Recital poètic Estellés

El dimecres 10 d’octubre condueixo el recital poètic dedicat als 25 anys sense  amb Vicent Andrés Estellés.

Read Full Post »

CANVI D’HORA?

  

La matinada del diumenge 25 de març s’han d’avançar tots els rellotges una hora.

TOTS?

Bé, no ben bé, els de “rancio abolengo” i fabricació espanyola s’endarrereixen un cop més.

Read Full Post »

NOSALTRES, ELS FEMINISTES

A tantes que varen obrir pas. Sense defallir, cal 365 vuits de març.

 

Amb totes dues mans 

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tan tancat.

Maria-Mercè Marçal.  8 de març, musicada a càrrec de Mirna 

 

 

Read Full Post »

La llibertat guiant el poble (Relats conjunts)

Eugène Delacroix, 1830, La llibertat guiant el poble

Relats conjunts ens proposa participar a partir d’aquesta mítica imatge.

En temps d’èpica i d’indignació, de repressió i de solidaritat, d’esperança i d’aquells que volen el retorn al fosc passat, vull homenatjar als que guiaren i guien el poble cap a la llibertat. Aquest cop incloc un fragment del llibre Cendres del passat (Ed. juny 2014), ambientat a Sants (Barcelona) a finals dels 60:

Aquells dies a la parròquia hi havia una gran ebullició. Entrava i sortia gent molt atrafegada. Portaven capses, embalums i grans teles blanques, llençols vells; altres venien amb pots de pintura, brotxes i corrons.

Algun conflicte important s’estava coent a les fàbriques del metall i de l’automoció. Les reunions sovintejaven. Sentia dir a algú que si la fàbrica SEAT esternudava, Barcelona agafaria un refredat considerable.

El partit destinà en Jacques per participar en la lluita des de l’interior. Aquell dia era el primer que treia el nas en aquelles trobades.

En Jacques era allà, estirant un llençol d’un costat a l’altra de la sala.

A l’altra extrem, des de la porta estant, la Clara s’ho mirava amb curiositat.

—Què, ajudes o t’estaràs d’estaquirot tota la tarda? Treu-te l’hàbit i baixa a la terra! —li va dir mentre li picava l’ullet amb un punt de malícia.

A la Clara li vingueren al cap sense voler unes imatges èpiques i desvergonyides a causa del comentari poca-solta i la mirada maliciosa d’en Jacques. S’imaginava voltada de fumeres, cridòria i explosions, es veia brandant un pinzell i un pot de pintura vermella, dirigint el poble a la revolta. Si de veritat s’hagués tret l’hàbit, deixant un pit lliure, Delacroix hauria tornat a fer un tapís per redissenyar la història obrera de Barcelona, fent de la Clara una nova icona transportada directament des del Louvre.

Jacques la feu baixar dels altars dient:

—Has de resseguir aquestes lletres amb el pinzell, compte que no caiguin gotes a fora. Ah, i recorda que comissions va amb dues esses! —li recordà amb èmfasi.

Read Full Post »

Blogs ferroviaris

Estació central de Ciutat de Quebec

A l’inici de deixar anar algunes píndoles ferroviàries no em pensava que es comencés a omplir la farmàcia. Fins i tot el Relats Conjunts de maig n’ha fet un suplement monogràfic específic sobre els viatges en tren.

Així que remenant per arxius, hemeroteques i records n’he trobat un bon grapat de referències al món blogaire. Un en deixo un tast dels companys de viatge que m’he trobat:

Tens un racó dalt del tren: el de Tortosa a La Cava. Serà un conte d’en Tibau, però fou entranyable.

Col·lecció de viatges: teniu finestres per triar tots els colors i els paisatges.

En cada altaveu que has entès: poesia per entendre millor el nostre viatge.

Si dubto és que sóc, si he dubtat he perdut el tren: no val a badar per a agafar el tren adequat.

Bona nit i tapa’t al tren llitera: un llarg trajecte a vegades pel sud i a vegades per muntanyes, nord enllà.

La peixera: lectures a l’autobús.

Xarel·10: endevina a quina hora arribaràs.

Garbí 24: t’atreveixes a pujar? Un viatge “apassionant”.

El que em passa pel cap per la finestra: viatges poètics.

Pon’s blog: el lloc ideal per a que noi conegui noia, viceversa i totes les combinacions possibles.

La línea de Wallace: comunicació resseguint la Mediterrània.

Blog de l’Assumpta: per a viatgers documentats.

El trenet de sa lluna: rutes primaverals per Mallorca.

Tumateix llibres: un tren biblioteca imprescindible.

Truquem al gegant del pi?: arribant a la maduresa.

Cantireta: maquineta a tot vapor des de Verdú.

Fons d’armari: Poc equipatge i fondes pinzellades pallareses.

Propera estació,  Antaviana: somnis literaris on participar.

Trens des de l’Alguer: un pont de mar blava que els fa possibles.

Fita: trens d’alta muntanya des de la ciutat.

Andana vuit8vuitena: tren amb sortida i arribada a Sants

Versos d’heura i de lluna: trajecte pels versos de Marta Pérez

 

BON VIATGE!!!

 

Read Full Post »

El cavaller estressant (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa comentar l’obra El cavaller irritant. Trencant la línia editorial d’aquest blog, no farem un nanorelat ferroviari, sinó que ho deixarem en relat.

Berthold Woltze, 1874, Der lästige Kavalier

 

 

La filla del pastor protestant, que no de ramats, plorava en silenci al tren.

Al seu cap ressonaven els advertiments catastrofistes que el seu pare l’havia inculcat tota la vida en tot allò que feia referència al progrés. Ancorat a una altra època, cada novetat era un sotrac.

“És un invent que el carrega el diable”, “t’absorbeix l’ànima i et fa el seu esclau”, “et separa perdudament de l’obra de Déu”, “és una relaxació intolerable de la moral”, “per més voltes que li donis és una temptació diabòlica”…

Tots els severs advertiments paterns tornaven un i altre cop al seu cap, mentre la mirada líquida es perdia entre els campanars que guaitaven la rectitud de grangers i poblets agrícoles. Fins aquell any, no havia sortit mai de la casa del rector que dominava des d’un turó les terres colonitzades.

Dies enrere la decisió d’abandonar el petit vilatge per anar a diari als estudis superiors fou pel pastor com arrencar-li un queixal de viu en viu. Tradicionalista de mena, considerava que per anar a l’institut no havia d’utilitzar l’infamant cavall de ferro que solcava les praderes. Les altres autoritats terrenals i una dona amb més paciència que Job el convenceren que era la millor i més segura manera de desplaçar-se diàriament de casa als estudis. Aquella llibertat aconseguida a contracor provocava en la noia remordiments cada cop que s’enfilava per l’escala i ocupava el seient de segona classe, més apte per a dames decents…

Aliè a les cabòries, pel passadís, un cavaller vingut a menys, oferia la seva mercaderia. Però en arribar a la seva alçada canvià el discurs, passant dedididament a l’atac.

La joveneta que el sentia, però no gosava mirar-se’l, no sabia si resistiria la temptació de Llucifer vestit d’home. El preu del pecat que l’oferia aquell insistent venedor ambulant tan tocat i posat era el càstig amenaçant amb que se l’havia educat… Els cants de sirena es repetien i ella era al punt del naufragi.

Va nena són només 3 monedes, totes les teves companyes ja el tenen. Et quedaràs amb les ganes de tenir-lo?

Des de l’abús d’una insultant diferència d’edat, utilitzava mil i una fórmules per fer caure la fruita madura.

La jove amb una mà premia el mocador, a l’altra li tremolava el moneder. A punt d’entrar al túnel, a la caldera cremava el carbó que s’escolava per les escletxes de les finestres i omplia l’aire de socarrim.

Au, decideix-te, llença’t, pensa que l’Spinner que t’ofereixo és un model Edison millorat.

Read Full Post »

Pel maig, Dylan a Sants

El 2 de maig, a Sants, recitem i cantem a Bob Dylan

Read Full Post »

Nanorelat ferroviari (9)

Aquest cop el nanorelats ferroviaris obre un espai a la poesia de Miquel Martí i Pol.

De nosaltres depèn 

que el pas del temps

no malmeti els senyals

que hi ha escrits a les pedres.

Read Full Post »

TAST LITERARI… VINS I RODOREDA

Els personatges de Mercè Rodoreda reviuran l’1 d’abril a Sants (Barcelona)

Maridats a Vinarres amb vins de la terra. Al carrer de Sant Medir 34 us esperen Aloma, la Colometa i altres personatges creats per l’escriptora. Tasteu-los de nou amb la participació de l’administrador de La Cerdanya des de Can Fanga.

 

Read Full Post »

SANT JORDI FUTURISTA

Aquí teniu un parell de microrelats d’un Sant Jordi futurista amb d’un màxim de 50 paraules. La participació és al concurs del blog Parlem de llibres

UN EMPRENEDOR VINGUT DEL FUTUR

Cansat de teletransportar-se al calendari per ser eina publicitària al ritual del llibre i la rosa, decidí donar-li la volta al mitjó. Deixà de fer l’animal i es feu autònom. Ara Sant Jordi és un emprenedor galàctic distribuint llibres de butxaca i fent-se forat al mercat de la flor.

HEROI AMB TARA

Que comenci la destrucció! L’animal metàl·lic atacava armat amb la rosa de foc. Els defensors parapetats darrere un calendari de petroglifs es cobrien amb un llibre indigerible. Un resistent li posà un parany, la bèstia dubtant, curtcircuità. El vencedor tornà descalç i amb un mitjó foradat. Els herois són imperfectes.

Read Full Post »