“Amb aqueix fred m’ha vingut un mariano”

Tenim fred a Cerdanya i temporal de llevant a Catalunya.

 

Una de les expressions cerdanes que van entrant en desús, però que el dissabte 29 de novembre s’ha recuperat, és la que dóna títol a l’article. És així com s’expressa la gent gran quan tenen un calfred o una esgarrifança, aleshores diuen: ai, ai, amb aqueix fred m’ha vingut un mariano (sic).
Però també tenen altres paraules per passar el fred al llit. Abans d’anar a dormir hi posen un maridet dins el llit. Ep!!! a Cerdanya, un maridet és un braseret que es posa sota la flassada, malpensats-des.
També fa dies, malgrat la tardor temperada, que ja encenen les fumineges on escalfar les llars i, qui sap, si a escoltar el “cuentu” que ens han vingut a explicar a la vora del foc.

Read Full Post »

Martells i el mur (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa una activitat a partir d’aquesta imatge.

De la pel·lícula The Wall, Gerald Scarfe, 1982

Mentre s’aplicava una loció Floyd per la cara, es mirava de reüll aquella colònia de la marca Pink desada a l’armariet del lavabo. Qui la va deixar allà? En agafar-la, ple de dubtes, notà un dolor als artells de la mà, mentre una idea li martellejava el cap: la imatge d’un exèrcit de martells d’estètica anarquista que escometia un mur de maons que es mantenia allà des de vés a saber quan.

Aquella imatge marcial li venia al pensament un i un altre cop, no se la podia treure del cap. Per més que hi pensava i tractava de recuperar el fil. Ignorava com hi havia arribat la colònia. Se la mirava pel dret i del revés, l’ensumava, però el flascó no deixava anar més que un perfum asèptic que el deixava enmig del buit i del no res.

Al seu interior, un sord soroll d’enderrocs de parets omplia el seu record de pols que colgava qualsevol imatge que aportés llum a l’enigma domèstic.

Els martells colpejaven rítmicament, però per més cops que donessin no feien més que portar-li malsons en lloc de despertar-lo i esbrinar la procedència d’aquell envàs.

En el desplaçament d’aquella corrua interminable d’eines, els uniformes li amagaven qualsevol matís als seus pensaments; només trencava la uniformitat, la solitud que li envaïa un cop més. Amagat pel repic metàl·lic el record d’aquella olor s’esvaïa en l’oblit i la feble memòria. En aquells somnis la imatge es repetia fins a l’infinit. Fins i tot quan es creia despert, a les retines tenia gravada la imatge.

La música era el fons del seu fracàs, un mur que el separava de les persones que més havia estimat i que havia destruït. A la vegada era una tanca que li barrava l’arribada d’aires d’esperances.

Read Full Post »

Cendres al Centre Social de Sants

El dilluns  24 de novembre, Cendres del passat faran cap al Centre Social de Sants, una de les entitats amb les que els personatges de la novel·la interaccionen, durant les lluites contra la dictadura. Una ficció històrica, a cavall entre la Cerdanya, Sants, Barcelona i altres localitzacions que bateguen al llarg del segle XX.

Si et queda lluny recorda que també el 5 de desembre es presenta a la Biblioteca central de Castelldefels i aviat a Vilafranca del Penedès.

Read Full Post »

Poema visual

Poema visual, proposta del blog Antaviana

Títol:  ( … en …)

Teclat en blanc,

signes alineats en paper. 

Espurna en espera.

Read Full Post »

Enfornar el pa que s’hi dóna

Els catalans de les pedres querelles en fem pans

Acostumats a treure el màxim profit d’una terra poc agraïda, el premi a l’esforç i la superació de les contrarietats va ser elevat a la categoria de dita popular.

Procés d’elaboració de les querelles als matins de TV3

PD. La paraula querella, com tots sabem, ve de quer el significat del qual és pedra, roca. D’aquesta manera a la nostra geografia han quedat noms com el Querforadat, La Tor de Querol, Queralbs o Santa Coloma de Queralt. Així doncs, la transformació de quers o pedres en pans més que un miracle, és una capacitat innata dels habitants d’aquesta terra.

Read Full Post »

Llum naixent (haikú)

Lluna tossuda,

raig de llum sobre fosc.

Als dits, l’albada.

 

Diumenge 9 a quarts de 8.

Read Full Post »

Vull un país que llegeixi més

Vull volem un país que llegeixi més

Sense lamentar-se de res, passant pàgina a pàgina calmadament, acaronant el teclat o resseguint suaument amb el dit la pantalla.

(Idea recomanada per a totes les edats)

Read Full Post »

i ara de 9

Fa 30 anys, al disc T’estimo (1984), Lluís Llach escrigué i cantà:

 

Busquem encara, com sempre, i ara de 9.
Un batec d’ales proclama el màgic vol.
Venim de lluny perquè us pressentíem aquí.
Venim d’aquí perquè us sabem en el camí.

La teva casa, la lliure fraternitat;
la teva casa fraterna, la llibertat.
Lluitem aquí, en el nostre temps, i espai petit,
com primer pas vers un món volgut infinit.

I perquè l’arbre no fruita sense arrels,
així nosaltres busquem el dret a ser,
el nostre vell camí,
l’únic que ens permet d’entrar en l’univers.

….

Cançó plena de matisos i premonitòria, tu ja m’entens.

Read Full Post »

Miratge bancari

Algú s’estranya que no saltessin totes les alarmes?

Read Full Post »

Individus recol·lectors

Abans del Neolític les tribus eren recol·lectores, en altres paraules, recollien tot el que trobaven i, quan s’exhauria l’aliment que la natura oferia, cercaven altres terres. Com el seu nom diu, Paleolític, la vida era dura en aquella època.

Als temps actuals, això ja no funciona així, o tal vegada sí. Alguns espavilats conserven tan arrelada tradició i han adaptat tot un cos legal per a que es trobin, allà on vagin, com a casa.

Read Full Post »