Quan un no pot assitir a la Festa del Trinxat de Puigcerdà, per molt XXè aniversari que sigui, ha de posar fil a l’agulla. A la celebració casolana no en faltaren les trumfes de Cerdanya, la col d’hivern i, encara que no hi havia rosta, la resta d’ingredients queden a la recepta secreta del cuiner de Can Fanga.
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 
Fer-s’ho a casa també val, una celebració a distància. Però em queda un dubte, a casa tens aquests plats, aquestes estovalles i tot això? Caram, quin nivell, no?
Bona Xexu, només dos per les grans ocasions.
Quan era petit, molts vespres, per sopar, menjàvem aquest plat a casa. La mare ho feia per aprofitar la verdura que sobrava del dinar.
El nom que li donava era simple: “verdura passada per la paella”.
He menjat el trinxat de la Cerdanya i el de Sants, i no hi ha gaire diferència.
De fet el plat més senzill pot ser l’oportunitat de fer festa.
El que passa és que a la festa del trinxat apareixen alguns personatges que tota la vida l’han menyspreat.
M’agrada molt el trinxat, avui precisament n’he menjat, l’he trobat boníssim, tot i que era molt senzill. El teu sembla més elaborat. Vaig a llegir la recepta.
és un dels plats estrella a casa. Tot i tenir família del meu home a Puigcerdà mai ens ha coincidit de poder pujar a la festa del trinxat… haurem de posar-hi solució en properes edicions
fa bona pinta m’agrada el trinxat!
Gràcies i bon profit, Glòria, Bruixeta i Elfree.