Teniu Barra/Llibre… el dissabte 11 de juny

Coincidint amb el 7è aniversari del blog La Cerdanya des de Can Fanga el dissabte 11 de juny hi teniu Barra/Llibre.

Cendres del passat clou la seva gira literària per Catalunya. El dissabte 11 de juny a les 13 hores hi sou convidats al vermut-presentació d’aquesta novel·la de ficció històrica.

Acompanyant les pesquises de l’arxiver, un dels protagonistes trepitjà fa dècades aquest espai del barri de Sants, avui llibreria a la Plaça d’Osca. 

Read Full Post »

Núvols (Relats conjunts)

Relats conjunts ens proposa una incursió meteorològica.

Cirrus fibrats al capvespre

 

El van posar pels núvols.

De sempre li era un escenari conegut i tothora, per confirmar-ho, deien que estava als núvols. Molt més enllà, vaja, que estava a la lluna de València.

Allà va conèixer la Vida, la qual, no és cap novetat, diuen que s’ha posat pels núvols. Cosa que facilitava la confraternització entre la vida real i un caràcter despistat de mena. Ni Gianni Rodari a “La passejada d’un distret” hagués trobat un personatge més escaient.

El capvespre era el seu minut de glòria. Milers de màquines de fotografiar immortalitzaven el moment del dia, on el roent de la posta de sol era teló de fons del protagonista. Alguns cops, l’estela fugissera d’un avió hi posava signatura a la dedicatòria que oferia als embadalits observadors. La decoració canviava segons el dia, avui eren cirrus fibrats, però al dia anterior havia estat un castell màgic de cumulonimbe i l’altre un allunyat altocúmul.

Els oracles el feren un Delfos de la meteorologia. Ell, amb modèstia, es deixava escrutar per donar pistes del futur. Als ascensors era la clau de volta per desfer el gel en espais incòmodes d’intimitat. Difícilment les trobades entre veïns encetarien converses sobre religió, futbol, política o sexe, en canvi, el temps era la clau que obria un món compartit. Ell des dels cirrus fibrats d’un nou capvespre posava color a la comunicació humana.

Read Full Post »

Tancament de llibreries (Relat negre )

VEÏNATGE CRIMINAL       Relat en 150 paraules

l

A una llibreria de la Barceloneta d’arrelada tradició negra i criminal no tot acabà amb l’abaixada de persiana.
La veïna de sobre, desconfiada de mena, avisà els mossos que des de feia dies pujava una pudor sospitosa. Li donaven llargues, que si els pescadors guarden estris vells, que l’olor es confon amb la del carrer mariner… Amb sorna li preguntaven si potser no es tractava de peix podrit. La bandejaven més ocupats en rebre queixes d’apartaments turístics il•legals.
Finalment, decidí baixar al local tancat al públic. Al primer truc ningú respongué, al segon, la porta s’obrí barrejant foscor i fortor. Tafanera de mena, superà la por i s’endinsà a la penombra vigilada per fantasmagòriques fileres de llibres. Traïdora, l’escala que conduïa al soterrani fou de nou trampa invisible.
No sabem si amb el canvi de propietari o, la patrulla, amb el canvi de guàrdia trobarien el cos o… dos.

Read Full Post »

Banys de carrer

O tenia la vista ennuvolada o s’estava preparant una recomfortant banyera amb sals de bany al carrer.

Read Full Post »

Rufaca vs. primavera

Un 1r de maig

la rufaca fa feina,

engoleix el paisatge.

Treballs té la primavera

per celebrar la festa en pau.

 

*Rufaca: vent del nord a Cerdanya

Read Full Post »