202è joc literari Tens un racó dalt del món
Passat el fragor de la lluita anual de Sant Jordi, arriba una setmana després Santa Paciència. Sí, sí, també és Sant Josep Obrer. L’altre Josep, el de la crema catalana, ja fa molts dies que es feu fum amb les cendres de les Falles.
Tornant amb la paciència, la santa paciència que hem de tenir aquests dies amb les bestieses futboleres fins a la sopa, és la que va tenir la princesa. Em refereixo a la de la llegenda. Cada 23 d’abril el drac i en Sant Jordi munten un auto sacramental de foc d’encenalls.
La princesa en qüestió, m’inclino més a anomenar-la la ciutadana del castell de 5 estrelles, estava llegint tranquil·lament. De fet a les emmoquetades sales del castell intentava llegir, però la contaminació acústica anava “in crescendo” i no es podia concentrar en la lectura d’una obra cabdal de la literatura catalana.
Va sortir enfurismada al pati d’armes on hi havia un sarau que rivalitzava amb una mascletà. A les seves mans hi duia un exemplar de tapes dures del Tirant lo Blanc.
S’adreçà cap a l’epicentre de la batussa al crit de: “Ho haveu vist, ho haveu vist, la mare que els va parir” i aturà en sec el sidral.
Mentre el drac recollia apressadament les roses que anaven sorgint aquí i allà de la sang que brollava, el cavaller, de l’antiga guàrdia, anà ràpidament a retre homenatge cavalleresc a la senyora i en “bell catalanesc” va dir: “A sos peus dolça dama provençal”.
La dama, com hem dit abans ciutadana, que era partidària de les renovadores metodologies pedagògiques, no hi creia que la lletra amb sang entrés. I a més a més sabia que les coses se solucionaven amb paraules.
No havia aixecat el ciutadà Jordi el cap, no li direm mercenari per no carregar-nos la llegenda, que va rebre un cop de llom de llibre ben carregat de paraules al clatell.
La ciutadana, ara ja sí amb nom i cognoms: “Plaerdemavida” havia tirat el llibre al blanc i va fer diana.
Tornà cap a la Biblioteca remugant. – Aquest brètol cada any ens vol deixar sense drac, amb el fred que fa al castell, que faríem sense energia renovable dracotèrmica. I, a més a més, què no sap que és espècie protegida?
Ah! Quina paciència, santa paciència, s’ha de tenir amb aquests homes, cada any la mateixa cançó, va dir. Mentre, ara ja sí , s ‘hi submergia satisfeta de nou en el Tirant Lo Blanc una mica rebregat.
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 