Relats conjunts ens proposa la interpretació d’aquesta pintura. La Cerdanya des de can Fanga ha desplaçat un corresponsal al segle XVII per investigar qui és el noi del meló.
-¡Manda huevos!
L’ordre era imperativa i no s’hi valia a badar. Mentre la família trillava les terres del cacic, el jovenet protagonista encara jugava amb les palletes acaçant insectes. En sentir el crit, deixà la palleta d’una revolada i es dirigí fletxat cap el tancat de l’aviram. Allà, omplí amb cura el cistell d’ous i, penjat del braç, se l’emportà cap a Sevilla.
Aviat deixa enrere la immensitat dels camps de cereals i resseguí, entre algunes oliveres, el costat del riu, per entrar a la gran ciutat, porta de les Amèriques. A mida que s’acostava a la zona portuària, creixia la seva desconfiança i amarrava amb força la preuada càrrega.
Finalment, veié on anava un grup de mariners desvagats que feien cua davant d’una senzilla parada de menjar. En aquella cantina precària, una vella malcarada fregia ous per a les tripulacions que tornaven famolenques de les rutes transatlàntiques.
Allà, als molls que vorejaven la nova Torre de l’Or es barrejava tot un món per descobrir. El sagal dels ous s’entretenia i escoltava embadocat les noves que venien de les Antilles, del Riu de la Plata i de Mèxic; en segon terme sentir a parlar d’Hondures era inhabitual i veure algun viatger provinent d’El Salvador era tota una raresa. Alguns cops s’hi sentien altres llengües entre el brogit de la gent i de les mercaderies. La que més li sonava era l’anglesa. No entenia ni un borrall, tampoc s’imaginava un cert domini de l’idioma ni que anés a viure al centre de Londres. De fet, els viatges els feia des del cortijo al port fluvial i de tornada. Ni tan sols havia visitat Cartagena, no la d’Índies, la de Múrcia!
El que sí havia de vigilar entre tanta gent era la càrrega d’ous, no fos que fes truita abans d’hora. Un cop al dia, tenia assignada una perillosa missió després de l’ordre “Manda huevos”, havia de fer arribar l’ovalada càrrega a bon port.
Tot i estar molt atrafegada voltada de gent de mar, la vella ho tenia tot controlat. Els esquitxos d’oli saltant de la cassoleta presagiaven la tempesta. D’aquesta manera, fulminant-lo amb la mirada, li etzibà:
-Por fin ¿Qué cuento me explicarás? Hoy también has llegado muy tarde, Federico.
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 