CAÑA AL BARRO, CANYA AL FANG !!!
de Rafel Casas Fuster
( Sinopsi de l’obra teatral escrita al 2010)
Aquesta obra va ser premiada a la XXXVIIa Fira del Teatre de Càrrega, a la XVa Mostra de Benimaclet (València) i a l’Amateur de l’arrop de Benigànim
Al voltant de personatges de l’horta i de la ciutat es desenvolupa aquesta àcida comèdia costumista, amb tocs dramàtics, del segle XXI. L’acció transcorre a la porta d’una barraca de l’últim poblat vora l’Albufera.
“Os había prometido un hospital y aquí teneis la maqueta”.
Amb aquesta frase en off comença aquesta representació que retrata la societat valenciana d’ara, contraposant l’alta política valenciana amb la senzillesa i la saviesa popular dels llauradors de l’horta.
L’obra, però, és plena de la llum mediterrània que aporta el manobre Sorolla que sempre dóna la seva visió des d’un costat de l’escenari, sense entrar mai en els diàlegs que es desenvolupen. Els seus comentaris sempre són plens de positivisme contra la malfiança i derrotisme de la majoria dels darrers llauradors.
Els personatges populars són representats pel Vicent del Palmar i la seva dona la Tigressa de Sedaví (Aquí l’autor fa una aclucada d’ull a l’escriptor Ferran Torrent, que a la seva època de boxejador era anomenat el tigre de Sedaví). Al costat el seu fill el Perellonet sempre va fent bromes, algunes una mica pesades com posar un petard a un llaurador quan està a la latrina.
Al costat oposat se’ns presenta el Xurro Pons de Mora, clàssic constructor d’èxit sorgit del no-res cultural (Les frases que diu són delirants, com per exemple, que faran un pont fins a Mallorca). Arriba molt ben “trajat” prometent una urbanització luxosa amb camp de golf i dos mil amarradors per iots de luxe al bell mig de l’Albufera. L’acompanya en Sangonera que li porta les jaquetes pel poblat per a que no s’embrute. El cel es tapa i comença a tronar.
Els llauradors protesten quan senten el projecte faraònic, però un grup de gentola en sentir les seues protestes no els deixa parlar i els tapa la boca amb cinta adhesiva i els tira dins les barraques. Segueix parlant el Xurro, ara de nuclears, d’autopistes, de circuits d’automobilisme, d’aeroports…
Quan marxen els que porten ulleres fosques, topen amb tots els obstacles.
Més tard, apareix l’anguila Barbarà giravoltant una bossa de mà molt elegant de la marca Buitoni (amb B alta perquè té molta pasta). Entra per les barraques i sembra la discòrdia entre ells malparlant dels uns i dels altres, dient que la culpa la tenen els catalans que els volen furtar tot: la paella, la fideuà, les falles, la fórmula 1 i , fins i tot, el llegat de Camilo Sesto.
Quan els llauradors ho veuen tot negre van en processó a demanar ajuda a Sant Vicent Ferrer, aquest no mou ni una pestanya. Tornen amb el cap cot.
Proposen de visitar Lo Tio del Gaiato (orxater d’avançada edat que porta una faixa morellana)
Li demanen consell, li expliquen el seu problema. Els demana que no ningú els faça abaixar la cara. Es neguen a vendre i a eixir del poblat. Tornen animats.
Ara es desenvolupen escenes festeres amb els sons de música alegre de Joan Monleón. Expliquen acudits i riuen a cor que vols. Es disposen en filaes de moros i cristians, mentre sona música de bandes.
Arriben de nou els personatges de ciutat amb un munt de papers, es gira una ventada molt forta. Les promeses se les emporta el vent. Els visitants marxen amb la cua entre cames.
A continuació us deixem un parell de fragments de l’obra premiada:
Fragment 1 La vida idíl·lica a l’Horta
SOROLLA (dóna la volta a un interruptor gradualment i l’escenari es va omplint de llum): Ací tenim un dia del llevant feliç.
(Ix d’una barraca en Perellonet, fa cara de dubtes. Torna a entrar i ràpidament torna a eixir, així pega moltes voltes)
LA TIGRESSA (que ha eixit d’una revolada): Perellonet, sembles cagalló en sèquia. Vés a la gola a recollir les anguiles que han entrat esta nit. Alça el rabo, perdigot !!!
VICENT (emportant-se la tigressa pac a dins) : Vine pac ací, hui tinc el piu en flames.
LA TIGRESSA (apartant-lo de cop): Tu ni tens vergonya ni la coneixes.
( Se sent la veu del Perellonet )
PERELLONET: Quina fotracà!!! … Quina fotracà d’ànguiles!!!
Fragment 2 Arriben les autoritats
( Veu en OFF )
Amagueu les carteres !!!
El Xurro i en Sangonera es posen al centre, assenyalant amb uns plànols cap ací cap allà.
XURRO: Ací farem el futur. Eixe projecte és mel de romer.
LLAURADOR 1: (assenyalant la panxa del Xurro ) Menges més que el tio Sangonera, que va morir d’una fartera.
SANGONERA: (Donant-se per al·ludit) Si t’arree una nyespla voràs.
VICENT: (Posant paus ) Ieeeeep. Agarra-le el morro a la burra.
…..
El Xurro ha explicat el projecte. Els llauradors indignats criden.
LLAURADOR 2: Vés i gita’t
VICENT: T’agüela quan pixa fa clotet?
LLAURADOR: Aneu a fer la mà
(Un grup de gentola amb ulleres de sol els fa callar i els tapa la boca )
SANGONERA: Mo n’anem. Eixos meninfots no en saben res del progrés.
Glossari:
– Ix: surt
– Eixit: sortit
– Sembles cagalló en sèquia: indecís, cagadubtes, esmaperdut
– Pac a dins: cap endins
– El piu en flames: excitat sexualment
– Quina fotracà: quina fartanera
– És mel de romer: és molt bo
– Si t’arree una nyespla voràs: et donaré una castanya
– Agarra-le el morro a la burra: tranquil·litza’t
– Vés i gita’t: No diguis tonteries
–T’agüela quan pixa fa clotet: ja n’hi ha prou d’enfotre-se’n
– Aneu a fer la mà: vés a prendre pel sac
–Eixos meninfots: nadius d’un lloc
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 
