Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2013

Quan se sap el dia que es va triar el camí de l’art.

(Anna Dart, il·lustradora i artista establerta a Barcelona)

– No, I am not a human, I´ve got watercolour in my veins…

No, jo no sóc humana, tinc aquarel·la a les meves venes…

anna dart

Gotes de negre sobre blanc

amb instants eteris

fets en perfums de gris.

Pessigolles de pinzell,

degoteig de mirades

en somnis diluïts.

Transgressió del marc

amb gest de passió.

Aquarel·la a les venes

corre en tempestes d’art.

???????????????????????????????

http://annadart.wordpress.com/

Read Full Post »

Un munt de japonesos tapaven l’objecte del desig del jove reusenc. Només quan digué que a la sala contígua hi havia una obra de Gaudí, la muralla humana que li barrava el pas es desfeu com un sucre al cafè.

Ara, cara a cara amb la seva estimada, sentí una veu al cor que li deia:

Per fi sols — mentre als llavis d’ella es dibuixava un lleu somriure.

gioconda

Read Full Post »

Aquests dies he participat a una mini gira literària pels centres de normalització lingüística de Les Corts i Sants. Hem compartit dues vetllades molt interessants amb els alumnes de Català per adults.

Alguns capítols del llibre de relats Línia groga, un batec sota la ciutat han estat materials de treball per a les activitats dels alumnes. La trobada ha servit per parlar sobre la feina d’escriptor, de la creativitat, de ser observadors, lectors i protagonistes. A la vegada servia a molts per llançar-se a la piscina i parlar català sense por.

També han sorgit preguntes sorprenents, com per exemple si un personatge real que ha servit per a inspiració d’un relat em podria fer una demanda …o la pregunta que una jove artista plàstica em va engaltar demanant sobre quan exactament (quin dia) vaig decidir ser escriptor. Amb la xerrada posterior sorgiren situacions dignes de relats que poden ser per si soles capítols de llibre, com el lligue malaguanyat per culpa d’un formatge pudent durant dues hores de viatge en autocar, aconseguir detenir el plor d’un infant parlant-li en rus, les estacions fantasmes de metro, etc…

xerrada català sants-les corts

Un alumne irlandès llegint una de les recreacions d’un relat.

Article del Consorci sobre la xerrada

Read Full Post »

Té el seu origen al santuari de la Mare de Déu, una de les verges negres trobades, fa uns sis-cents anys  segons la tradició. L’aplec tradicional es fa a l’estiu, però ara, és a l’hivern quan es fa un pelegrinatge en massa per cercar la cara blanca al santuari esportiu i turístic. Veient la temperatura a la captura d’imatge del dimecres 20 pel matí, tenim dues opcions:

o bé frissar esperant el cap de setmana o quedar-se arrecerats a caseta.

pirineu català

Read Full Post »

Negociacions dures

Malgrat les negatives de portes enfora, les negociacions existeixen. Aquí en trobareu dos dels moments àlgids, als quals la redacció de la Cerdanya des de can Fanga ha pogut accedir-hi en exclusiva.

DSCN8772  ???????????????????????????????

Read Full Post »

Relats conjunts ens convida a esmorzar amb diamants i Tardor. Des de 1961 ha plogut molt i moltes tardors de Vivaldi han deixat la seva escampadissa de fulles. (Âudio de Vivaldi)

Mentre la tardor s’havia fet de pregar, la veneçolana Audrey Hernández esperava fora de la botiga esmorzant. Un fantàstic croissant de mantega fet pel llorejat mestre pastisser francès François de la Beurre era tastat fonent-se delicadament al paladar. Per beure optà per un cafè italià elaborat en acurat procés pel torrefactor italià Bruno Zuchero, que només amb paciència endolcia l’amargor dels grans triats un a un a les hisendes de Vittorio Valdés. Al reflex dels vidres s’hi veia ella mateixa lluint un valuosíssim collaret de perles elaborat a l’illa de Mallorca i unes ulleres amb aires fabrians d’allò més “chic”.

Fashion” com era ella, no se’n sabia avenir com podia tenir tant d’èxit aquella botiga de bijuteria de tot a 1 dolar (Tiffas mil). Des que la seva vida va fer un tomb radical, anava cada matí a esmorzar davant d’aquell establiment on el populatxo es fornia d’imitacions, ja que les reals només eren a l’abast de diamants de l’alta societat com els que ella ara encarnava amb tant glamur.

Uns metres més endavant, a la vorera i recolzat a un fanal, el violinista Edwards, deixava fugir de la negror present notes de la tardor de Vivaldi, mentre que es treia de sobre un borratxo que en dura competència s’adormia just als seus peus.

Quan l’Audrey s’acabà l’esmorzar, tragué de la seva bossa de mà una novel·la de Truman Capote, mentre cantussejava una melodia de Henry Mancini que no se la podia treure del cap. Feu mitja volta i tornà a entrar al vehicle de gamma alta equipat amb bar de luxe. Cotxe que cada matí la portava davant d’aquella botiga d’imitacions barates d’on abans del seu enriquiment sobtat era clienta habitual. Però hi havia coses, malgrat la seva jove edat, en les que la memòria li començaven a fallar força.

Read Full Post »

CAÑA AL BARRO, CANYA AL FANG !!!

de Rafel Casas Fuster

( Sinopsi de l’obra teatral escrita al 2010)

 

Aquesta obra va ser premiada a la XXXVIIa Fira del Teatre de Càrrega, a la XVa Mostra de Benimaclet (València) i a l’Amateur de l’arrop de Benigànim

Al voltant de personatges de l’horta i de la ciutat es desenvolupa aquesta àcida comèdia costumista, amb tocs dramàtics, del segle XXI. L’acció transcorre a la porta d’una barraca de l’últim poblat vora l’Albufera.

Os había prometido un hospital y  aquí teneis la maqueta”.

Amb aquesta frase en off comença aquesta representació que retrata la societat valenciana d’ara, contraposant l’alta política valenciana amb la senzillesa i la saviesa popular dels llauradors de l’horta.

L’obra, però, és plena de la llum mediterrània que aporta el manobre Sorolla que sempre dóna la seva visió des d’un costat de l’escenari, sense entrar mai en els diàlegs que es desenvolupen. Els seus comentaris sempre són plens de positivisme contra la malfiança i derrotisme de la majoria dels darrers llauradors.

Els personatges populars són representats pel Vicent del Palmar i la seva dona la Tigressa de Sedaví (Aquí l’autor fa una aclucada d’ull a l’escriptor Ferran Torrent, que a la seva època de boxejador era anomenat el tigre de Sedaví). Al costat el seu fill el Perellonet sempre va fent bromes, algunes una mica pesades com posar un petard a un llaurador quan està a la latrina.

Al costat oposat se’ns presenta el Xurro Pons de Mora, clàssic constructor d’èxit sorgit del no-res cultural (Les frases que diu són delirants, com per exemple, que faran un pont fins a Mallorca). Arriba molt ben “trajat” prometent una urbanització luxosa amb camp de golf i dos mil amarradors per iots de luxe al bell mig de l’Albufera. L’acompanya en Sangonera que li porta les jaquetes pel poblat per a que no s’embrute. El cel es tapa i comença a tronar.

Els llauradors protesten quan senten el projecte faraònic, però un grup de gentola en sentir les seues protestes no els deixa parlar i els tapa la boca amb cinta adhesiva i els tira dins les barraques. Segueix parlant el Xurro, ara de nuclears, d’autopistes, de circuits d’automobilisme, d’aeroports…

Quan marxen els que porten ulleres fosques, topen amb tots els obstacles.

Més tard, apareix l’anguila Barbarà giravoltant una bossa de mà molt elegant de la marca Buitoni (amb B alta perquè té molta pasta). Entra per les barraques i sembra la discòrdia entre ells malparlant dels uns i dels altres, dient que la culpa la tenen els catalans que els volen furtar tot: la paella, la fideuà, les falles, la fórmula 1 i , fins i tot, el llegat de Camilo Sesto.

Quan els llauradors ho veuen tot negre van en processó a demanar ajuda a Sant Vicent Ferrer, aquest no mou ni una pestanya. Tornen amb el cap cot.

Proposen de visitar Lo Tio del Gaiato (orxater d’avançada edat que porta una faixa morellana)

Li demanen consell, li expliquen el seu problema. Els demana que no ningú els faça abaixar la cara. Es neguen a vendre i a eixir del poblat. Tornen animats.

Ara es desenvolupen escenes festeres amb els sons de música alegre de Joan Monleón. Expliquen acudits i riuen a cor que vols. Es disposen en filaes de moros i cristians, mentre sona música de bandes.

Arriben de nou els personatges de ciutat amb un munt de papers, es gira una ventada molt forta. Les promeses se les emporta el vent. Els visitants marxen amb la cua entre cames.

A continuació us deixem un parell de fragments de l’obra premiada:

Fragment 1 La vida idíl·lica a l’Horta

SOROLLA (dóna la volta a un interruptor gradualment i l’escenari es va omplint de llum): Ací tenim un dia del llevant feliç.

(Ix d’una barraca en Perellonet, fa cara de dubtes. Torna a entrar i ràpidament torna a eixir, així pega moltes voltes)

LA TIGRESSA (que ha eixit d’una revolada):  Perellonet, sembles cagalló en sèquia. Vés a la gola a recollir les anguiles que han entrat esta nit. Alça el rabo, perdigot !!!

VICENT (emportant-se la tigressa pac a dins) : Vine pac ací, hui tinc el piu en flames.

LA TIGRESSA (apartant-lo de cop): Tu ni tens vergonya ni la coneixes.

( Se sent la veu del Perellonet )

PERELLONET: Quina fotracà!!! … Quina fotracà d’ànguiles!!!

Fragment 2 Arriben les autoritats

( Veu en OFF )

Amagueu les carteres !!!

El Xurro i en Sangonera es posen al centre, assenyalant amb uns plànols cap ací cap allà.

XURRO: Ací farem el futur. Eixe projecte és mel de romer.

LLAURADOR 1: (assenyalant la panxa del Xurro ) Menges més que el tio Sangonera, que va morir d’una fartera.

SANGONERA: (Donant-se per al·ludit) Si t’arree una nyespla voràs.

VICENT: (Posant paus ) Ieeeeep. Agarra-le el morro a la burra.

…..

El Xurro ha explicat el projecte. Els llauradors indignats criden.

LLAURADOR 2: Vés i gita’t

VICENT: T’agüela quan pixa fa clotet?

LLAURADOR: Aneu a fer la mà

(Un grup de gentola amb ulleres de sol els fa callar i els tapa la boca )

SANGONERA: Mo n’anem. Eixos meninfots no en saben res del progrés.

Glossari:

– Ix: surt

Eixit: sortit

Sembles cagalló en sèquia: indecís, cagadubtes, esmaperdut

Pac a dins: cap endins

– El piu en flames: excitat sexualment

Quina fotracà: quina fartanera

És mel de romer: és molt bo

Si t’arree una nyespla voràs: et donaré una castanya

Agarra-le el morro a la burra: tranquil·litza’t

– Vés i gita’t: No diguis tonteries

T’agüela quan pixa fa clotet: ja n’hi ha prou d’enfotre-se’n

– Aneu a fer la mà: vés a prendre pel sac

Eixos meninfots: nadius d’un lloc

Read Full Post »

???????????????????????????????

Des de l’indret ocult

sap sotjar el pas del temps,

en espiera secreta on aguaitar

i els fets sobrevinguts copsar.

 

Adaptada calmosa a l’evolució,

t’observa una furtiva ullada.

L’espiell vigila rutinaris moviments,

imaginant d’amagat camins d’ànimes.

 

Abans de trucar, arribarà el nouvingut,

segur visitant, sabrà qui s’hostatja…

 

El moment d’estar a punt de pitjar,

confirmarà la presència discreta d’un ull,

al que li encanta el nou

i l’enamora el vell.

Read Full Post »

???????????????????????????????

A Vilafranca de Conflent un estrany animaló em fitava des d’una finestra. Em pregunto encara de què es tractava …

d’un monstre que encén la flama o que apaga focs?

Read Full Post »