Poesia d’estiu

Quan les paraules es fonen, tal vegada només resten d’elles l’essència (Monosíl·lab estiuenc)

TIC-TAC, DORMS?

Al fil de nangs i plors a les llars
un vell sol a l’ull veu la dent
del que no vol ser trist.
Tant si ve de l’est, nord o sud,
fent pas a pas, mort de son,
pren viu el foc de la nit.
Ja no sent la pell.
Dalt, ben lluny, al cel es clou
a pany, el cau de torbs i freds,
car a l’urbs, temps ha, es fon el sòl.

 

PD. Estiu a ciutat

Read Full Post »

Revetlla de Sant Joan a Chichén Itzá

Relats conjunts ens transporta als monuments de Centre Amèrica, una proposta subliminal de vacances?

Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII

 

—Quina sort que ens toqués aquest viatge per Mèxic, no l’haguéssim somiat mai.

—No m’acabe d’agradar que siga un viatge en grup, però millor açò que no perdre’s per la selva.

—Anar ara per Sant Joan és doble premi.

—Jo no em creia això d’Amèrica a les teues mans. Sempre mos diuen que som clients preferents. Quan va eixir el meu nom, pensava que em moria.

—La guia local té molta gràcia, a veure on trobaràs una que hagi llegit en Pere Calders —afegia la companya de viatge que anava a la seva bola.

—Va dir que el seu avi va conèixer-lo i que sempre que ha pogut ha llegit els seus contes —explicava a la Vicenteta.

Un cop van pujar a un microbús atrotinat, la conversa es va desfer. Entre bots, rebots, frenades i girs sobtats la carretera els apropava al preuat conjunt monumental amagat a la selva. S’entenia que així fos, ja que la ruta s’havia convertit en un camí de cabres només sortir del conjunt residencial.

L’auto entrà a l’aparcament fent derrapada, mentre el conductor renegava. Sabia que ara tocava fregar per sota dels seients algunes vomitades, que no tingueren temps de ser abocades per les finestres, un cop exhaurides les bosses improvisades contra el mareig.

La piràmide impressionava a primer cop de vista i feia oblidar per moments les basques que sentien alguns dels passatgers.

Després d’incorporar-se al grup, l’obligatori guia local de monuments els apropà al centre de visitants de la construcció.

—Oh, què gran —exclamà a l’uníson tot el grup.

—Me l’imaginava més xicotiua —apuntà la Vicenteta.

—No us penseu que aquí descansa Nevares —començà l’explicació el guia del bus.

—A partir d’ara val la pena escoltar l’informador. És tot un expert que ens farà una crònica de la veritat oculta d’aquest monument.

Sigui perquè no vocalitzava prou o pel gran luxe de detalls tècnics que narrava el guia de monuments, la gent començà a desconnectar mentre es dispersaven fent fotos des de tots el angles.

Com eren ben a prop de la revetlla de Sant Joan,  les converses i propostes derivaren vers la nit màgica.

—Podríem venir aquí i portar coca i cava —proposaven uns.

—D’on ho traurem? —preguntaren d’altres més pessimistes.

—El Pep es forner, ens podria fer una a l’apartament i la beguda, ja l’arreglarem.

Ara el que connectà de ple fou el guia de monuments que, imaginant-se que el que havia sentit era el que havia sentit, donà tot tipus de facilitats per a fer la festa a la piràmide. Això sí, sempre que portessin la mercaderia. Ja s’imaginava una nit psicodèlica amb el grup d’europeus.

A la nit tornaren, fora d’horari de visites.

Dalt de la piràmide feren la corresponent foguera.

L’aigua de València de la Vicenteta i la coca del Pep foren tot un èxit.

El guia local de monuments dubtava entre sacrificar-se al foc o escales avall.

Read Full Post »

Flors cerdanes

Flors de marge

llit de runa, vestit de pols,

geloses vigilants de l’erm.

De l’avar sòl,

ufanoses atrapen colors

empetitint tossa i puig.

Read Full Post »

Hem descobert què hi ha al darrer calaix

Can Fanga, involuntàriament ha entrat en el periodisme d’investigació. El dia que els estudiants han ensopegat amb la catàfora , ens trobem que altres, més lletrats,  han ensopegat amb la metàfora …

Aquí mostrem en exclusiva quin llibre amaga el president Mas al darrer calaix.

Read Full Post »

VERMUT POÈTIC A SANTS, PER L’OVIDI I EL GUILLEM

Vindràs a tastar-lo?

Read Full Post »

Haikú primaveral (ANTAVIANA)

Des d’aquest plànol fotogràfic, el blog Antaviana proposa una interpretació.

Punxes al cel

esgarrinxen flonjor

verd protector.

Read Full Post »