CARES LLARGUES

Relats conjunts ens proposa parlar sobre aquesta parella que retratà Modigliani. La redacció de la Cerdanya des de Can Fanga ha aconseguit una exclusiva de la real

Amadeo Modigliani, 1915, La sposa e lo sposo

L’ex-senador se n’anà al bar per ofegar les penes, després del ridícul diplomàtic. El cambrer, mentre netejava el got de tub, se’l mirava de reüll. Després de la tercera consumició, s’apropà al client americà. Mirant-se’l de fit a fit, li etzibà amb confiança, amb la franquesa barrejada amb sorna que tenen els barmans experimentats:

—Ep amic, a què ve aquesta cara tan llarga?

L’ex-presidenciable confessà, després de fer un llarg glop, que havia tingut la idea d’oferir a la ministra italiana, per quedar bé, una reproducció dels avantpassats d’aquesta.

Aquí, a l’instantània inferior podem observar el moment històric. Deixant una mica de banda la rigidesa protocolària passà la mà sobre l’espatlla de la política romana. Davant del rellotge amb nombres romans, com a testimoni secular, es veu en John Kerry ensenyant el quadre de Modigliani a na Federica Mogherini.

Acabada la reunió, els assessors informaren al polític de la històrica relliscada…

—Veus, els teus avantpassats ja eren retratats, desitjo amb això segellar un cop més la fraternitat entre Europa i els Estats Units —deia, tot fent-se el simpàtic. Mentrestant, l’Alta representant d’Afers Exteriors de la UE, “Mogherini”, reia sobre el nivell de coneixements d’art del Secretari d’Estat Kerry. “Veig que els ianquis encara estan pitjor d’art que de geografia” —pensava sense poder-se contenir, només pensant que veient una exposició d’en Modigliani es trobés de cara amb aquells avantpassats acabats de descobrir a les amèriques.

Read Full Post »

Obres de Sixena (Relats conjunts)

Relats conjunts de gener del 2018 ens proposa què ens suggereix aquesta imatge. L’equip d’nvestigació de la Cerdanya des de can Fanga s’ha desplaçat a la Terra ferma per treure llum sobre aquest afer.

Gabriel Yoly, Segle XVI, Fragments del Retaule de Santa Anna

 

─Aficionats!

L’últim cop que sentiren això, sortiren d’un teatre amb el cap cot i la cua entre cames.

Això no els desanimà ni els apartà de la faràndula. Farem una obra que tot el món recordarà, es conjuraren, i per fi serà un reconeixement unànime.

Només tenien uns dies per assajar i el temps se’ls tirava a sobre. De fet, la companyia no havia de fer massa, només impostura i silenci. Les paraules les posaria una gran professional retirada amb ganes de fer un últim gran servei al país. La dona tenia do de gents i sabia posar-se el públic a la butxaca.

Les feines d’assaig foren intenses, a més de repintar el camió amb un impressionant rètol que deia Mudanzas El Molino i adquirir a bon preu un cotxe segona mà matriculat a Osca, també la impressora en 3D treia fum.

El dia d’ “autos”, la caravana reptà per la boira i s’arribà a les 3 de la matinada a Lleida. Amb una perorada amb ferm accent aragonès i un llenguatge corporal convincent, la Maña entrà aviat, seguida d’una silenciosa brigada verd olivera, a la sala de les peces en litigi. La comitiva hi accedí després d’una aclucada d’ull al grup que defensava l’entrada.

Les caixes no entraren buides ni, molt menys, sortiren buides. El canvi de cromos hi durà una mitja hora. La boira seguia abraçant la nit.

La caravana s’endinsà en ella fins a fer-se fonedissa vora  el pantà de Santa Anna.

Lita Claver i la companya de teatre amateur El Molino feren l’actuació de la seva vida.

Ara, les obres fan una estada temporal en lloc segur. Qui sap si a Roma, Bèlgica o només ho sap la Verge de Núria.

A les 4 de la matinada varen arribar els “professionals” de l’art. Procediren a embalar multitud de peces que el temps desgastarà prematurament i mostraran a la llum les vergonyes d’uns expedients indignes.

Read Full Post »