Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘gastronomia’

pedres

De les pedres, empresonades…

en fem pans, lliures.

pa estelada

Read Full Post »

Relats conjunts ens transporta als monuments de Centre Amèrica, una proposta subliminal de vacances?

Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII

 

—Quina sort que ens toqués aquest viatge per Mèxic, no l’haguéssim somiat mai.

—No m’acabe d’agradar que siga un viatge en grup, però millor açò que no perdre’s per la selva.

—Anar ara per Sant Joan és doble premi.

—Jo no em creia això d’Amèrica a les teues mans. Sempre mos diuen que som clients preferents. Quan va eixir el meu nom, pensava que em moria.

—La guia local té molta gràcia, a veure on trobaràs una que hagi llegit en Pere Calders —afegia la companya de viatge que anava a la seva bola.

—Va dir que el seu avi va conèixer-lo i que sempre que ha pogut ha llegit els seus contes —explicava a la Vicenteta.

Un cop van pujar a un microbús atrotinat, la conversa es va desfer. Entre bots, rebots, frenades i girs sobtats la carretera els apropava al preuat conjunt monumental amagat a la selva. S’entenia que així fos, ja que la ruta s’havia convertit en un camí de cabres només sortir del conjunt residencial.

L’auto entrà a l’aparcament fent derrapada, mentre el conductor renegava. Sabia que ara tocava fregar per sota dels seients algunes vomitades, que no tingueren temps de ser abocades per les finestres, un cop exhaurides les bosses improvisades contra el mareig.

La piràmide impressionava a primer cop de vista i feia oblidar per moments les basques que sentien alguns dels passatgers.

Després d’incorporar-se al grup, l’obligatori guia local de monuments els apropà al centre de visitants de la construcció.

—Oh, què gran —exclamà a l’uníson tot el grup.

—Me l’imaginava més xicotiua —apuntà la Vicenteta.

—No us penseu que aquí descansa Nevares —començà l’explicació el guia del bus.

—A partir d’ara val la pena escoltar l’informador. És tot un expert que ens farà una crònica de la veritat oculta d’aquest monument.

Sigui perquè no vocalitzava prou o pel gran luxe de detalls tècnics que narrava el guia de monuments, la gent començà a desconnectar mentre es dispersaven fent fotos des de tots el angles.

Com eren ben a prop de la revetlla de Sant Joan,  les converses i propostes derivaren vers la nit màgica.

—Podríem venir aquí i portar coca i cava —proposaven uns.

—D’on ho traurem? —preguntaren d’altres més pessimistes.

—El Pep es forner, ens podria fer una a l’apartament i la beguda, ja l’arreglarem.

Ara el que connectà de ple fou el guia de monuments que, imaginant-se que el que havia sentit era el que havia sentit, donà tot tipus de facilitats per a fer la festa a la piràmide. Això sí, sempre que portessin la mercaderia. Ja s’imaginava una nit psicodèlica amb el grup d’europeus.

A la nit tornaren, fora d’horari de visites.

Dalt de la piràmide feren la corresponent foguera.

L’aigua de València de la Vicenteta i la coca del Pep foren tot un èxit.

El guia local de monuments dubtava entre sacrificar-se al foc o escales avall.

Read Full Post »

IMG-20150330-WA000

 

Quedar-se sense idees, sense espai o, tal vegada, amb les ganes.

Read Full Post »

Dites felines (I)

???????????????????????????????

Sempre s’ha sentit dir allò de: A la taula i al llit, al primer crit. Ben a l’aguait, per si la dita comença a caure en decadència, la gata la tenim al peu del canó, disposada a emportar-se el gat a l’aigua sense despentinar-se

Mentre els plats van arribant des de la cuina, deu pensar, no serà una dita ben bé felina, però l‘ocasió la pinten calba.

Read Full Post »

???????????????????????????????

Quan un no pot assitir a la Festa del Trinxat de Puigcerdà, per molt XXè aniversari que sigui, ha de posar fil a l’agulla. A la celebració casolana no en faltaren les trumfes de Cerdanya, la col d’hivern i, encara que no hi havia rosta, la resta d’ingredients queden a la recepta secreta del cuiner de Can Fanga.

Read Full Post »

Rebre un premi, és molt més que una satisfacció, però quan ha estat pastat a Can Pons i cuinat a La màgia dels llibres, és un plat que no és cosa per riure. Precisament, el guardó ha estat rebut ex aequo o ve del bracet del blog Fent punyetes, el qual, a més més, està portant a terme un projecte de micromecenatge per editar el Quedem al Zuric?

El reconeixement ve a afegir-se al premi moral rebut per Sant Jordi del 2013, al concurs de la Biblioteca Josep Pons de Barcelona. (Dono fe que una membre del jurat considerava que també era mereixedor de la dotació material)

premi Pons

Com no només de premis viu el blogaire, i la casa del blogaire no hauria de semblar la sala d’espera d’una consulta mèdica, bo seria endolcir la vida amb els bombons Pons* de Sants.

???????????????????????????????

*〈Resseguint aquell carrer amb passes decidides superà la primera prova contra el pecat. El pecat de gola, contra el que l’havien previngut, es mostrava al seu olfacte amb efluvis de xocolata acabada de fer per un mestre xocolater. A inicis dels anys 60, l’artesà havia establert el seu taller-fàbrica i el seu camí particular a la llum era alegrar els paladars dels nens i dels que ja no ho eren tant de nens. Algunes mares del barri pecaven en silenci mentre mossegaven amb plaer una peça de xocolata sortida del seu obrador. (Cendres del passat)〉

 

 

Read Full Post »

Aquella tarda d’estrena, a la sala, tot funcionava en aparença a la perfecció; com altres cops, s’estava atipant de crispetes. Però… hi havia alguna cosa que no el deixava gaudir plenament del moment, quelcom que feia créixer dins seu un neguit insuportable.

No pogué resistir més i, des de la nova butaca estant, esclatà cridant al del costat:

Vols apagar d’una punyetera vegada la pel·lícula del mòbil!

Read Full Post »

Ens hem traslladat fins a la Fira del gall i aviram viu a Vilafranca del Penedès. Un cop al recinte, hem volgut apropar els micros a alguns dels protagonistes de la tan esbombada “recuperació”  *En castellà, cacareada.

Què n’opina d’aquestes festes de Nadal?

—No me’n parli!!!

DSCN8832

 

Read Full Post »

Els catalans de les pedres querelles en fem pans

balta pans querella

Acostumats a treure el màxim profit d’una terra poc agraïda, el premi a l’esforç i la superació de les contrarietats va ser elevat a la categoria de dita popular.

foto pa querella

Procés d’elaboració de les querelles als matins de TV3

PD. La paraula querella, com tots sabem, ve de quer el significat del qual és pedra, roca. D’aquesta manera a la nostra geografia han quedat noms com el Querforadat, La Tor de Querol, Queralbs o Santa Coloma de Queralt. Així doncs, la transformació de quers o pedres en pans més que un miracle, és una capacitat innata dels habitants d’aquesta terra.

Read Full Post »

Quan veieu algun bolet com aquests, no el toqueu. Una errada pot ser fatal.

 DSCN8568

Comuniqueu-me el lloc exacte i enviaré un equip d’identificació. El qual amb les més avançades tècniques de recerca, mostratge i tast us asseguraran la comestibilitat sense cap tipus de risc.

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »