Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2017

La cita a cegues dels maquinistes fou una catàstrofe.

Resultado de imagen de cena a ciegas

No només per Setmana Santa el tren arriba de morat.

Les poblacions de sortida i destí s’espolsen el jovent, el tren discoteca, al mig del no-res, comença a ser més que un projecte.

Read Full Post »

Edward Hopper, 1914, Soir bleu

100 Relats conjunts, enhorabona!!!

 

Hi ha un fet gens documentat de la visita de Hopper a Espanya a l’any 1910. Un cop sapiguem més detalls, s’entendrà per què biògrafs, galeristes, crítics d’art i periodistes culturals hi passin de puntetes.

Després de la visita a París on conegué in situ el món cubista, se n’anà a Madrid passant per… Sitges. La grisor del cel europeu provocà en ell un esllanguiment dels sentits, algun pintor català li aconsellà la llum mediterrània. Li recomanaren participar a les Festes Modernistes del Cau Ferrat i cap allà feu cap. Potser pels problemes de traducció habituals en aquella època no acabà d’entendre el punt d’extravagància amb que es criticava als artistes modernistes.

En consonància amb la claror mediterrània es presentà a la cita vestit d’un blanc immaculat. No és d’estranyar que la balustrada del cafè-vermut sitgetà, que veiem al fons de l’obra, fos escenari i detonant d’un canvi d’època i d’estil sonats. No era per menys, els protagonistes més que immortalitzats, volgueren fer-se fonedissos de l’ambient de la blanca Subur.

Rusiñol intentà dissimular el seu perfil, Utrillo donà l’esquena al retratista, en Barral de Calafell intentà canviar de temps, sembla que amb èxit, després de desmarcar-se’n de taula i cercar, més tard, un nou ambient mariner per la seva gorra. Només en Hopper, vestit de Pierrot i fent unes caladetes compulsives s’exclamava amb el rebombori creat dient: What a curious are Catalan artists!

Una gitaneta demanant almoina es palplantà al mig de l’escena inacabada. Encara Rusiñol li agrairia estalviar-se d’anar a l’Albaicín per pintar el personatge de La granadina.

Però, tornant al canvi d’època esmentat abans, fou Utrillo el primer que després de la estrafolària trobada. decidí fer un tomb  i passar-se al Noucentisme. Pocs anys després, al 1914, Rusiñol es limità a retratar la gitana a soles amb canvi radical de decorat, mentre que Hopper, precursor dels guiris i utilitzant com a model l’esbós d’un pintor suburenc, pintà plena d’esperit simbolista la secreta estada a Sitges.

Read Full Post »

Passades aquestes festes energètiques, us faig a mans una relació de lectures que he fet al llarg de l’any passat.
Uf !!! No tot el que voldria. Els blogs han passat a ser una primera referència, malgrat una certa decadència del món blogaire, per culpa del Twitter i dels WhatsApp? Vés a saber!

 

En espera de més suggeriments, aquí les teniu:

  1. El nostre pitjor enemic de Jesús M. Tibau
  2. Vint-i-cua de Daniel Ruíz-Trillo
  3. Los niños se aburren los Domingos de Jean Stafford
  4. Sangre de barro de Maribel Medina
  5. Gente tòxica de Bernardo Stamateas
  6. Le bourreau de Puigcerdà de Daniel Hernández
  7. Liaisons mortelles de Daniel Hernández
  8. Barcelona negra d’Ernesto Mallo
  9. Sociedad negra d’Andreu Martín
  10. Gent letal de John Locke
  11. El joc dels miralls d’Andrea Camilleri
  12. Reyes de Alejandría de José Carlos Llop
  13. El poeta del poble d’Andreu Carranza
  14. Completament sonat de Gilles Legardinier
  15. Victus d’Albert Sánchez Piñol
  16. Novelas de la carretera (3) de Jack Kerouac
  17. Eixam de Sandra Comas
  18. La filla estrangera de Najat El Hachmi
  19. Kiribati de Maria Antònia Massanet
  20. Batec de Maria Antònia Massanet
  21. M’he empassat la lluna de Marta Pérez Sierra
  22. L’elefant desapareix de Haruki Murakami
  23. L’home del llac d’Arnaldur Indridason

Read Full Post »

canvio-disc-per-entrepa

A les portes de la jubilació, l’antic hippie es lamenta d’haver bescanviat, als anys 70, un disc de Bob Dylan per un entrepà de mortadel·la.

hippies-i-guitarra

 

 

Read Full Post »

escrit-en-la-foscor

Sense llum, aigua ni gas, el fred glaçava els edificis i els ànims de la població. El setge sobre la ciutat, sense misericòrdia, s’allargava mesos i mesos. El menjar era d’una escassetat feridora.

A un antic pis, construït en l’època imperial, ella escrivia cada nit receptes gormandes. A la llum d’una gresola, on l’oli ennegrit cremava trist, imaginava exquisideses d’un futur que el present negava.

dscn0906

Read Full Post »

Operatiu surrealista

L’autopista s’avarià. La concessionària engegà un dispositiu de combois ferroviaris per cobrir el trajecte fins al sud de Catalunya.

tren-india

Estació èpica

Conduí el tren a la Victòria, si fa no fa, fins al centre de Londres.

Fora de servei

El tren de vida era difícil de mantenir. Fou retirat i, ara, és peça de museu.

A fer nones

Després de comptar travesses, una rera l’altra, el tren s’adormí a cotxeres.

Read Full Post »

CIBERESCOLA (PROJECTES)

La cinta transportadora deixava els infants a la porta de l’escola. Un d’ells, ja havia donat unes quantes voltes sense ser recollit per ningú. En tancar les portes, seguia allà assegut ja amb la cinta aturada.

cinta-transportadora

Read Full Post »

Suicidi inútil

Perdedor de mena, es tirà a una via morta.

dscn9088

Canvi climàtic

La veu metàl·lica anunciava: “Per una incidència, s’ha interromput el servei entre les estacions d’Estiu i de Tardor”.

El comboi, sense aire condicionat ni aigua, en restà atrapat.

 

Adaptació d’horaris als retards

Ara sí, preparat per sortir puntual, el tren de la via 13 patí una avaria.

 

Informació actualitzada al passatger

La veu del servei de megaafonia anunciava l’arribada de l’hivern.

 

 

Read Full Post »

nou-tren-nit

Refiant-se un cop més de Rodalies, l’esforçat autor ebrenc arribà tard per fer el copyright de la darrera novel·la negra.  Algú s’avançà còmodament per carretera fins a l’oficina del registre.

Read Full Post »