Tenim fonament

11 de setembre

Read Full Post »

Bèsties grosses del Canadà

Un dels tòpics sobre el Canadà és la presencia de grans bèsties per tot arreu. Una d’elles és la trobada amb óssos polars pel mig de les grans ciutats. En tot cas s’hauria d’anar molt lluny per ser un fast food d’ells.

Si ens referim a l’ós bru el tenen més com de la família, encara que als parcs ja avisen, poca broma.

L’altre bèstia grossa pot ser el caribú i no van errats, te’ls trobes des del lavabo fins al sostre del restaurant. Al seu hàbitat ja no tant.

Un altre animal més esquerp per la seva nocturnitat, però del que sí pot veure les seves obres d’enginyeria és el castor.

Ara bé, si no vols quedar-te amb mal sabor de boca de quedar-te amb les ganes de veure’ls , s’han inventat les dolces cues de castor.

Read Full Post »

Cadires per llegir poesia?

Quan la calor pega de valent és bo seure a l’ombra i llegir. Però altres cops és molt més recomanable aixecar-se i llegir.

44 cadires d’acer inoxidable descansen al parc de l’estació. Quatre d’elles formen el títol de la composició, les altres quaranta són suport que tenen fragments de quaranta poetes des del naixement de la ciutat de Québec fins avui dia.

Presència literària a l’espai públic canadenc

 

ELLE FERME LES YEUX ET RERÊVE:

C’ÉTAIT AVANT L’INVENTION DE L’ÉCRITURE

– YOLANDE VILLEMAIRE

Ella tanca els ulls i somia:

Era abans de la invenció de l’escriptura

 

HOLD ME CLOSE

AND TELL ME WHAT THE WORLD IS LIKE

I DON’T WANT TO LOOK OUTSIDE

I WANT TO DEPEND ON YOUR EYES

AND YOUR LIPS

– LEONARD COHEN

Abraça’m fort

I digues-me com és el món

No vull buscar fora

Jo vull dependre dels teus ulls

i dels teus llavis

 

JE TRAVERSAIS SA NUIT

ET J’EN RÊVAIS LE JOUR

JE NE SAIS PLUS CE SOIR OÙ VA LA POÉSIE

MAIS JE SAIS QU’ELLE VOYAGE

REBELLE ANALOGIQUE

– CLAUDE BEAUSÉJOUR

Vaig creuar la nit

I vaig somiar el dia

Aquesta nit, no sé on va la poesia

Però sé que viatja

Analògica rebel·lia

 

UN ENFANT EST EN TRAIN DE BÂTIR UN VILLAGE

C’EST UNE VILLE, UN COMTÉ

ET QUI SAIT

TANTÔT L’UNIVERS

IL JOUE

– HECTOR DE SAINT-DENYS GARNEAU (1912-1943)

 

Un nen és a punt de construir un poble.

Això és una ciutat, un comtat

i qui sap

de vegades l’univers.

Juga

 

AU BOUT DE CE GRAND BOUT DE TERRE

DE PEINE ET DE MISÈRE

DIS-MOI

MARIE

POURQUOI LE SILENCE S’AGRANDIT

– PIERRE PERRAULT (1927-1999)

Després d’aquest gran combat

de pena i de misèria

DIgues-me

Maria

Per què el silenci s’ha fet més gran.

SOUS LE MANTEAU DE LA PRUDENCE

QU’ON PREND PARFOIS POUR SAGESSE,

ON RECONNAÎT SOUVENT LA PEUR

– GILLES VIGNEAULT

Sota la capa de la prudència

Que a vegades entenem com saviesa

Es reconeix sovint la por

 

JE DOIS TOUT DIRE DANS UNE LANGUE

QUI N’EST PAS CELLE DE MA MÈRE.

C’EST ÇA, LE VOYAGE.

– DANY LAFERRIÈRE

Haig de dir tot en una llengua

Que no és la de la meva mare.

Vet aquí, el viatge.

 

J’ATTENDS DE NAÎTRE

POUR RÉPONDRE À TES LETTRES

J’ATTENDS TES LÈVRES POUR PARLER

– KIM DORÉ

Espero a néixer

Per respondre les teves cartes

Espero els teus llavis per parlar

Read Full Post »