Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘esports’

Per què ploren?

  Ploren per la democràcia?

Ploren pels resultats de les eleccions?

Ploren perquè pressumptes corruptes segueixen manant?

La pregunta del milió:

Per què els esportistes ploren quan es jubilen als 35 anys?


Resposta: Perquè si es jubilessin als 65 deixarien l’empresa amb un somriure d’orellla a orella.

PD: Únic cas que no segueix la norma i que em deixa totalment descol·locat

Anuncis

Read Full Post »

Qui construeix un país?

L’Eugeni, des de Sants, va ser un dels que literalment el va construir. Com a paleta i com a dinamitzador social, esportiu i cultural. Quan parlem del teixit associatiu sabem que cal el material per fer-lo, però sobretot les mans per cosir-lo dia a dia.

Avui els milers d’atletes que anualment hi participen al Cros Popular de Sants porten un valor afegit : Memorial Eugeni Giralt. Un record que el seu fill l’historiador Agustí Giralt ens retorna en aquest emotiu article a  Memòria de Sants

Read Full Post »

A iniciativa d’en Pere de Saragatona m’uneixo a la iniciativa blogaire per recordar l’obra de Jesús Moncada.

Un llibre de narracions entranyable sobre l’antiga Mequinensa és “El cafè de la Granota“. D’entre les seves narracions em ve a pèl una, ara que tenim futbol a la sopa, de principal i de postres.

Futbol de ribera és datat al 1958. Una foto esgrogueïda a un bar, on si no! pren vida . Onze matalots, tots ells amateurs, són retratats abans d’iniciar-se un partit que va esdevenir històric.

(més…)

Read Full Post »

Estem voltats d’elles i ja no hi parem atenció, si és que algun cop ens hem aturat a analitzar-les.

El món de l’esport se n’emporta la medalla d’or pel que fa a frases inútils ( o aparentment inútils), tòpics i expressions per a la posteritat.

Quantes vegades no hem sentit dir a pilots de Fómula 1 : Hem fet una cursa molt bona. Jo fins ara creia que el pilot era l’únic ésser viu al monoplaça, ara hauré de pensar que uns incansables minairons o ,uns treballadors barrufets, fan la seva dins el xassís del cotxe mentre es desenvolupa la cursa.

També diuen amb freqüència,  per exemple, al bàsquet: Hem fet un partit molt seriós. Bé, se suposa que aquesta és l’obligació de tots els equips, excepte dels Harlem Globetrotters.

Al futbol n’hi ha per llogar-hi cadires. Una de les frases més habituals és : El futbol és així. Frase utilitzada curiosament només quan es perd.

Quan un jugador fa declaracions acostuma a dir: ” Como te decía antes…” i, o bé, ens quedem amb les ganes de saber què deia abans, o bé, es repeteix més que el pebrot i els mitjans ja no saben per on fer el tall.

La tasca dels comentaristes ( especialment d’aquells que barregen política i esport sense vergonya) és digna d’estudi antropològic.

Als Jocs Olímpics, TVE va enviar un comentarista a la prova de rem. Després d’assabentar-se’n de que no es tractava de cap grup musical ni que la peça en qüestió no era un estri per ficar les pizzes al forn , arribà a la conclusió de que era una especialitat esportiva. Va retransmetre amb apasionament la cursa, talment semblava el capità Garfi portant el timó dels remers espanyols. Hi participaven quatre equips i es classificaven per a la final els tres primers. Es va passar tota l’estona dient l’extraordinària cursa que estaven realitzant els remers espanyols, de fet semblava que la resta d’equips s’estaven passejant en barca pel llac del Retiro. La cursa va concloure amb l’equip espanyol en quarta posició. ( El “periodista” va aconseguir fer bona aquella expressió de : val més una imatge que mil paraules )

El planxot del 2009, ja que no l’he pogut aixecar a París ho faig veure.Enguany no ha pogut ser, però visca la USAP

No hi entenc gaire de rugby. Li  deixo la feina als experts, per exemple, en Pere Manzanares de Ràdio Arrels

Read Full Post »

Des de Sants mirant cap el Camp Nou ( 21:00) Diumenge 16 de maig

Read Full Post »

FEM OBRES, FEM ESPORT

Quan un camina per la seva ciutat, vilatge o poble i sense necessitat de neu, ha de fer eslàloms de molt variades categories. Són les anomenades OBRES.

No ens referim a les Obres de la Sagrada Família tan entranyablement eternes com la vida que a dins ens ofereixen, tampoc a les Obres Socials de les Caixes ( d’Estalvis fa temps que ja no ho escriuen ), de cap de les maneres no ens referim a l’Obra “Camino” d’Escrivá de Balaguer. Si anem al sud tampoc aquestes obres són les del Cabanyal de València i si anem al nord tampoc en parlem de les obres de l’Enginyer militar Vauban.

En què estem pensant? Posem els peus a terra, si és que podem.

Justa la fusta, és el tan nostrat esport nacional d’aixecar voreres ( paviment també ) , qui deia que els bascos eren els únics que aixecaven pedres?

Un progrés en el que s’apliquen en cos i ànima, convertint pèls de barba en fils d’or, sense tenir en compte el patrimoni històric, social i cultural i d’anunciar-ho com el súmmum del progrés. Això sí, el rètol d’autobombo no hi pot faltar amb el ja clàssic afegitó:

“Estem treballant per vostè , disculpin les molèsties”


Obres a Barcelona

Read Full Post »

La USAP de Perpinyà conquereix París

usap campiona

Escolteu l’himne de la USAP a càrrec d’en Jordi Barre

Read Full Post »

« Newer Posts