Estem voltats d’elles i ja no hi parem atenció, si és que algun cop ens hem aturat a analitzar-les.
El món de l’esport se n’emporta la medalla d’or pel que fa a frases inútils ( o aparentment inútils), tòpics i expressions per a la posteritat.
Quantes vegades no hem sentit dir a pilots de Fómula 1 : Hem fet una cursa molt bona. Jo fins ara creia que el pilot era l’únic ésser viu al monoplaça, ara hauré de pensar que uns incansables minairons o ,uns treballadors barrufets, fan la seva dins el xassís del cotxe mentre es desenvolupa la cursa.
També diuen amb freqüència, per exemple, al bàsquet: Hem fet un partit molt seriós. Bé, se suposa que aquesta és l’obligació de tots els equips, excepte dels Harlem Globetrotters.
Al futbol n’hi ha per llogar-hi cadires. Una de les frases més habituals és : El futbol és així. Frase utilitzada curiosament només quan es perd.
Quan un jugador fa declaracions acostuma a dir: ” Como te decía antes…” i, o bé, ens quedem amb les ganes de saber què deia abans, o bé, es repeteix més que el pebrot i els mitjans ja no saben per on fer el tall.
La tasca dels comentaristes ( especialment d’aquells que barregen política i esport sense vergonya) és digna d’estudi antropològic.
Als Jocs Olímpics, TVE va enviar un comentarista a la prova de rem. Després d’assabentar-se’n de que no es tractava de cap grup musical ni que la peça en qüestió no era un estri per ficar les pizzes al forn , arribà a la conclusió de que era una especialitat esportiva. Va retransmetre amb apasionament la cursa, talment semblava el capità Garfi portant el timó dels remers espanyols. Hi participaven quatre equips i es classificaven per a la final els tres primers. Es va passar tota l’estona dient l’extraordinària cursa que estaven realitzant els remers espanyols, de fet semblava que la resta d’equips s’estaven passejant en barca pel llac del Retiro. La cursa va concloure amb l’equip espanyol en quarta posició. ( El “periodista” va aconseguir fer bona aquella expressió de : val més una imatge que mil paraules )
El planxot del 2009, ja que no l’he pogut aixecar a París ho faig veure.Enguany no ha pogut ser, però visca la USAP
No hi entenc gaire de rugby. Li deixo la feina als experts, per exemple, en Pere Manzanares de Ràdio Arrels
Si t'ha agradat la visita a Can Fanga pots deixar un comentari