Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘festa’

Qui ho hagués dit! Volem pa amb oli també acompanya el clam. Volem un pa sencer, que no pas les engrunes. Un oli nou, que l’antic ha fet impossible fer funcionar la màquina d’escriure K-78… i una tablet* amb nou menú, sense xoriço sisplau, on tot està per fer i tot és possible.

*Tauleta tàctil

Read Full Post »

pedres

De les pedres, empresonades…

en fem pans, lliures.

pa estelada

Read Full Post »

L’11 de setembre, la Línia groga passarà i tindrà una estació sota l’Arc del Triomf de Barcelona. Encara més, les Cendres del passat arribaran des de la Cerdanya al cor de Can Fanga.

Em podreu trobar a la Mostra d’Entitats dels Països Catalans  a Barcelona. A l’espai Llibreria signaré exemplars dels llibres Cendres del passat i Línia groga, un batec sota la ciutat d’11’30 a 12’30 hores o, si encara no els teniu, us en podeu fer allà mateix amb un nou exemplar.

Línia groga a la premsa i a la xarxa

Cendres del passat a la xarxa

Read Full Post »

Amb la calor “Cendres del passat” cremen a la Gira d’estiu per l’Alta Cerdanya.

Cendres del passat el 25 de juliol a la fira del llibre de Font Romeu.

cendres a La Tor de Querol

Cendres del passat el dissabte 8 d’agost (18 hores) a la Tor de Querol.

 

Read Full Post »

Relats conjunts ens transporta als monuments de Centre Amèrica, una proposta subliminal de vacances?

Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII

 

—Quina sort que ens toqués aquest viatge per Mèxic, no l’haguéssim somiat mai.

—No m’acabe d’agradar que siga un viatge en grup, però millor açò que no perdre’s per la selva.

—Anar ara per Sant Joan és doble premi.

—Jo no em creia això d’Amèrica a les teues mans. Sempre mos diuen que som clients preferents. Quan va eixir el meu nom, pensava que em moria.

—La guia local té molta gràcia, a veure on trobaràs una que hagi llegit en Pere Calders —afegia la companya de viatge que anava a la seva bola.

—Va dir que el seu avi va conèixer-lo i que sempre que ha pogut ha llegit els seus contes —explicava a la Vicenteta.

Un cop van pujar a un microbús atrotinat, la conversa es va desfer. Entre bots, rebots, frenades i girs sobtats la carretera els apropava al preuat conjunt monumental amagat a la selva. S’entenia que així fos, ja que la ruta s’havia convertit en un camí de cabres només sortir del conjunt residencial.

L’auto entrà a l’aparcament fent derrapada, mentre el conductor renegava. Sabia que ara tocava fregar per sota dels seients algunes vomitades, que no tingueren temps de ser abocades per les finestres, un cop exhaurides les bosses improvisades contra el mareig.

La piràmide impressionava a primer cop de vista i feia oblidar per moments les basques que sentien alguns dels passatgers.

Després d’incorporar-se al grup, l’obligatori guia local de monuments els apropà al centre de visitants de la construcció.

—Oh, què gran —exclamà a l’uníson tot el grup.

—Me l’imaginava més xicotiua —apuntà la Vicenteta.

—No us penseu que aquí descansa Nevares —començà l’explicació el guia del bus.

—A partir d’ara val la pena escoltar l’informador. És tot un expert que ens farà una crònica de la veritat oculta d’aquest monument.

Sigui perquè no vocalitzava prou o pel gran luxe de detalls tècnics que narrava el guia de monuments, la gent començà a desconnectar mentre es dispersaven fent fotos des de tots el angles.

Com eren ben a prop de la revetlla de Sant Joan,  les converses i propostes derivaren vers la nit màgica.

—Podríem venir aquí i portar coca i cava —proposaven uns.

—D’on ho traurem? —preguntaren d’altres més pessimistes.

—El Pep es forner, ens podria fer una a l’apartament i la beguda, ja l’arreglarem.

Ara el que connectà de ple fou el guia de monuments que, imaginant-se que el que havia sentit era el que havia sentit, donà tot tipus de facilitats per a fer la festa a la piràmide. Això sí, sempre que portessin la mercaderia. Ja s’imaginava una nit psicodèlica amb el grup d’europeus.

A la nit tornaren, fora d’horari de visites.

Dalt de la piràmide feren la corresponent foguera.

L’aigua de València de la Vicenteta i la coca del Pep foren tot un èxit.

El guia local de monuments dubtava entre sacrificar-se al foc o escales avall.

Read Full Post »

El fet de fer una trobada blogaire és en essència un fet paradoxal. Com si la imatge, la paraula, les complicitats no puguin arribar a ser realitat. Certament dels projectes a la xarxa han sortit homenatges, itineràncies poètiques, històries veïnals, relats conjunts, llibres… per cert, no us perdeu la propera presentació física del Quedem al Zurich? on 33 participants han donat vida a esperits, personatges, emocions i sorpreses a l’altell de la coneguda cafeteria del centre de Barcelona.

Passar de la virtualitat a la realitat té una certa èpica dels primers pioners que trepitgen una terra nova. Però s’agraeix quan algú des de la xarxa algú ens posa una pista d’aterratge, hi posa un comitè de recepció, zona d’avituallament, reportatge fotogràfic, visita guiada pel centre i una marató de poemes, endevinalles, haikús i somriures.

https://a8661g-dm2306.files.1drv.com/y2mJ9eh_r2prBQiWhAIaBdYZjXU2kSjHGtU0kMUrHIAQx5gS8PtDT0QtPqIxbD_jPr8dsyI6SSKFtTvep_A0IPtMM2B7dK5mPT-6-V5M7WIGxztX-5T06xoHSMyA7rVreo-75taQqkfs2BR9w779-rs5treY1CoJ50IiCQbcBrAd9s/image014.jpg?psid=1Gentilesa de sa lluna

De retorn al núvol, un sent que com en el viatge a Ítaca, som rics de tot el que haurem guanyat fent el camí.

PD. Ara, fins i tot gràcies a l’administrador del blog fotogràfic-musical d’en Barbollaire, la Cerdanya des de Can Fanga té banda sonora oficiosa. Amb calma, Roger Mas ens passeja per les obagues de l’Eixample:

Read Full Post »

El grup de pirates desembarcaren al lloc habitual, tal com les pioneres generacions anteriors, obrint pas, ho havien fet.
Aquest cop eren liderats per una jove il·lustrada, la qual els guiava amb resolució. Tenien una fe cega en ella, escoltant la paraula, la seguien com a ramat a seva la pastora. Els conduí a un castell que, il·luminat com una joia, coronava la costa, far en la negra nit.
Arribats al pont llevadís, l’entrada es produí sense cap tipus d’oposició. Passadissos, sales, escales, cellers, habitacions, no eren per a ella obstacle en el camí per aquell laberint de pedres nobles carregades d’història.
L’objectiu el tenien a tocar, la Biblioteca era l’escenari. Entre un gran terrabastall de cadires, la guia turística ubicà el sorollós grup d’escandinaus a les darreres files; abans no comencés el recital de la soprano a la gran gala estival.
DSCN5081

Read Full Post »

 

De mestre a mestre, el poeta de Can Fanga ha rebut l’accèssit al millor poema, als XXII Premis Literaris Miquel Bosch i Jover (mestre i poeta osonenc)
El lliurament es va celebrar el diumenge com  a cloenda de les festes de Sant Jordi a Balenyà (Osona) pel poema Castell de tot cor dedicat al món casteller, però en especial als Borinots de Sants.

Read Full Post »

La travessa fou moguda, quan ja restava només una jornada per arribar al paradís, els vents giraren allevantats. La mar s’anava encabritant i la vermellor de la posta de sol es barrejava amb les ombres fosques que es formaven a cada ondulació desmanegada de les onades.

La barca estava al límit…

IMG00275-20150424-1947

Premi narrativa per “Arribada al límit per Sant Joan”

Read Full Post »

sant jordi 2015 felicitació

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »