La banca xinesa arriba a ca nostra

Els aconteixements s’han precipitat les darreres setmanes. S’ha sabut que el milionari xinès  Liang Wengen  ha ingressat al Comité Central del Partit Comunista de la Xina.

Durant els dies abans van moure fitxa, inverteixen en obra social  i s’hi han instal·lat al Països Catalans, al cor de la ciutat de Barcelona.

Parlem-ne?  Ai, no, que aquests són els de la Caixa Coreana.

Read Full Post »

Incompleta perfecció

Victòria de Samotràcia,

la bellesa de la incompleta perfecció,

talment com els éssers humans.

Read Full Post »

Tanca de les troballes

Si algú ha trobat…

un bocí de felicitat per compartir,

l’olor de la tardor,

els colors d’un somriure,

el tacte salat de l’onada,

el so de la llum de l’alba,

el gust de la poesia sense rima ni paper….

Pengeu-ho a la tanca de les troballes

( Oberta de bat a bat les 24 hores del dia)

Vondelpark (Amsterdam)

Read Full Post »

Cremà el Querol

Oblidada per la tardor

feu del desfici flames,

anguniejada sobre jaç eixut,

el progrés li fou guspira.*

Arribà la pluja tard,

només remullà cendres i clivelles.

Dagues en flama descobriren corriols secrets,

rutotes * emboscades de guerra i contraban.

Acotat, el cel plorà, neguitós,

abocà pena líquida

abans portés  la rufaca*

l’udol per ginebres i quers*.

* Quers: grans blocs granítics que donen nom a la Vall del Querol.

* Rufaca: vent del nord a la Cerdanya.

* La caiguda d’uns cables elèctrics és la possible causa de l’incendi del 9 1 10 de setembre.

* Rutotes: poema del poeta Jordi Pere Cerdà:

Read Full Post »

214è joc literari (Microrelat d’un dinosaure)

214è concurs literari, homenatge a Augusto Monterroso. Tens un racó dalt del món

Seguint la proposta de l’amic Tibau, aquí teniu algunes di-versions del microrelat del dinosaure de Monterroso.

Quan el paleontòleg despertà del cloroform, el dinosauri havia tocat el pirandó.

Maleint els ossos, despertà el dinosauri; casc, botes i , sobretot, el martell eren de mal pair.

Ho sento, no he pogut fotografiar el dinosaure. Haureu de conformar-vos amb aquesta sargantana de Carançà

Read Full Post »

Balcó solitari

Tothom pot explicar que als edificis de ciutats sempre hi ha algun veí o veïna que dóna la nota.

Es pot trobar aquell veí solitari que deixa anar un apagat so gutural quan es creua amb tu. També tenim aquell que et posa al dia a nivell meteorològic quan puges amb l’ascensor. N’hi ha d’altres d’una raça que és molt llunyana d’estar en perill d’extinció. Es tracta d’aquelles persones que desprenen una profunda suor àcida que no s’estan de compartir amb tu en el reduït cubicle, però que més aviat recorda l’armament químic .

En fi , ara tampoc entraré en analitzar els hàbits lingüístics d’aquell salvapàtries tardofranquista, del misògin de torn, del que té la síndrome de Diògenes o del que li falta un bull.

Sempre de tot això se’n pot trobar una dosi quan es viu en comunitat ( de propietaris, no de comuna).

Però aquí he trobat un cas ben peculiar , que si bé no arriba a la caseta i l’hortet , sí que ha volgut tenir un pis amb vistes…

Read Full Post »

L’Oncle Sam et demana (Relats conjunts)

Relats conjunts

– Ep, tu!!!

– … ?

– Sí, sí, a tu t’estic parlant.

Mentre s’omplia la boca de nobles ideals i paraules de pau, el subconscient de les clavegueres de l’estat l’anava traint d’una manera implacable i definitiva.

Read Full Post »

213è joc literari (Solució)

Tens un racó dalt del món

Pacient, fitant en secret,

esperant de trascantó l’escac i mat.

Es llepa els bigotis

el molt panxacontenta.

Molt bona vista Carme, Elfree, Zel i Pilar.

PS. De pas un dels secrets més ben guardats…. la identitat del que m’escriu els posts.

Read Full Post »

213è joc literari (endevinalla animal)

Tens un racó dalt del món

Pacient, fitant en secret,

esperant de trascantó l’escac i mat.

Es llepa els bigotis

el molt panxacontenta.

La foto completa amb la solució d’aquí uns dies.

Read Full Post »

Se’ns ha marxat Jordi Pere Cerdà

Se’ns ha marxat Antoni Cayrol , el poeta de Sallagosa. El cel rogenc de Can Fanga ha dibuixat línies poètiques que fan una darrera abraçada…

D’ell em queda el recull de contes i llegendes cerdanes com La dona d’aigua de Lanós, les versions musicades dels seus poemes a càrrec d’en Jordi Barre  (també mort a inicis d’any) i d’en Pere Figueres . Ens queda l’home que es va fer mereixedor de la Creu de Sant Jordi l’any 1986. El premi d’honor de les lletres catalanes li va arribar l’any 1995.

Però també va estar un home de compromissos. Als anys 40, des de la Cerdanya, va participar activament en la resistència a l’ocupació de l’Alemanya nazi. Coneixedor dels passos fronterers, va ajudar a trobar territori segur sigui passant-los cap el sud o cap el nord. Com a metàfora de la seva vida: amb discreció, però amb el cap ben alt.

Al següent vídeo i poema ens descriu aquelles rutes de la llibertat:

RUTES

Les rutotes de Cerdanya
s’encolobren dins el sol,
i els camins els dónen volts
d’una simetria estranya.

Estisoren l’arigilada
d’una blancor de retalls,
i esperden per prats avall,
que se’ls hi mengen la cara.

Sembla que no van enlloc
sinó d’un poble en un altre;
fan remingols que s’empelten
a les dreceres del bosc.

Té la sang a flor de galta
un marge en l’obac eixut,
i un brualler florit tot just
riu amb totes ses dents blanques.

Pels secalls de la solana
topen de front amb serrats,
enrotllant-se com un jaç
al niu d’una coma blana.

D’una blingada d’esquena,
fugen com enlluertades,
mes d’un cim de roca blava
tornen a mirar endarrera.

Les rutotes de Cerdanya,
de fils roigs i de fils blancs,
fan un filbast de ribans
al clotat de les muntanyes,

i no les trapassen mai.

Més versions musicades

El rei de Vedrinyans (Teresa Rebull)

Cada somni (Jordi Barre)

UOC – Música de poetes: cançons i poesia catalana a Internet.

Tindríem una casa (Josep Tero)

Read Full Post »