El barrufet rondianire torna entre nosaltres. Què té a veure això amb el Parlament?
… després de la imatge, que és la primera pista, en teniu una segona al minut 0:30 del següent capítol:
Posted in Endevinalla, pensaments, tagged cultura, endevinalla on 27 Octubre 2015| 7 Comments »
El barrufet rondianire torna entre nosaltres. Què té a veure això amb el Parlament?
… després de la imatge, que és la primera pista, en teniu una segona al minut 0:30 del següent capítol:
Posted in 4ratlles, pensaments, tagged art, cultura, història, relats on 22 Octubre 2015| 8 Comments »
Relats conjunts, ara que no han arribat de debò les primeres fredorades, ens proposa una participació a partir d’aquesta imatge pre-castanyada.
La imatge reflecteix la innocència perduda un segle enrere…
Amb el pas del temps, es dibuixa el sud d’un país sense nom que inicia un nou trajecte buscant la llum, però despentinats al vent, un mal vent que, com ja algú ha dit, ve de ponent.
El pintor ha mirat aquesta terra i a la mirada d’esglai, ha vist barberitatrs, coves que s’obrien a la consigna de fabra cadabra, ha trepitjat uns camps femats exhausts per una munyida planificada, regular i ben pensada.
El fons de l’oli és la llum d’un país que neix amb la pell colrada de gent que anomenen classes subalternes.
Sort que no aterraren les cases amb els cucs de ferro per obrir-se pas fins a la mar, pensen els xiquets prop de les onades del Mediterrani on van néixer. Ara pensen més feliços que, només eixir de casa, ja són a la platja per gaudir de la caloreta. Solapada amb el remoreig de les onades se sent la cridòria dels xiquets a la sorra
—Quim, vine cap ací, l’aigua està de categoria —deien, mentre l’interpel·lat, un joveníssim artista emergent del llevant feliç, donava les darreres pinzellades d’una obra intemporal.
Posted in 4ratlles, pensaments, tagged art, cultura, Joc literari on 1 Octubre 2015| 8 Comments »
Amb el títol MURAL, tornen els relats conjunts amb una imatge ben suggeridora i d’actualitat
Escrita negre sobre blanc, amb idea completa i la mà ferma. Però… fou premonició que no hi ha llibertat immaculada?