Cara cerdana (Cares del món 22)

Passejant-me per la vora de l’estany la trobo de front. Restem palplantats davant per davant. Ella, amb un cert aire asiàtic, resta bocabadada davant la meva presència.

—Què fas tu per la Cerdanya? —li pregunto, en veure aquell barret.

—Ben segur que véns de Can Fanga —em replica, fent veure que manté la cara de sorpresa després de l’astorament inicial

 

Read Full Post »

Oliola (Cares del món 22)

A Oliola(La Noguera), una cara endurida pel temps m’observa vigilant al mur de l’església. La noto pensarosa, possiblement, vol fer una demanda per intrusisme a certes cares dures contemporànies.

Read Full Post »

Rostre silenciat a Puigcerdà (Cares del món 21)

A la vora de l’antic convent, una cara d’ulls vidriosos em guaita, moltes coses voldria explicar-me, però de la seva boca tapada només surt un so planyívol que es barreja amb el fred glacial que s’escola per la vila de Puigcerdà.

Read Full Post »

Drac d’aigua (Cares del món 20)

A Vilafranca de Conflent un estrany animaló em fitava des d’una finestra. Em pregunto encara de què es tractava …

d’un monstre que encén la flama o que apaga focs?

Read Full Post »

Cara basca (Cares del món 19)

Caminant per Hondarribia des d’una porta de fusta, l’ànima d’un aizkolari m’observava.

—I ara, a què ve aquesta cara tan llarga?

—Tenim visita i no m’he arreglat prou —em deia amb la boca petita.

Read Full Post »

Rostre real o reial? (Cares del món 18)

Passant per Prats de Rei (Ep, no confondre amb Prado del Rey), em sento observat. Sota els merlets no sé si es tracta d’una cara reial o una real figuració meva.

Per afegir dubtes no sé si ara es dedica a ell mateix o segueix vigilant els camins…

PD. Deixem les interpretacions del nas al vostre gust.

Read Full Post »

Vigilat a l’Aragó (Cares del món 17)

Vagis on vagis algun rostre t’observa, ja sigui d’amagat o amb la cara dura com el ciment.

A Daroca observa dissimulada, però amb l’antena ben posada.

A la vora del riu Piedra, un vigilant inquietant.

Read Full Post »

Observant observat la Cerdanya (Cares del món 16)

Caminant per la Cerdanya, em sento observat. Tal vegada algú s’ha quedat de pedra, ja fos perquè les ha fetes de l’alçada d’un campanar o el perquè temps ha anat desgastant la cara felina d’un jove marbre.

 Santa Eulàlia de Pi  

 Sant Domènec de Puigcerdà

                                                    

Read Full Post »

La veig per Enveig (cares del món 12)

Una dita de l’Alta Cerdanya és: Enveig no veig, a casa me’n torno. Durant una passejada per aquest vilatge, el que no m’imaginava que, abnas de marxar cap a casa,  que  l’observat era jo. A més, no sé si amb la boca oberta o a cara de gos.

 

Altres cares:

• Ramblera
• Irish face
• Corsa
• Cerdana

Read Full Post »

Ramblera (Cares del món 11)

Passejant per la Rambla una veu em cridava. No em proposava al vespre paella ni sangria, tampoc es tractava d’una parella de Hare Krishnes cantant i repartint la nova especialitat de galetes amb sabor a mandala,  ni m’oferien amb veu sibil·lant cervesa-bier…

Venia des d’una església.

Em vaig quedar de pasta de moniato tot veient una façana antiga que encara recordava la Monyos amb una flor al cap. Des de petit jo ja havia vist aquest temple, per visitar les reeixides exposicions de pessebres al soterrani, del que més tard vaig saber que era un dels pocs exemples barrocs de la ciutat comtal.

Ara bé, no m’hagués imaginat que aquella cara dura, en el sentit literal de la paraula, se m’adrecés amb paraules intraduïbles i no reproduïbles un cop li vaig llegir la boca. Aquell rostre de faccions dures em va deixar de pedra, era a mi a qui  parlava.

Read Full Post »