El dia de la poesia plovia,
perquè vull.
L’Ovidi, polifacètic ell, va escriure aquesta poesia plena de vitalitat. Si a més de llegir-la, voleu escoltar-la amb l’acompanyament de la guitarra d’en Toti Soler, al peu en teniu la seva veu.
Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d’encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d’estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m’agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.
molt encertat unir i sumar el record del gran Ovidi a la diada o setmana de la poesia!
És molt original, aquesta cançó.
preciós record pel gran Ovidi en un dia tan bonic com el de la poesia
Què més podem (aquest mes) afegir de l’Ovidi?
La seva poesia sempre reivindicativa. És un luxe seguir escoltant-lo amb aquest acompanyament tan complet del Toti.
Enyorat Ovidi!
Un luxe celebrar el dia de la poesia amb la seva veu.