De roses i clavells

També pel País Valencià i el Tio Canya.

Read Full Post »

Primavera.cat

Enguany pensava lliurar-te una rosa al gust.

 

Si la fem perfecta, quina flor sense ànima seria?

Seria una rosa sense olor?

Seria una rosa sense color?

Seria una rosa sense tacte?

Seria una rosa muda?

 

Però, ardit, m’he decidit

Arriscant i fent un pas endavant perquè…

No hi ha rosa sense espines

ni Sant Jordi sense llibres.

Ni més ni menys que allò que et fa lluir els ulls.

Read Full Post »

NANORELATS FERROVIARIS (24) CAMPUS UNIVERSITARI.

CONVALIDACIÓ

La Universitat de la Vida obre el termini de sol·licituds abans de fer un pet com un aglà.

TREN MÀSTER

Personalment, no recordo haver-hi viatjat mai.

TÍTOLS FI DE CARRERA (no afiliats)

Gran oferta. Viatge en tren de 4 dies pel centre ibèric. Et fan el llit cada dia. Màster no inclós.

 

TANT DE SACRIFICI VALIA LA PENA (Afiliats)

Amb màster-raïl viatjaràs pel morro.

MARE DE LA CIÈNCIA

Molts viatgers tenen un màster en paciència i no el pensen tornar.

PARAULES, PARAULES, PARAULES…

Després d’haver anunciat milionàries inversions, no serà que Rodalies és un màster sobre rodes?

 

Read Full Post »

PREMI VÍCTOR ALARI DE CANÇÓ 2018

   A Cubelles, el nostre corresponsal de la secció musical ha rebut el Premi Víctor Alari (22a edició). La cançó premiada és el Nou Blues de l’emigrant.

 

Aviat als millors locals del país 😉

Read Full Post »

El concert contemporani dels músics de Bremen (Relats conjunts)

 

Relats conjunts del mes d’abril ens proposa una crònica sobre el nou grup musical que ho està petant. El líder del grup ens fa cinc cèntims de com porten la fama i els seus modestos orígens.

 

Us explicaré sense ànim de cansar-vos la meva història musical. Ningú hagués dit que d’una afició casolana arribaria ( arribaríem) a ser una celebritat a la música infantil alemanya.

He estat tota la vida treballant com un burro. Sort que em vaig escapolir fins a Bremen. Allà, nord enllà, on diuen que els músics estan ben valorats és on vaig anar a petar. Jo, com tothom sabia, menys el meu antic amo, faig sonar la flauta de meravella.

Fent bon vent i barca nova, vaig estar tocant en algunes jam sessions en les que vaig compartir escenaris amb un confrare percussionista. Certament el nouvingut necessitava un assessor d’imatge ja que tenia a la galta un bon Sangtraït i millor que no cantés ja que tenia cronificada una tos de gos espantosa. El company m’explicà que havia tingut una feina molt dura a la mina i que necessitava aires nous. La proposta meva l’entusiasmà i s’incorporà il·lusionat a una banda embrionària.

Durant la mini gira per petits locals, festes populars i, no us ho perdeu, festivals infantils un altre parroquià se’ns uní. Fugia com gat escaldat de certes ofertes de feina precària. Optimista de mena decidí unir-se’ns com a guitarrista, ja que tenia experiència tocant tributs a grups consolidats com la peça Que fosca és la mina. Sortint de diverses situacions injustes i irrespirables en férem un nom com a una banda de música que, tant de bo, ens hauria agradat que fos la revelació de l’any.

Per completar el grup se’ns incorporà en “menos que canta un gallo” un emigrant de Morón.  Li havien picat la cresta per demanar millores laborals i alçà valent la seva veu, cansat d’actuar en after hours, quan per la majoria encara ni havia sonat el despertador.

Sobre la taula algú suggerí passar a registrar-se a l’oficina de la SGAE germana, però certament preferíem tocar en locals petits i no restar lligats a contractes escombraries per fer una digna carrera musical. No sempre cantàvem el que volíem: Seré tu amante, bandido no estava entre les nostres preferències, però no ens imaginàvem tampoc dedicar-nos al públic infantil, que és molt més agraït.

Així doncs, arribats a Bremen, la glòria i la fama els arribaren de la forma més inesperada. Penjàrem una composició on es musicava un conte tradicional dels germans Grimm. El trampolí ens arribà amb Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann. A les festes infantils es cantava en rotllana i el que parava no s’havia de deixar agafar per l’home del sac. Fins aquí tot normal, però de sobte ens començaren a ploure comandes des de Katalonien i una agenda de bolos que no te l’acabes mai.

Si ens voleu escoltar podeu clicar al nostre pòster.

Nicolas Tournier, 1630-35, Le Concert

 

Read Full Post »

Abraçant el vell roure en groc

Fins que tornin a casa.

Aquí teniu la versió en català de la Núria Feliu.

Read Full Post »

Evolució i avenç

Pujant graons, o balcons, l’evolució d’una societat que vol progressar.

Read Full Post »

VIATJAR A FRANÇA(NANORELATS FERROVIARIS 23)

LLIBERTAT

 

A la Catalunya Nord el tren és groc i, per salvar grans desnivells, dibuixa llargues llaçades.

 

TRENBUNALS EUROPEUS

Les euroordres no haurien d’anar sobre rodes. L’ample de via europeu és diferent.

 

VAGONS A LA MODA XAMPANYERA

La tendència dels trens cavistes apunta a un canvi dels semis als bruts.

 

UCRONIA

Aparegué un Napoleó desubicat. El revisor demanava bitllets, mentre l’usuari, mà a la jaqueta, no el trobava.

 

 

 

 

REVOLUCIÓ EN EL TRANSPORT

Respirar aire renovat es feu molt perillós amb les finestres de guillotina.

 

 

Read Full Post »

COLORS (NANORELATS FERROVIARIS 22 )

TREN VIOLETA

Molts homes i algunes dones, vinguts de l’altre ribera, pujaren al tren el 8 de març. És clar, era gratis.

RUTA VERDA

Utilitzà una nova ruta turística vegana, però ho segueix veient amb escepticisme, per ella no és ni carn ni peix.

NEGRE

El tren de pega trencà el tòpic de que al final del túnel s’hi veu la llum.

Allà segueix encara.

 

GRIS

El transport ferroviari està que treu fum, en especial, la zona de lavabos.

 

Read Full Post »