Relats conjunts ens proposa interpretar aquesta obra d’en Ramon Casas. Per dret familiar, us donaré de primera mà informació veraç del contingut i el rerefons de l’autor i de la jove del quadre.
Sempre havia vist aquell retrat al que havia estat la casa del germà díscol del meu besavi.
“L’onclu Ramonet” era com l’anomenava el meu avi, fent alhora una aclucada d’ull com dient: “Quin pajaru”. Anys més tard, m’arribaren veus que ell mateix hagués donat el que fos per a viure la vida bohèmia que en Ramon va viure. Però, el què diran i les aparences eren llei de vida i el negoci familiar era prioritari. L’exportació de malvasía de Sitges era un negoci tan lucratiu pels Casas com el que desenvoluparen a Cuba els sitgetans Bacardí. Però l’arribada de les modernitat dels túnels del Garraf, acompanyada d’una gran pressió urbanística feren més mal a les vinyes que la mateixa fil·loxera. Però, deixem de banda les meves batalletes familiars i anem al gra. L’obra que presideix aquest article ens porta a parlar d’aquest jovent tan criticat com envejat.
L’oncle del meu avi volia titular l’obra amb el nom de “Tornant de festa”, però marxants, mecenes i galeristes l’obligaren tant si vols com si no a anomenar-la “Jove decadent”.
Ferit en l’orgull i mirant el mar des del Cau Ferrat a punt estigué d’entrar en una profunda depressió. Per animar-lo del decandiment l’amic Utrillo li donà uns copets a l’esquena i mentre glopejava un vermut el consolava fent-lo imaginar grans projectes als 4 Gats.
…
L’Ainoa Mendiluce al·lucinava mentre jo li explicava els meus orígens familiars. Estàvem acabant de menjar-nos una cubeta plena d’espaguetis, mentre dels llavis ens regalimava la salsa carbonara. Asseguts al terra del carrer de la Navarreria, en el punt àlgid dels Sanfermines, jo li mostrava cofoi un fulletó de l’exposició retrospectiva d’en Ramon Casas. L’havíem recollit a l’oficina d’informació turística de Pamplona i en veure-ho, se m’obrí una finestra al propi passat enmig de la festa.
De l’anunci em molestà trobar el títol de jove decadent com a peu de foto, potser jo estava més tèrbol i sensible després del tercer zurrakapote. Durant el debat artístic, crec que potser l’amiga pintora Ainhoa, més pràctica, en trauria la inspiració. Avui dia en faria alguna obra avantguardista de les que acostuma a exposar en sales alternatives i espais cooperatius.
No seria la primera que s’inspirés en el meu oncle llunyà, Ramon Casas. Als meus anys universitaris a Girona, entre vins i birres, l’amic Gerard Quintana en tragué petroli del quadre de la nissaga familiar. Des de llavors no m’he dedicat massa a seguir els Sopa, però no podia amagar un somriure burleta quan començaven a sonar les primeres notes del “Carrer dels torrats”. Jo crec que tant en Gerard com els galeristes del carrer Petritxol d’inicis del segle XX es passaren de frenada interpretant d’una manera “sui generis” l’escena familiar. Després d’un llarg glop, l’Ainoa em digué amb anàlisi rigurosa: aviam, la jove va ben vestida i, total, està estirada amb la mà caiguda davant del sofà. A l’altra mà bé pot sostenir una obra que tant pot ser d’en Pitarra com els goigs a la verge de la Mercè. No es veu ni pasterada per terra ni els ulls els té emboirats. Si a això se li diu venir del carrer del torrats o decadència juvenil, què serà l’evolució genètica dels Àustries al segle XVII ?
Així doncs, avui dia hi hauria una imatge molt semblant sense que ningú posi el crit al cel. Només caldria afegir uns llums al·lògens, un comandament a distància a la mà i el cabell recollit dins una gorra de la NBA. Fins i tot, fa anys que alguns hotels la fan servir com a imatge per acompanyar el clàssic “Don’t disturb”.
Les memòries familiars, la tertúlia artística i l’esmorzar-dinar a l’asfalt es veieren interromputs per un llunyà, però potent txupinazo.
L’Ainoa mentre es posava bé el mocador vermell, m’estirà de la mà i em digué:
-Au, Rafel Casas*, anem a buscar un bon lloc per veure passar la gentada corrent davant dels toros i després ens anem a prendre uns zuritos reconstituents.
*Rafel Casas, administrador del blog La Cerdanya des de can Fanga
Read Full Post »
l
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 