Antoni Canu, artesà de la paraula

L’Ateneu Barcelonès ha acollit la segona part de l’homenatge als 80 anys del Poeta alguerès.

Antoni Canu

Amb 10 anys va arribar a l’Alguer i adoptà la llengua del joc i la descoberta al Carrer del Carme( Via Cavour), entre vells carreus i modestes cambres de nassaiolos. Com es diu a la seva ciutat es transformà en alguerès. No fou fins als anys 80 que no aprengué a escriure en català a l‘escola Pasqual Scanu, quan bona part de la seva generació havia desertat de transmetre l’alguerès als seus fills.

Com aquell que repara rentadores o frigorífics ( ell mateix), treballa els mots, posa cada peça al seu lloc i posa en funcionament l’artesania poètica. Artesania poètica en estat pur quan les veus de Franca Masu i Claudio Gabriel Sanna posaren l’accent sobre l’itinerari poètic d’Antoni Canu.

Maletasarda.blogpost

L’itinerari s’inicià amb les escales d’Ocier ( poble natal sard del poeta), seguí amb l’Elegia de Figos ; més una vintena de poemes fent un recorregut pel paisatge, les persones i els carrers dins els bastions de l’Alguer. Pouant el seu origen campanyolo He sembrat síl·labes , aturant-se al jardí dels llentiscles o seient a les roques de Calabona.

Cloent-se el viatge amb una significativa declaració d’intencions recitada per Claudio G. Sanna:

No vull los meus versos

tancats dins d’un calaix.

Vull que vagin

pels carrers,

pels patis,

emtre la roba

estesa al sol,

a desfer el gel

al cor de la gent.

El Poeta acabà amb un poema seu, ple de llum i de joia, Só entrat i dos nous poemes a afegir al seu itinerari.

Me pareix assai bon final.

Gràcies Antoni, ha estat un plaier, a mos veure!!!

Web informativa llengua i cultura algueresa