La Carme, de Col·lecció de moments, s’ha proposat que ningú descansi de participar als Relats Conjunts, doncs va llesta si es pensa que llençarem el barret al foc 😉
BARRETS GROCS, TANTS SOMNIS TANTS BARRETS.
Des del moment que els adquiriren, intuïren que aquells barrets tenien alguna cosa màgica. No era només veure les coses des d’una perspectiva habitual.
Posar-se el barret era entendre el món i superar murs, si voleu li podem dir la crosta, que ens amaguen el veritable sentit de la vida.
Així el grup desitjós de noves experiències, envaí el centre de la ciutat armat de màquines de retratar. Sota els barrets grocs, la tripulació del submarí no passava per alt cap detall de les façanes per participar amb avantatge al concurs de fotografia ràpida. Quan se’l treien per eixugar-se la suor o repentinar-se, les cases esdevenien negres edificis d’on sobreeixia la porqueria i la pol·lució acumulades per segles; en tornar-se’l a posar apareixien les perles d’art déco, modernistes o qualsevol joia reconeguda de l’arquitectura mundial.
En prendre’s algun descans per fer recompte de les fotos preses entraven a qualsevol luxós cafè del principal bulevard. El cap de sala els conduïa fins la millor taula del local i el servei els feia sentir com a les dependències d’un palau. A les taules del voltant el glamur omplia de brillantor l’ambient, dones i homes vestits per a les millors gales, princeses asiàtiques fent vacances amb joves hereus europeus, músics tocant amb discreció valsos, música gòtica, etc…
Però no tota l’estona es podien estar amb el barret groc de prodigioses qualitats al cap. Aleshores, com en un flaix i en un canvi radical d’il·luminació, veien les dones del voltant lluint collarets de bijuteria i aprofitaven qualsevol instant per pintar-se els llavis amb colors cridaners mentre dirigien mirades carregades de libido al grup de fotògrafs. Aquelles femelles anaven acompanyades de mascles d’aspecte sinistre, vestint jaquetes d’imitació de cuir negre i emanant un aire macarró. Si resseguien la mirada sobre altres taules, tenien a la contigua una jove japonesa que a mitja conversa dedicava una aparatosa botifarra al seu partenaire que vestia una jaqueta llardosa de mercadillo i sandàlies desgastades que deixaven veure unes ungles mal tallades i plenes de ronya.
Encara amb els barrets entre les mans la música fluïa per l’aire espès d’aquell antre carregat d’olors de fregits i un terra secularment sense escombrar que havia oblidat la decoració original. Els músics anaven rodejant els posseïdors dels barrets arrossegant amb carrets bafles desbocats, fent sonar acordions desafinats i diversos instruments que percudien directament als cervells.
Un d’ells es posà distretament el barret al cap i reinicia el viatge a qualsevol cafè de París, tal vegada dels Camps Elisis. Tocà amb el colze un company mostrant el barret posat i convidant-lo a ser imitat. Així ho feu tota la resta del grup. Aquell barret els donava ales i l’activitat es reinicià amb els ànims pels aires.
La venedora dels barrets estava en el cert. Afirmà que quan se’ls posessin un nou món se’ls obriria als ulls.
La participació al concurs fotogràfic fou tot un èxit, fos per la manera de captar el neorealisme, fos per mostrar a través de l’objectiu una realitat que se’ns amaga a primer cop d’ull.
Read Full Post »
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 