Primavera.cat

Enguany pensava lliurar-te una rosa al gust.

 

Si la fem perfecta, quina flor sense ànima seria?

Seria una rosa sense olor?

Seria una rosa sense color?

Seria una rosa sense tacte?

Seria una rosa muda?

 

Però, ardit, m’he decidit

Arriscant i fent un pas endavant perquè…

No hi ha rosa sense espines

ni Sant Jordi sense llibres.

Ni més ni menys que allò que et fa lluir els ulls.

Read Full Post »

PREMI VÍCTOR ALARI DE CANÇÓ 2018

   A Cubelles, el nostre corresponsal de la secció musical ha rebut el Premi Víctor Alari (22a edició). La cançó premiada és el Nou Blues de l’emigrant.

 

Aviat als millors locals del país 😉

Read Full Post »

SANT JORDI FUTURISTA

Aquí teniu un parell de microrelats d’un Sant Jordi futurista amb d’un màxim de 50 paraules. La participació és al concurs del blog Parlem de llibres

UN EMPRENEDOR VINGUT DEL FUTUR

Cansat de teletransportar-se al calendari per ser eina publicitària al ritual del llibre i la rosa, decidí donar-li la volta al mitjó. Deixà de fer l’animal i es feu autònom. Ara Sant Jordi és un emprenedor galàctic distribuint llibres de butxaca i fent-se forat al mercat de la flor.

HEROI AMB TARA

Que comenci la destrucció! L’animal metàl·lic atacava armat amb la rosa de foc. Els defensors parapetats darrere un calendari de petroglifs es cobrien amb un llibre indigerible. Un resistent li posà un parany, la bèstia dubtant, curtcircuità. El vencedor tornà descalç i amb un mitjó foradat. Els herois són imperfectes.

Read Full Post »

El porró d’Antaviana

El blog Antaviana ens demana què ens suggereix aquesta imatge.

Un divendres al vespre seria un bon dia per fer la inauguració d’un nou local amb aires tradicionals. Un gran porró a la porta volia ser reclam per a una clientela desitjosa de tradició posada al dia i autenticitat alhora. Aquell 17 de març era la data marcada per l’exitós tret de sortida.

El carrer s’anava omplint de grups que iniciaven animadament un cap de setmana primaveral. Els amos emprenedors els anaven obrint els braços.

Al cap d’algunes hores, els braços estaven caiguts i els ànims enfonsats a un racó de bótes envellides i taules blanques de marbre. Ningú hi parava esment. Des de fora , arribava música i gresca. Al pub irlandès del costat, on s’hi celebrava Saint Patrick, no hi cabia ni una agulla.

 

*Que tingueu un feliç Saint Patrick’s day

Read Full Post »

NADAL DE PERDEDOR

 

Estel d’hivern, aresta de glaç opac.

Música sense notes, posa fred al cor.

Balanços escolats entre els dits.

A la finestra, ornaments sense llum.

 

A taula,

plats escantellats,

copes sense peu.

 

Zàping amb somriures i aplaudiments.

Felicitacions virtuals.

Màgia fora de servei.

Read Full Post »

Rufaca vs. primavera

Un 1r de maig

la rufaca fa feina,

engoleix el paisatge.

Treballs té la primavera

per celebrar la festa en pau.

 

*Rufaca: vent del nord a Cerdanya

Read Full Post »

25 d’abril La memòria obstinada

Al Museu de l’Almodí de Xàtiva es va posar de cap per avall el retrat de Felip V. La decisió fou presa al 1956. Sí, encara en plena dictadura franquista es recordà com el Borbó tractà els valencians en general i als socarrats en concret. Això vol dir que la va fer ben grossa, després de baixar des d’Almansa un 25 d’abril.

Hui, Xàtiva renaix de les cendres.

Read Full Post »

ANALÍTICA LLEGENDÀRIA (Microrelat Sant Jordi 2016)

El blog Tumateix llibres ens proposa un nou Joc de lletres per Sant Jordi, amb un màxim de 50 paraules.

Els resultats de les anàlisis de sang d’en Dragui han estat molt positius. Ho prova la magnifica rosa vermella, baixa en colesterol, que li dóna carta blanca per seguir devorant llibres tothora.

Read Full Post »

Per Sant Jordi, apadrina un escriptor (de Sants)

Si el dissabte consideres que vas bé per anar a Sants em trobareu a la fira del carrer. A Cotxeres de Sants i a la llibreria Vicky, podreu conversar, endur-vos exemplars signats personalitzadament i apadrinar un escriptor autoeditat.

Read Full Post »

Composició I , l’origen de tot plegat (Relats conjunts)

L’origen de tot plegat

Rigorós treball d’investigació històrica a proposta del blog Relats conjunts.

Theo van Doesburg, 1915, Composition I

L’obra, que donà fa cent anys el tret de sortida a desenes de composicions, ha estat inspiració tant  pels ajuntaments com el de Barcelona com pel grup de la Secció femenina que instaurà un certamen que esdevindria el germen del que ara és Girona, temps de flors.

Anem a pams, a la dècada dels 80, el consistori barceloní observà el llançament de milers d’arbres de Nadal a la via pública un cop acabades les festes. Així doncs, ideà un sistema de recollida d’avets. Un cop recuperada tota aquesta matèria orgànica i separada del rebuig general, les restes vegetals mortes donaven nova vida mitjançant adob orgànic. Fins aquí, tenim la primera capa de la història que coneixem. Si gratem una mica més, veurem el per què d’aquesta campanya que s’ha institucionalitzat.

La casualitat portà la visita d’un regidor barceloní a Holanda, perdut per carreteres arribà a un museu, amagat de les grans rutes. Allà, veient l’obra d’un pintor menys mediàtic, li arribà la idea  que portà sota el braç en tornar, com si fos ell el que l’hagués inventat.

Dècades enrere, la secció femenina del Movimiento a Girona creà un petit certamen amb decoracions florals a alguns claustres i patis centenaris del Barri Vell. La natura morta de Van Doesburg anava com a anell al dit per animar una ciutat ben ensopida. La delegada havia participat a un viatge pels Paísos Baixos on tornà amb una sopa mental de Cezanne, Kandinsky, més altres autors expressionistes i abstractes. En tornar, sota la sospita d’haver estat contaminada d’ideals més democràtics que els orgànics imperants al règim, es va treure de la màniga l’esmentat concurs floral.

Vet aquí l’origen de dues iniciatives ciutadanes, lluny en el temps i la distància, però coincidents davant dos caçadors d’idees que observaren la Compositie I (natura morta) a un amagat museu perdut dins la teranyina de canals holandesos.

PD. La fira de l’avet d’Espinelves no ha tingut tantes manies i homenatja l’obra de Van Doesburg sense additius.

 

Read Full Post »