Hem descobert on ensenyen a xiular (Exclusiva!!!)

 Xiular és una tradició que passa de pares a fills.A Catalunya és una tradició molt arrelada i, com també a l’illa de la Gomera, diu moltes coses. Quan aquestes coses no es podien expressar clarament es deien xiulant. A la cançó de La Trinca “Homenatge” ja se’n parlava d’aquest llenguatge:

Escolteu si no aquest altre
com s'ho anava trampejant
cantant no es podia dir
s'havia de dir xiulant

O a la cançó “Un gran dia” fins i tot xiula la munició:

Panxa enlaire estan les Rambles,

cotxes, cadires i bancs,

xiulen les bales de goma,

tot és ple de núvols blancs.

Tot i que habitualment es llevava del llit molt aviat, ja li xiulaven les orelles perquè en parlà del tema, si bé amb una certa dosi d’escepticisme quen deia a una roda de premsa: És tard per xiular penals

El nostre equip d’investigació trobà finalment on s’amaguen per aprendre i s’entrenen durament en aquesta art d’arrels mil·lenàries, que posà dels nervis l’Esperança.

Hem hagut de caminar fins el cor dels Pirineus i navegar fins a remotes illes davant les costes africanes. L’esforç valia la pena, fins i tot, hem pogut fer-nos amb un manual d’instruccions:

Per a més informació: http://www.silbogomero.com

Read Full Post »

Endevinalla hivernal pirinenca (Endevinalla 25)

Té el seu origen al santuari de la Mare de Déu, una de les verges negres trobades, fa uns sis-cents anys  segons la tradició. L’aplec tradicional es fa a l’estiu, però ara, és a l’hivern quan es fa un pelegrinatge en massa per cercar la cara blanca al santuari esportiu i turístic. Veient la temperatura a la captura d’imatge del dimecres 20 pel matí, tenim dues opcions:

o bé frissar esperant el cap de setmana o quedar-se arrecerats a caseta.

Read Full Post »

Per què votaria no… als Jocs d’hivern?

Si em pregunten, responc. Però ja que no tinc clar que em preguntin, diré la meva.

Començaré per una raó que s’ha demostrat que no és menor. Prefereixo que Barcelona-Pirineus no es postuli a candidata del Jocs d’hivern 2022. Senzillament, no tinc ganes que el resultat més visible a la xarxa sigui el discurs de l’alcalde Trias “anunciant” una relaxing xicra de xocolata amb melindros al Carrer de Petritxol. Coneixent el seu nivell d’anglès, això no és bufar i fer “ampolles”.

Una altra raó és sobre el mètode, si es decideix fer una consulta sobre la presentació a candidatura de jocs, a qui es farà? Als habitants empadronats a Barcelona o també als de l’àrea metropolitana? Pel que fa als 50.000 habitants del Pirineu, es preguntarà només als de la Cerdanya o també als de les comarques veïnes? I si es tracta de la Cerdanya, es farà als que estan sota administració espanyola o també als cerdans que hi són sota administració francesa? Què passarà si els resultats de la Cerdanya i Barcelona són contradictoris?

A muntanya, més que una oportunitat que alguns ja la donen per feta fins el punt de considerar innecessària una consulta, sembla que es pot donar peu a una nova invasió del totxo, plena de treballs precaris i una formació sota mínims. Un futur ben poc galdós.

No cal promoure o fer uns jocs per acabar i dignificar la línia ferroviària Barcelona-Puigcerdà-La Tor de Querol, dissortadament la millora radical ni ve ni se l’espera i no en parlem de les comunicacions per carretera des de Girona. L’empenta que necessita la comarca és la de la creació de llocs de treball estables, basats d’una banda en la tradició agrícola i ramadera i d’altra banda en la de feina que utilitzi les noves tecnologies. Un teixit econòmic innovador que potenciï la indústria alimentària i un aprofitament del potencial turístic. Apostes per a què el jovent no marxi i que la manca de feina i el preu del sòl no siguin un obstacle per viure a la terra.

Pel que fa a la informació que s’ha fet pública, de moment molt ball de xifres i dobles salts mortals sense xarxa. La realitat és més cruel: accessos “rurals” a l’hospital transfronterer de Puigcerdà, línia ferroviària que ha evolucionat ben poc des dels anys 20 del segle XX, un munt de viles olímpiques anomenades urbanitzacions fantasma, una escola amb barracons a la vora de la frontera amb un magnífic anunci al darrere d’habitatges de luxe (fins fa 4 dies), desaparició de la Festcat de Llívia…

Si a això afegim una forta dependència de la neu artificial a La Molina, es pot dir que els riscos són evidents i el benefici per la comarca no anirà més enllà de la banda de música que rebrà i veurà passar de llarg la comitiva.

Cap d’Any 2011

 

Read Full Post »

Esquís entre boires

Esquiar l’1 de juny té els seus avantatges i els seus inconvenients. L’estació cerdana de Porté Pimorent en la seva lluita per evitar el tancament va obrir els dies 1 i 2 de juny les pistes, aprofitant una estranya primavera més freda de l’habitual i amb neus abundoses.

La paella no la vaig trobar, i això que era gegant. Tampoc estic segur si de fons sonava la mítica balada de Sangtraït: Somnis entre boires. Però aquí la teniu per escoltar-la des de la comoditat casolana.

Read Full Post »

Pelegrinatge cerdà (28a endevinalla)

A aquest indret ja va portar l’any 1906, sense tren groc, en Narcís Oller a la Pilar Prim.

Tradicionalemt ha estat un lloc per acollir pelegrins. Ara, però, el pelegrinatge principal és per entrenar, com el que el fan esportistes com el corredor de muntanya Killian Jornet de Lles, el campió  de natació Camille Lacourt de La Cabanassa o el biatleta Martí Fourcade de La Llagona.

Read Full Post »

CURSA CONTRA LA PRÒPIA OMBRA

− I ara passa per davant de la tribuna de mitjans de comunicació el nostre campió Varela.

Amb veu exultant, els altaveus donaven fe de la gran cursa que estava fent l’atleta gallec, que aquesta vegada sí anava camí de ser profeta a la pròpia terra.

Ja havia fet més de tres quartes parts del recorregut pels carrers de la ciutat d’A Corunya. La fama del corredor havia donat la volta al món manta vegades i no hi havia racó del globus on no hagués participat a les seves maratons urbanes. Va guanyar-se un nom per totes aquelles poblacions i països, que només eren capaços de superar els seus paisans quan decidien instal·lar-hi un bar, no importa la mida, llunyania o aïllament de la població.

Read Full Post »

La nostra no s’ha enterat que tenim medallista de natació

Avui TV3 ha deixat anar que no ha hagut medallistes catalans de natació als mundials de Xangai ( Suposo que es referien a part de les medalles de sincronitzada). Però què ha fet sinó el nedador de la Cerdanya  Camille Lacourt en la mateixa cursa que un nedador de Sabadell ha quedat 4t? Clicar aquí notícia

A vegades pequem d’autocensura i si un no té carnet espanyol ja no és català. ( El nedador Camille Lacourt  Info Cerdanya, la medallista als Jocs Olímpics d’Hivern Doriane Vidal , el també medallista Fréderick Bousquet , existeixen i no són invisibles )

També us faig a mans un reportatge sobre un esportista alguerès que va despertar passions a Barcelona en plena dictadura franquista, i que va disputar la final dels Jocs Mediterranis contra un esportista de …… Madrid . ( Salvatore Burruni el boxejador català d’Italia.)

    *         *       *     *     *     *     *     *    *

“Altres”  no tenen tantes mànies i s’apunten a totes.  Us enrecordeu de Juanito Muehlegg   Premi Príncep d’Astúries de l’esport?

Read Full Post »

Per què ploren?

  Ploren per la democràcia?

Ploren pels resultats de les eleccions?

Ploren perquè pressumptes corruptes segueixen manant?

La pregunta del milió:

Per què els esportistes ploren quan es jubilen als 35 anys?

Resposta: Perquè si es jubilessin als 65 deixarien l’empresa amb un somriure d’orellla a orella.

PD: Únic cas que no segueix la norma i que em deixa totalment descol·locat

Read Full Post »

Eugeni Giralt ( In memoriam)

Qui construeix un país?

L’Eugeni, des de Sants, va ser un dels que literalment el va construir. Com a paleta i com a dinamitzador social, esportiu i cultural. Quan parlem del teixit associatiu sabem que cal el material per fer-lo, però sobretot les mans per cosir-lo dia a dia.

Avui els milers d’atletes que anualment hi participen al Cros Popular de Sants porten un valor afegit : Memorial Eugeni Giralt. Un record que el seu fill l’historiador Agustí Giralt ens retorna en aquest emotiu article a  Memòria de Sants

Read Full Post »

Històries del Cafè de la Granota ( 5 anys més amb Moncada )

A iniciativa d’en Pere de Saragatona m’uneixo a la iniciativa blogaire per recordar l’obra de Jesús Moncada.

Un llibre de narracions entranyable sobre l’antiga Mequinensa és “El cafè de la Granota“. D’entre les seves narracions em ve a pèl una, ara que tenim futbol a la sopa, de principal i de postres.

Futbol de ribera és datat al 1958. Una foto esgrogueïda a un bar, on si no! pren vida . Onze matalots, tots ells amateurs, són retratats abans d’iniciar-se un partit que va esdevenir històric.

Read Full Post »