Reedició de “CLARA I EL MAR” de Valentina Freixanet

Sinopsis de la novel·la *

“Clara i el mar” Valentina Freixanet

Història d’una dona que arribà a Barcelona i decidí anar a viure a un vaixell de lloguer

(*) A cura de Rafel Casas

Dimarts, 7 de juny de 2011

“Aquesta novel·la no es pot incloure entre els clàssics de la literatura universal”  deia el crític Félix de Azua. En la seva opinió ,el fet d’estar escrita en llengua catalana la situava en la perifèria de la presència a la literària universal. La seva demolidora crítica apunta també a l’escenari, tot dient : “el moll antic de Barcelona és d’un localisme patètic”.

Per altres crítics més neutres, la protagonista és un personatge universal que cerca la independència des d’una òptica de dona lliure; ja sigui a Kabul, Berlín, Buenos Aires o Barcelona. Això sí, és una dona plenament urbana, la novel·la defuig el ruralisme dels clàssics catalans de la primera meitat del segle XX.

Read Full Post »

Relats conjunts: De la Giacoma a la Gioconda passant per L’home de Vitruvi

Relats conjunts: L’home de Vitrubi

El duc de Du Vinceaux s’obria pas entre una gran gernació de nipons, dels quals gairebé tots donaven l’esquena a la Gran Obra. Armats de màquines de retratar, vídeos, mòbils i allò que encara no s’havia inventat, es dedicaven a gravar-se mútuament deixant darrere d’una manera vergonyant la Gran Obra.

Havien recorregut milers de quilòmetres per endur-se un record en un xip o en un microfilm, sense ni tan sols haver intuït quin secret s’amagava rere la mirada de la Gran Obra. Aquella mirada que havia estat lligada sentimentalment a l’home de Vitruvi fitava al Duc. Enigmàtica, menava vers un impostor que, generacions abans , havia canviat la història de l’art i s’havia fet amo del cànon de les proporcions humanes.

Hores abans, al seu estudi, el duc havia estat revisant els plànols d’un autogir amb propulsió humana. Per a la ment de Leonardo no havia res impossible, mentre que el duc vivia en el món del possible que li havia estat llegat. Llegat que havia defensat la seva nissaga, ara amb monarquies, ara amb repúbliques, ara amb revolucions, ara amb ocupacions estrangeres. D’entre la paperassa dels plànols caigué un pergamí que no semblava pertànyer a aquell plec. Estava escrit en italià de la Toscana i duia restes d’un segell lacrat dels Medici.

Era una ordre de pagament per uns olis i uns retrats de persones realitzats per artistes que rebien mecenatge a càrrec dels Medici. Datava a Florència a 1506.

Read Full Post »

Nocturn a Tossa

Indòmita natura

en postal esclava,

escomet brava

l’enquadrament de ferro

i resta orgullosa

en perfecció desenfocada.

Read Full Post »

PILOTA DE MARGE, PILOTA AL MARGE

La veig cada dia a la vora d’un camí de terra. No sé com va arribar-hi. Però allà hi és mig amagada per un abrusat matoll.

Deixada de banda per uns paletes d’una obra propera que passen parlant de futbol. Preparant una festa, homes i dones carregats de bosses de supermercat fan drecera per aquell corriol i, no estic segur del tot, sembla que amaguen un fingit xut quan passen ben al seu costat.

Uns gats assilvestrats passen i l’ensumen, deixant-ho córrer indiferents a continuació.

Un grup de vailets s’apropen a ella fent-se bromes i empentes , però, fent rodolons, se n’obliden d’ella.

Comencen els dies calorosos d’estiu i la pilota és oblidada i menystinguda. Tot sentint-se marginada es va desinflant en aquell erm desolat.

Read Full Post »

Endevinalla de juny ( 15a )

Ja els catalans  feien servir aquesta embarcació per navegar a l’Edat Mitjana , la més coneguda és la de Mataró.

De Sud-americà la porten sòlida de contraban i dels Estats Units líquida i refrescant.

   

Però cap a finals de juny , festiva, en colles i en sorollosa nocturnitat, com la nostra no n’hi ha cap de millor.

Read Full Post »

Aromes alliberades

Cerco impossible forma

a una flaire domesticada.

Sap l’olor, efímerament geomètrica,

que,  invisible de la mà del color,

fugirà cap els teus ulls astorats.

Altres enllaços de poesia floral (Girona en flors)

4 moments florits

Qui sosté qui?

Flors fora de concurs

Detector de flors

Read Full Post »

Happening de ball al metro de Barcelona

Dia sí, dia també les pantalles del vagons del metro de Barcelona van posar l’any 2010 el ritme amb aquest “happening”. Tothora la primavera va anar sortint pels porus de la nostra pell i ens va posar en dansa amb aquestes imatges. En la meva opinió, però,  hi ha alguns detallets millorables: avançar molt l’horari de gravació, evidentment no es va fer a  les 6 del matí i estaria d’allò més bé veure les cares dels que van i dels que tornen. Trobo també que fer-ho a les instal·lacions del metro ja no és del tot imaginatiu.  Penso, així mateix, que hi faltaven les autoritats participant-t’hi (l’ex-alcalde de Barcelona Clos va ballar la samba  i ara balla amb els dervitxos a Turquia, a més tindria la  inestimable col·laboració d’un altre ex-alcalde , Hereu d’uns quants experiments amb gasosa )…

A fi i efecte de millorar el producte, se m’acudeix que també es faci un altre happèning a la delegació d’Hisenda. Seria impagable veure els contribuents apropant-se a la taula amb la documentació que s’ha de lliurar, mentre que participen de danses joliues.

Tampoc no seria inimaginable que ho fessin els togats membres del Tribunal Constitucional ( avorrits de tant retallar i retallar, i ara amb més temps lliure després de dimitir) o el ple de l’Ajuntament de Reus ( que ara sense l’Ariel Santamaria, el regidor elvispresleyià, fliparien de nou ).

No proposo, però, que ho faci el clergat. Ja se n’han fet pel·lícules a manta on , mentre ells dansen i entonen alegres càntics , a nosaltres ens la fan ballar.

Read Full Post »

Bar de copes ( L’escena d’abans del sofà )

 El local tenia un aire kitsch. Neons de color a la façana reclamaven l’atenció i , a l’interior donaven una llum difuminada que no permetia veure els detalls amb el màxim rigor. Els espais eren discrets amb petites mampares que separaven ambients per grups o per a més intimitats. El mobiliari, a joc, era format per taules de fusta, sofàs d’eskay, lamparetes de cortineta casa de la pradera. En canvi, els neons a les parets donaven un aire rocker a l’ambient. Diverses màquines escurabutxaques, de discos de vinil, acompanyats de pòsters  publicitaris dels anys 50 provocaven aquell aire americà inconfusible.

La música de fons alternava balades del rei del roc, Elvis Presley, amb peces country, blues i algun jazz que d’altre.

Les cambreres feien joc amb el decorat, anaven vestides amb vestits d’adolescents de pel·li americana sota el davantal de quadres. Menjaven xiclet constantment i el tracte sec mantenia a ratlla la fauna de mascle ibèric de l’extraradi barceloní.

Read Full Post »

ELS DINERS NO FAN LA FELICITAT

Aquell financer de butxaques foradades hi perdé diners a mans plenes, però notà com entrava una fresca alenada d’humanitat , lliure d’avatars econòmics.

Read Full Post »

El circ ( 209è Joc literari)

( Una nena de dos anys explica el primer dia abans d’anar al circ)

Visca!!! El papa i la mama em porten al circ!!!

“Mireu allà dalt en els estels que hi ha,

és un gros animal que en bicicleta va,

és un elefant, doncs que us heu pensat

té una cua al darrere i una trompa al davant”

– Iaia, podré fer moneries?

……..

– Veurem el que camina pel fil?

…….

– Es cau el “paatxu” quan camina amb sabatots?

……

* Aclariments de la iaia.

Aquests fragments de diàleg amb la ni-neta dels meus ulls han estat transcrits per mi a paper. El meu fill, que és  “formàtic”  m’ho passarà a internet.

* Sobreaclariments del pare de la nena i fill de l’abans esmentada iaia.

La mare amb això de la informàtica em té en un cadafal, es pensa que faig màgia. Ni tan sols al circ se’n fa. La meva filla d’aquí uns anys sabrà, observadora com és, que sota la màscara hi ha una cara trista i que els trapezistes porten les sabates brutes per sota.

Jocs literaris d’en Jesús M. Tibau. Tens un racó dalt del món

Read Full Post »