Rosa sobre granit
desafiant-se fit a fit
Ets flor pionera de poncelles porugues
Fent miques el cor dur
guarint fels pas a pas
amb quars marcant el temps.
Renovellada primavera d’estiu
tota xopa de rosada
dibuixa primigènies perles irisades
sobre ignis grisos plutònics
que esdevenen quers vellutats.
PD. La primavera a Cerdanya s’ha fet esperar més que a molts indrets
PRESENTACIONS
11 de juny Vermut literari al BARRA LLIBRE (Sants- Plaça d'Osca/Carrer de Riego)
LÍNIA GROGA, un batec sota la ciutat
POESIA TMB ONLINE
ÀLBUM FOTOGRÀFIC CERDÀ
Regal de la Carme
La Cerdanya des de Can Fanga 
Bon dia!
He recomanat el vostre blog a la penedesfera!
haig d’investigar què en faran de la recomanació….
jiiji una abraçada Rafel!
i gràcies per ser-hi!
Quina por tenir sucursal a Vilafranca, tot i que seria una alegria participar al Vi&jazz.(He,he,he)
Gràcies Sandra
Vinc a conéixer el propers col·legues dels ititnerants… I un gust de llegir-te! Una abraçada! Uix, oblidava dir que m’estimo la Cerdanya com si fos la meva terra petita!
Gràcies, tot un honor.
Ja estic esperant aquestes intermitències poètiques.
Espero que la calor no assequi la inspiració.
Desafiant-se firt a fit, m’ha agradat…
Jo crec que mentre hi ha rosa, poca gent veu el granit, mirarem la rosa! Clar que tu (que estàs en tot), me’l fas veure! Aix! i a mi que m’hagués passat desapercebut.
Fins aviat! 🙂
Gràcies pel comentari. La bellesa d’una rosa necessita la saó callada de la terra.
A reveure