Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘poesia’

Tan local, tan universal

La Rambla és meva, és nostra.

 

Com una mare amatent, ens diu: vine a casa.

A voltes se’ns torna esquerpa, ens expulsa a poc a poc.

Ens fa un preu abusiu per viure-la.

 

L’endemà, ens acompanya al mercat,

que s’havia allunyat dels que nasqueren al costat

i que, avui, dels colors en fa una postal universal.

 

Torno obstinat a la Rambla…

La de l’òpera, abans pels escollits, ara pel poble.

La d’amors platònics i flors impacients.

 

La de Hari Krishnas absents en càntics cadenciosos.

La de creients i descreguts.

La d’indígenes i estrangers.

La de putes i pessebres que una tarda de foc

esdevingueren glaçades estàtues humanes.

 

 

La de la Monyos i l’Ocaña.

La de manis i grisus.

La de còctels creatius i també destructius.

La de porreros i antidisturbis fumant sota l’estàtua d’en Pitarra.

 

La que beu a raig i, per sempre més, en riuada hi torna.

La que tremola imperceptiblement cada dos minuts.

La d’ignorants i saberuts.

La de futbol a l’engròs i droga al detall.

La que somia desperta i desperta del somni.

La d’un país que pocs creueristes coneixen.

La de les quatre barres i la dels barruts.

La d’un poble que plorant resisteix.

La que sense por crida: esperança.

 

No l’ofegaran. No aturaran…

l’artèria de la ciutat i el cor d’un país.

Res m’ha fet ni res em prohibirà de tornar-les a trepitjar.

Tornarem a respirar l’espectacle viu de la gent.

Em miro la gent, miro la Rambla…

ningú és igual a mi i, tot i així, em són tan propers.

Anuncis

Read Full Post »

Primavera.cat

Enguany pensava lliurar-te una rosa al gust.

 

Si la fem perfecta, quina flor sense ànima seria?

Seria una rosa sense olor?

Seria una rosa sense color?

Seria una rosa sense tacte?

Seria una rosa muda?

 

Però, ardit, m’he decidit

Arriscant i fent un pas endavant perquè…

No hi ha rosa sense espines

ni Sant Jordi sense llibres.

Ni més ni menys que allò que et fa lluir els ulls.

Read Full Post »

A tantes que varen obrir pas. Sense defallir, cal 365 vuits de març.

 

Amb totes dues mans 

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tan tancat.

Maria-Mercè Marçal.  8 de març, musicada a càrrec de Mirna 

 

 

Read Full Post »

FLORS

Gràcies              Obrigado

 

 

 

 

 

Kit d’emergència per defensar les llibertats.

Imatge de Vilaweb

Read Full Post »

ODA SENSE NOM

ODA SENSE NOM

Tan local, tan universal

La Rambla és meva, és nostra.

 

Com una mare amatent, ens diu: vine a casa.

A voltes se’ns torna esquerpa, ens expulsa a poc a poc.

Ens fa un preu abusiu per viure-la.

 

L’endemà, ens acompanya al mercat

que s’havia allunyat dels que nasqueren al costat

i que, avui, dels colors en fa una postal universal.

 

Torno obstinat a la Rambla…

La de l’òpera, abans pels escollits, ara pel poble.

La d’amors platònics i flors impacients.

 

La de Hari Krishnes absents en càntics cadenciosos.

La de creients i descreguts.

La d’indígenes i estrangers.

La de putes i pessebres que, una tarda de foc,

esdevingueren glaçades estàtues humanes.

 

La de la Monyos i l’Ocaña.

La de manis i grisus.

La de còctels creatius i també destructius.

La de porreros i antidisturbis fumant sota l’estàtua d’en Pitarra.

 

La que beu a raig i, per sempre més, en riuada hi torna.

La que tremola imperceptiblement cada dos minuts.

La d’ignorants i saberuts.

La de futbol a l’engròs i droga al detall.

La que somia desperta i desperta del somni.

La d’un país que pocs creueristes coneixen.

La de les quatre barres i la dels barruts.

La d’un poble que plorant resisteix.

La que sense por crida: esperança.

 

No l’ofegaran.

No aturaran l’artèria de la ciutat i el cor d’un país.

Res m’ha fet ni res em prohibirà de tornar-les a trepitjar.

Tornarem a respirar l’espectacle viu de la gent.

Em miro la gent, miro la Rambla…

ningú és igual a mi i, tot i així, em són tan propers.

Read Full Post »

T’espero i et defujo

blanc nuage de la França

ets llum i tenebra

un hexàgon d’amor i odi.

Read Full Post »

Estació central de Ciutat de Quebec

A l’inici de deixar anar algunes píndoles ferroviàries no em pensava que es comencés a omplir la farmàcia. Fins i tot el Relats Conjunts de maig n’ha fet un suplement monogràfic específic sobre els viatges en tren.

Així que remenant per arxius, hemeroteques i records n’he trobat un bon grapat de referències al món blogaire. Un en deixo un tast dels companys de viatge que m’he trobat:

Tens un racó dalt del tren: el de Tortosa a La Cava. Serà un conte d’en Tibau, però fou entranyable.

Col·lecció de viatges: teniu finestres per triar tots els colors i els paisatges.

En cada altaveu que has entès: poesia per entendre millor el nostre viatge.

Si dubto és que sóc, si he dubtat he perdut el tren: no val a badar per a agafar el tren adequat.

Bona nit i tapa’t al tren llitera: un llarg trajecte a vegades pel sud i a vegades per muntanyes, nord enllà.

La peixera: lectures a l’autobús.

Xarel·10: endevina a quina hora arribaràs.

Garbí 24: t’atreveixes a pujar? Un viatge “apassionant”.

El que em passa pel cap per la finestra: viatges poètics.

Pon’s blog: el lloc ideal per a que noi conegui noia, viceversa i totes les combinacions possibles.

La línea de Wallace: comunicació resseguint la Mediterrània.

Blog de l’Assumpta: per a viatgers documentats.

El trenet de sa lluna: rutes primaverals per Mallorca.

Tumateix llibres: un tren biblioteca imprescindible.

Truquem al gegant del pi?: arribant a la maduresa.

Cantireta: maquineta a tot vapor des de Verdú.

Fons d’armari: Poc equipatge i fondes pinzellades pallareses.

Propera estació,  Antaviana: somnis literaris on participar.

Trens des de l’Alguer: un pont de mar blava que els fa possibles.

Fita: trens d’alta muntanya des de la ciutat.

Andana vuit8vuitena: tren amb sortida i arribada a Sants

Versos d’heura i de lluna: trajecte pels versos de Marta Pérez

 

BON VIATGE!!!

 

Read Full Post »

Older Posts »