Feliç any nou 2016 (Braó al vent)

Un 2016 vall d’alegries

Cada dia,
una lectura que ens faci més lliures
cada pàgina,
un somriure dibuixat a una ànima indòmita
cada pas,
un vers cavalcant amb braó al vent.

Read Full Post »

La fada que va desaparèixer (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa acabar l’any entre boires…

Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer

 

La fada cercà una època de l’any més tranquil·la per a manifestar-se.
La Fira de Sant Miquel, els diversos aplecs de l’oli o del cargol no semblaven els moments més adequats.
Les condicions meteorològiques de finals de tardor del 2015 li vingueren com a anell al dit. Des de feia més d’una setmana, la solitària riba del Segre fonia entre vapors el fred i silenciós entorn del vedat de pesca.
El cansament del jove pescador ilerdenc el feia venir somnis entre boires. A diari, anava per peix i aquest cop fou la fada que el pescà. Adormit o en vetlla, la sentia pell a pell, obrint camins a les envistes intermitents de la riba. Les ombres del brancam dansaven entre plaers que amagaven ocults secrets.
Abans que pronunciés un sol mot la fada es fongué de nou entre la boira. El pescador reaccionà per saber si allò era realitat, cerca entre joncs i traïdores branques que s’ondulaven fins l’aigua. Albirà entre un joc d’ombres i llums algun ésser en somnis, fent un mal pas per acostar-se cara a cara, anar a petar contra un còdol que emergia entre el verdet.
Una música blanca el bressolava sobre les aigües calmes, mentre una llum asèptica emmarcava formes difuses que es perdien progressivament en la foscor.
De la darrera tirada de pesca, desapareguda la fada en la memòria, només li resta un Sangtraït com a record.

Read Full Post »

Visions literàries del Nadal : mil colors i sabors

Biblioteca del Vapor Vell de Sants, dijous 17 de desembre, a les 19h. Sala d’actes.

Hi participaré a la lectura de microrelats de ficció sobre el Nadal o sobre l”antiNadal’, que ofereixen una visió alternativa a l’atmosfera ensucrada i consumista d’aquestes dates.

L’activitat és organitzada per la Remei Romanos, escriptora.

 

Read Full Post »

Relats conjunts Fito Best (Retrat d’una espera)

Diego Rivera, 1913, Retrat d’Adolfo Best Maugard

Relats conjunts de desembre ens proposa crear una versió per fer més duradora l’espera durant el retrat.

 

Mentre esperava l’arribada del tren de Puigcerdà, se’l trobà allà palplantat.

Un cavallet, una paleta acolorida, pinzells i un maletí de fusta eren les eines amb la que l’artista oferia els seus serveis. ”Retrats en cinc minuts, maître Adolfo “Fito” Best”, eren l’anunci impactant del pintor.

─Només seran cinc minuts ─alertava el precursor de l’excusa per aparcar en doble fila.

A la sala d’espera ferroviària el familiar s’inquietava amb un ull a les andanes i l’altre sobre el pesadet pintor. Mentre intentava nerviós posar-se bé els guants, no sabia com treure-se’l de sobre responent amb un fastiguejat: no veu que el tren està a punt d’arribar.

─Poc es coneix els de la Renfe. Aquesta sala i, en especial la barana que dóna a les andanes, ja la tenen més que amortitzada ─pensava l’artista amb una lluentor en la mirada davant la fruita madura. No li calgué insistir gaire més, passada una estona, amb gest displicent, l’home dels guants i bastó finalment hi accedí.

─Si no fa una cosa digna en cinc minuts o fins que arribi el tren, ja pot oblidar-se’n de cobrar ─advertia confiat el viatger.

El pintor dibuixà un somriure d’orella a orella, la companyia de ferrocarrils ibèrica s’havia convertit en una mina per a l’home del pinzell. El pintor de l’estació central cantussejava feliç un Figaro, Figaro mentre feia el retrat amb tranquil·les pinzellades. Com un lloc de treball fix, la sala d’espera de l’estació havia esdevingut un estudi estable que cap artista, ni el més optimista, hagués somiat.

Read Full Post »