PREMI VÍCTOR ALARI DE CANÇÓ 2018

   A Cubelles, el nostre corresponsal de la secció musical ha rebut el Premi Víctor Alari (22a edició). La cançó premiada és el Nou Blues de l’emigrant.

 

Aviat als millors locals del país 😉

Read Full Post »

Per Sant Jordi, apadrina un escriptor (de Sants)

Si el dissabte consideres que vas bé per anar a Sants em trobareu a la fira del carrer. A Cotxeres de Sants i a la llibreria Vicky, podreu conversar, endur-vos exemplars signats personalitzadament i apadrinar un escriptor autoeditat.

Read Full Post »

Haikú primaveral (ANTAVIANA)

Des d’aquest plànol fotogràfic, el blog Antaviana proposa una interpretació.

Punxes al cel

esgarrinxen flonjor

verd protector.

Read Full Post »

Recitar cantautors a Sants

Dimarts 4 de novembre a les 19 hores, poetes de Sants recitem cantautors a les Cotxeres. Un programa que no pot ni igualar el festival de Cançó de Canet. Us hi esperem.

 

Read Full Post »

Maite zaitut (T’estimo molt)

Com ja sabeu quin és el significat nostrat de la diada de Sant Jordi, aquí us faig a mans aquesta festiva cançó per confirmar-ho. La txaranga Pirritx eta Porrotx en conjunt amb Lax’n Busto han fet aquesta versió bilingüe de la cançó Maite zaitut.

No us en perdeu la versió en llenguatge de signes de la mestra Ainhoa Moiua.

Read Full Post »

Primavera avançada (Haikú)

Badall d’hivern.

Esquitxos de color,

en gris vençut.

Read Full Post »

La casa de les paraules

Hi ha una casa al bosc de paraules.

 

Hi ha una casa on tal vegada ens ha menat l’atzar,

ensopegant en la més insignificant pedra,

quan havíem superat mil i un obstacles gegantins.

 

Hi ha una casa on la literatura és vida,

que traspua per escletxes i raconades,

mostrant meravelloses descobertes.

 

Hi ha una casa que ens obre les portes de bat a bat,

on cada estança respira a ple dret

sobre bocins esmicolats de la vitrina que l’ofegava.

 

Hi ha una casa on la quotidianitat esdevé seducció poètica

on cada gest és enfangar-se en el pell a pell d’un vers.

Talment un placatge de rugbi que modela el batec de la terra.

 

Hi ha una casa on amb el polze dibuixem el present sobre la pols del passat .

Llavors, en àgora improvisada alcem el dit

i, per bastir el futur, demanem la paraula.

 

Hi ha una casa amb un jardí que cavalca en llibertat,

sent l’espina del roser accent i un parell de delicats nabius dièresi,

gronxats sobre la decidida tija que creix vers el cel.

 

Hi ha una casa  amb un porxo ple de lletres.

On la ce trencada, sibilant, ens agafa de la mà

i descriu sinuosos camins vers recòndites troballes.

 

Hi ha una casa bastida de caliu i d’alenades

que es cobreix d’un llençol daurat

davant l’acte humil i senzill de la posta vespral.

 

… quan la nit esborra els signes,

plora l’absència de l’ortografia que irisa el nostre paisatge.

Hi ha una casa, que en desfici, espera una nova albada.

 

Hi ha una casa feta amb vent de sentits i mots de pluja

Hi ha una casa bressolada en brisall que ens enyora.

(Dedicada a l’Espai Literari)

Read Full Post »

Qui no vulgui blogs que no vagi a l’era

Sembla ser que la Rateta Miquey ha estat la primera en llançar la pedra, però la febre de bloguejar refranys, dites, goigs i altres fórmules lingüístiques s’està estenent com la pólvora. Ella passa el mort, vull dir el blog a un altre i aquesta persona ha de seguir fent post, dites, comentaris, etc… on la paraula blog sigui intrusa en expressions tradicionals. Bé, en definitiva un desori total.

Posant una mica de seny, la Carme de Col·lecció de moments n’ha fet un detallat recull, ahores d’ara ja en porta 117… i la música no para.

La dita que dóna títol a aquest article,  Qui no vulgui blogs que no vagi a l’era, n’és una mostra que això no hi ha qui ho pari. Així segur que no ens quedarem amb un blog al darrere i un altre al davant.

Aquí en van uns quants , en sabeu més? :

Al pa, pa
i al blog, blog

Per Nadal un pas de pardal
per Sant Esteve un blog amb pebre.

Meitat d’Espanya meitat de França
no hi ha blog com la Cerdanya. 🙂

Hi ha més blogs que llonganisses.

Encara que alguna llonganissa val per mil blogs.

Read Full Post »

Haikú deltàic

Com el món ha decidit no posar punt i final, en Tibau ens dóna noves oportunitats de participar al joc literari 266 de Tens un racó dalt del món, amb un vídeo d’Àlex Panisello :

Ombres de cerç,

calma sedimentada

de blau bes, feta.

Read Full Post »

Del somni al silenci (Nou llibre d’Agustí Giralt)

Per fi ha vist la llum el llibre de l’historiador Agustí Giralt (Guanyador dels premis blogs amb Memòria de Sants). Fer aquest llibre ha suposat contactar amb persones i entitats que van fer la història, trobar fotos, moltes d’elles inèdites, remenar arxius, gravar a la ràdio moltíssims testimonis i vivències. El llibre reviu els grans ideals que varen fer avançar la societat i el silenciós combat quotidià per sobreviure abans, durant i després de la República.

  Darrere d’un llistat de refugis hi ha els records de la gent, el testimoni dels que hi van entrar moltes vegades, dels que van pagar i fer-lo amb les seves pròpies mans. (Agustí Giralt).

 L’escriptor Mathew Tree, que presentà l’acte, va fer èmfasi que el llibre no és ni local ni d’història local, tot i els detalls concrets que exposa. Al contrari, des de Sants la participació de tantes persones i grups a esdeveniments nacionals ha estat cabdal.

Destacà també la gran tasca cooperativista quan no es retallava res, perquè res havia a retallar. Aquest moviment, com el socors mutu d’anys enrere,  torna a avançar a Anglaterra, cent anys després que a Sants se’n creessin tantes i tantes cooperatives.

Sala d’actes de les Cotxeres (plena a vessar)

Demà dijous 20 fa una nova presentació a La ciutat Invisible. Recomano la seva lectura i el passeig pel nostre passat i la nostra memòria.

Read Full Post »