Enguany el poeta de can Fanga ha guanyat la 7a edició del concurs TMB de Sant Jordi 2013. A la modalitat poètica titulada Salvador Espriu he fet un viatge a cavall entre l’obra espriuana i el metro que passava diàriament sota els fonaments de l’edifici on vivia a Gràcia.
Metro sota la casa del poeta Espriu
Al pas rabent i pressentit del metro,
Senties, naixent des de sota dels Jardinets,
una lleu tremolor que s’alçava fins els murs,
del teu retrobat pis centenari de Gràcia.Venia dels túnels, en ràfegues d’aire clos,
una sedimentada olor del passat.
Rebíem sotracs de llum i de tenebra,
la raó durant l’espera a l’antiga andana.Obstinat, des de casa espigolaves mots.
Servaves paraules, noms i records als llavis
que maldaves per revifar i salvar:
Catalunya, Fontana, Drassanes…A cada estació, llavor en vers,
plantaves dos xiprers verds.
L’un ens feia nova benvinguda
L’altre hi donava un darrer adéu.A la nit, dormint a cotxeres, etern?
manava el silenci i la solitud.
Amb això, el dit girava pàgines,
decadents i marcides de la pell de brau.Tornava a ressonar de matinada,
el primer tren obrint en badall la foscor al dia.
Mentre a dalt, tancaves els ulls
a una, encara, pressentida ronda de por.A la porta de Gràcia ha passat el temps
a recer d’antigues parets arrelades.
Al capvespre, rere el teu rostre adust,
al fil de la memòria, somriu la ciutat.Lliscava per antics rials i rambles.
Com un fil, des de la Riera de Vallcarca,
per Diagonal fins el mar, feia camí.
Ara el metro, per raïls, ens retorna la cançó.Lluny, sona esmorteïda la greu campana
que t’acompanyà els darrers anys fins a Sinera.
A sota, una jove tirallonga de vagons
ressegueix submergit el batec de Lavínia.
Lavínia / 09/04/2013
Rafel, moltes felicitats!!! Quina alegria! Petons i abraçades d’en Joan i meves.
Una combinació realment curiosa. Felicitats pel premi!
Felicitats, poeta!
Magnífic, Rafel! Un premi merescudíssim, enhorabona.
Excel·lent poema: magnífica tria de substantius, adjectius, adverbis, verbs conjugats en els temps adients. Sintagmes ben travats, al·lusions directes, al·legoria fantàstica sobre Espriu.
10/10. Una mega-abraçada, poeta!!
Moltes felicitats Rafel!!
Magnífic poema!!
Aferradetes. 🙂
Moltíssimes gràcies Marta i Joan, realment una gran sorpresa agradable.
Gràcies Xexu, que fos l’any Espriu, que el concurs fos de TMB i que el metro passés per sota la casa del poeta em van donar la idea.
Gràcies Glòria, poetessa.
Moltes gràcies Sílvia, tu també te’ls mereixes.
Cantireta que m’apuges els colors! Gràcies, encant.
Moltes gràcies sa lluna, aferradetes poètiques.
Enhorabona Rafel!!!!!!
Gràcies Elfree!
Endavant. felicitats.
Gràcies Montse.
Felicitats Rafa!!! Es un poema molt bonic.petons.
ostres, felicitats!!!! Ets un crack 😉
Gràcies Carme, simplement un recorregut pel món espriuà.
Gràcies Montse, no tant, es fa el que es pot.
Respectat poeta i amic,
Després de llegir i pair el teu poema no em sorprèn gens que hagis guanyat el 1r premi.
És un poema “espriuà” que relaciona amb molta habilitat i fluïdesa el metro, Lavínia i el poeta. M’ha recordat la seva perfecció formal, la seva riquesa i rigor lingüístics. És una construcció poètica complexa amb un llenguatge ric i treballat on no hi falten els principals mites de l’univers de Salvador Espriu: Sinera -l’estrofa dels dos xiprers m’ha captivat-, Lavínia, Sepharad -La pell de brau – ni les seves obsessions com el record i la mort. Treball excel·lent i envejat.
L’enhorabona i endavant!
Lavínia – Alfaranja-, 17 de juny de 2013
Gràcies Cristina,
amb comentaris com aquests una reverència i a seguir treballant.