164è joc literari “Tens un racó dalt del món”
Fotografia Vicent Pellicer
Tremola tot el bosc antic
Quan se sent la llunyania
Sota l’escruixidor xerric
De la tala la lletania.
Armat amb càmeres i pic
El botxí la fotografia
Ben arpada com un garric
La rabosa astuta malfia.
Renard d’orelles esmolades
Posant enginy quan van mal dades
Amb silent udol gutural.
Mirada digna del guillot
Escolteu ara el rabosot:
Proposem un parc natural.
Tot un vocabulari sencer sobre les guilles, eh?
Molt bo i interesant!
moltes gràcies per la teva nova participació
En aquesta ocasió, el repte d’en Tibau era perfecte per a la poesia. Amb la teva composició ens ofereixes un viatge a la profunditat de la boscúria. Bravo!
Gràcies pel comentari. La imatge per si sola ja transmet tendresa.
Un lèxic perfecte….rabosa ( feia anys que no la sentia anomenar així ma mare i la meva àvia la deien …) t’ha sortit una bona proposat rimada…felicitats Rafel
Fa bé de no refiar-se la rabosa.
Salut i Terra
EL SEU DESTÍ ÉS SEMPRE L’AGUAIT.
Qui es por refiar, si el tronc de la foto ja és a mig tallar.
Gràcies per ajudar la rabosa Francesc i Montse
M’agrada la força salvatge que desprèn el teu poema. ^_^