Relats conjunts ens proposa comentar l’obra El cavaller irritant. Trencant la línia editorial d’aquest blog, no farem un nanorelat ferroviari, sinó que ho deixarem en relat.

Berthold Woltze, 1874, Der lästige Kavalier
La filla del pastor protestant, que no de ramats, plorava en silenci al tren.
Al seu cap ressonaven els advertiments catastrofistes que el seu pare l’havia inculcat tota la vida en tot allò que feia referència al progrés. Ancorat a una altra època, cada novetat era un sotrac.
“És un invent que el carrega el diable”, “t’absorbeix l’ànima i et fa el seu esclau”, “et separa perdudament de l’obra de Déu”, “és una relaxació intolerable de la moral”, “per més voltes que li donis és una temptació diabòlica”…
Tots els severs advertiments paterns tornaven un i altre cop al seu cap, mentre la mirada líquida es perdia entre els campanars que guaitaven la rectitud de grangers i poblets agrícoles. Fins aquell any, no havia sortit mai de la casa del rector que dominava des d’un turó les terres colonitzades.
Dies enrere la decisió d’abandonar el petit vilatge per anar a diari als estudis superiors fou pel pastor com arrencar-li un queixal de viu en viu. Tradicionalista de mena, considerava que per anar a l’institut no havia d’utilitzar l’infamant cavall de ferro que solcava les praderes. Les altres autoritats terrenals i una dona amb més paciència que Job el convenceren que era la millor i més segura manera de desplaçar-se diàriament de casa als estudis. Aquella llibertat aconseguida a contracor provocava en la noia remordiments cada cop que s’enfilava per l’escala i ocupava el seient de segona classe, més apte per a dames decents…
Aliè a les cabòries, pel passadís, un cavaller vingut a menys, oferia la seva mercaderia. Però en arribar a la seva alçada canvià el discurs, passant dedididament a l’atac.
La joveneta que el sentia, però no gosava mirar-se’l, no sabia si resistiria la temptació de Llucifer vestit d’home. El preu del pecat que l’oferia aquell insistent venedor ambulant tan tocat i posat era el càstig amenaçant amb que se l’havia educat… Els cants de sirena es repetien i ella era al punt del naufragi.
Va nena són només 3 monedes, totes les teves companyes ja el tenen. Et quedaràs amb les ganes de tenir-lo?
Des de l’abús d’una insultant diferència d’edat, utilitzava mil i una fórmules per fer caure la fruita madura.
La jove amb una mà premia el mocador, a l’altra li tremolava el moneder. A punt d’entrar al túnel, a la caldera cremava el carbó que s’escolava per les escletxes de les finestres i omplia l’aire de socarrim.
Au, decideix-te, llença’t, pensa que l’Spinner que t’ofereixo és un model Edison millorat.
Read Full Post »