
Relats conjunts ens proposa interpretar aquesta obra d’en Santiago Rusiñol.
La xarxa d’informadors de la Cerdanya des de Can Fanga ha lliurat alguns informes, poc fiables tot sigui dit, a la nostra redacció. Fins i tot, han tingut la gosadia de treure quatre frases al vent pronunciades per la dama fastiguejada que veiem asseguda a l’entrada.
DONA DE PEGA
Cada nit m’espero el marit que és cuiner.
Ja és mala sort que un refotut i pollós artista planti el cavallet davant de la porta.
Que no ho enteneu?
Llegiu, llegiu les ressenyes dels crítics artístics a la galeria i veureu per qui em prenen.
EPÍLEG D’UNA VIDA
Bevien anissos, però de feliços no gaire.
CAFÈS I LECTURES
Van obrir un bar-llibreria. De moment el negoci comença com a cafeteria. Si tot va bé, començaran a omplir de llibres les prestatgeries.
MEUCA NOSTRADA CAIGUDA EN DESGRÀCIA
Nascuda a Ceret, anà a raure als baixos fons de París.
Amb melangia, cantava “Rossinyol que vas a França”.
Els clients, calents, hi passaven sense parar esment en la seva follia.
Read Full Post »