El dit a la llaga

Ja tenim aquí mateix la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional a Manresa. Des d’aquí vull recomanar en especial els espectacles que ens presentarà Na Jordina Biosca . Actriu i narradora polifacètica, els seus espectacles beuen de cultura tradicional i d’actualitat sense defugir el conflicte. Com bé ella diu ” El teatre mostra el conflicte que és la vida”

El seu gest i la seva mirada omplen l’escenari de negre del vestuari i el blanc de la pell on sobre el tauler es juga un escac i mat sense  taules possibles.

Ara no és moments de currículums , com a resum,  ha actuat per escoles, però també per mestres ( És valenta aquesta dona) , ha baixat a la mina de carbó i ha pujat al cel sota una vela a Llívia.

Ha fet cursos amb noms tan suggerents com: HISTÒRIA DEL CONILL QUE PERSEGUIA UNA PASTANAGA DISSIDENT EN UNA SABATA ATÒMICA o INSPIRA QUE FA FORT.

En el seu espectacle  ” El dit a la llaga” alguns dels temes que semblen història i altres de més actuals , encara ho seran més després que la realitat d’aquest dies s’hagi proposat superar la ficció.

Fem cap a Manresa?

Dia: diumenge 8

Hora: 18:00

Lloc:Auditori Caixa Manresa

 

Read Full Post »

Endevinalla Cerdanya

Torna novament una nova endevinalla pel pur plaer de participar.La segona endevinalla és sobre la Cerdanya (tota). Les pistes les teniu a la foto i la solució serà una frase que es resumeix a la foto i , no per casualitat,es publicarà el 7 de novembre.

* Això sí , no defalliu perquè a la tercera va la vençuda.

Ja us aneu apropant , de moment una resposta és correcta, però haurà d’esperar al dia 7

Read Full Post »

ÀGORA, la paraula incombustible

Ágora d’Alejandro Amenábar. Aquest és un producte cinematogràfic en el qual no entraré en la crítica cinematogràfica. Sí crec que té un rerefons històric i una reflexió interessant sobre els fonamentalismes. La vida de la filòsofa i matemàtica Hipàtia és el fil conductor de la decadència del far cultural de la Humanitat que era Alexandria. Des de la biblioteca es contempla el pas cap a una ciutat autodestruïda, culturalment i en tolerància, pels fonamentalismes; mentre l’Imperi de l’època, el romà, mira cap un altre costat o no hi pot fer res.

Read Full Post »

Oda nova al calçat

Ara que s’ha acabat de debò  l’estiu a Cerdanya i a Can Fanga , i tenim una normalitat tardoral, tornen els peus per ventura a la normalitat?

 

Escolta espardenya, el trepig d’un peu

que camina amb calçat poc escaient,

parlo de les nafres que m’ha provocat

la sola plàstica, de química oriental,

així  pocs amb elegància t’han portat ,

a l’efímera enlluernadora moda, massa.

Salva’t,  que fa a la vista molt de mal.

Que l’efluvi no et torni inmunda i abrasiva.

Pensa en la gent que tenies a l’entorn

eixuga la suor,

somriu la ferma vigatana eterna

amb sola ben mullada.

On ets avarca? No et veig arreu.

No sents la flaire esborronadora?

No entens el bon gust que reclamen els teus fills?

Has oblidat els deguts límits que han de tenir les modes?

Adéu, xancleta!!!

Read Full Post »

Tardor a Cerdanya

Al Pla d’Iravals la tardor és efímera. S’ha de viure intensament , abraçar-la , respira-la, olorar-la, trepitjar la terra que les fulles cobreixen apressadament, parar bé les orelles… tancar els ulls i pensar que s’ha esborrat la frontera.

El paisatge no en sap de ratlles al mapa, la Rufaca no s’atura davant de les fites que van clavar-se a territori cerdà.

Aquesta serà una de les vistes des de l’anomenat Hospital Transfonterer de Cerdanya. No n’hi hauria prou amb anomenar-lo Hospital de Cerdanya?

Això sí, en tindrà més administradors que administrats: Ajuntaments de la Baixa i l’Alta Cerdanya, incloent el de Puigcerdà, Consell Comarcal, Diputacions , Generalitat, Comunitat de comunes de Cerdanya, Consell Regional Llenguadoc-Rosselló, estats espanyol i francès. Perdoneu si em deixo algú, hi ha pastís per tothom.

La tardor passarà i l’hivern s’instal·larà llargament, cauren les fulles i la neu regnarà arreu; però, cauran algunes de les administracions sobreres?

Read Full Post »

Totes les baranes dels teus dits

Dimecres 23 a la Llibreria Catalònia de Barcelona es presenten tres llibres de l’escriptor ebrenc Jesús Maria Tibau, ànima del bloc Tens un racó dalt del món i dinamitzador cultural de categoria.

Un dels llibres és una edició col·lectiva de més de 50 autors a partir d’una idea seva , la qual proposava escriure poemes on sortís el vers A la barana dels teus dits. La idea va prendre volada i el resultat ha estat publicat per Editorial Petròpolis amb el títol : Totes les baranes dels teus dits.

Agraeixo la possibilitat que vaig tenir de participar amb el poema Lluny del mar

Allà hi seré per poder donar-li les gràcies en persona.

Read Full Post »

El 18 d’octubre ha fet 17

 17a diada castellera de Sants

 

 La plaça es tenyeix de gris, sota la volta blau i verda

 I el Sol acluca un ull travessant les capçades.

 

Amb generositat i esforç des dels fonaments

Músculs de pedra ja alcen muralles.

 

Esperen gralles i timbals el crit de guerra

per assaltar alteroses torres.

Veus que alcen passes i grimpades

Pujant vers inexplorats cims

 

Les gralles enlairen notes al cel i

el fil invisible dels pentagrames

sosté la mà del menut enxaneta

 

Tremola el castell

Tremolen les fadrines

 

Pilars que creixen com enfollits cúmuls vers el cel

I tremolen sense por aclaparats per invisible enemic

 

Tremola el castell

Tremolen les fadrines

 

L’enemic amb roc a la faixa empeny avall la colla

i del brancam caigut

brotarà nova saba

que tornarà a bastir torres que esgarrapin el cel

 

Tremolà el castell

Cridaren les fadrines

 

Ja tornen obstinats timbals de pau

i gralles d’esmolades notes

serrant dents aterren portes

que barren camins eteris

 

Esguards que s’alcen al cel.

Braços entrelligats

coronen merlets .

Amb alè contingut…

Hem fet el cim.

Castellers de Sants

Acaronant el cel

Read Full Post »

CLAVAR UN BOLET A TEMPS

La solució a l’endevinalla de tardor era ¨Clavar un bolet a temps¨. Expressió ben popular arreu.

Les guanyadores han estat la Berta i la Conxita que ha utilitzat una tècnica que ja s’utilitzava al Neolític, apropar-se sigil·losament a la presa i quan ja la tens a l’abast, donar-li el cop de gràcia.

Ara no és el moment de polemitzar sobre el significat i oportunitat de posar en pràctica l’expressió, però passar pel cap li ha passat a gairebé tothom.

Tenim altres expressions ben menjívoles: clavar una nata, donar un carquinyoli, clavar una castanya, donar una galeta, donar una fava, donar un pinyac o una pinya….; això sí, en tots els casos de molt mal pair pel qui les rep.

A la Catalunya Nord també seria sinònim donar una fart de jacos , a l’himne semi-oficial de la USAP vol dir clavar una pallissa a l’equip rival. O al sud de Catalunya i País Valencià es diu galtada, crec que a les Illes Balears també.

Bé, a Cerdanya entre rufacades i gelades potser ja no hi podrem acaçar un bolet a temps

Rellotge de sol a la Tor de Querol

Read Full Post »

TOCAT PER LA TRAMUNTANA

Per al 130è joc literari

La tramuntana castigava Figueres .Vaig fer cap a una llibreria, més aviat vaig ser empès. Abans , de reüll, em va semblar veure un lloro demanant almoina.

Read Full Post »

TARDOR A CARANÇÀ

Plouen fulles sobre l’aigua cansada

el blau s’ofega en un incendi de marrons

i es refreda sota un degoteig de guspires de color.

Antics camins es neguen en el foc

que esborrarà la petja del baster

o tal vegada del sorrut carboner.

El vent de tardor entapissa viaranys

plens de tràfec fa ja molts anys.

Tremoloses fulles neguen corriols

de calfred s’enfosqueix la boscúria.

S’amaguen a cor que vols incansables minairons

al recòndit gorg les goges desen pintes i cançons.

Els colossals rocs del querançar

es fonen sota la pluja del capvespre.

Tot el sòl de fulles és un mantell

que guarda, càlid, els secrets sota la pell.

133è concurs Jesús Tibau

Read Full Post »