Al blog Raons que rimen es fa un recull de participacions en l’homenatge:
El 29 de gener fa 25 anys sense el poeta de Sarrià de Barcelona.
Manllevar la frase de Robert Graves : “No es pot fer diners amb la poesia. Ara bé, tampoc es pot fer poesia amb diners” , em porta a fer certs paral·lelismes amb l’obra i vida del poeta.
De fet Robert Graves era poeta , però els diners els feia escrivint prosa. De la mateixa manera que J.V. Foix era poeta, però pel que pogués ser es dedicava a fer pastissos i és més, jo diria que el seu principal suport prosaic era el negoci pastisser. Tot i que a partir de 1968 s’hi pogué dedicar amb més plenitud a la literatura.
Un cas diferent seria el del seu cosí: en Tortell Poltrona, que hi va treballar a la pastisseria Foix de Sarrià repartint tortells i que ara es guanya la vida fent de pallasso amb el circ Cric.
Des que el vaig llegir per primer cop, un vers m’ha restat per sempre en companyia: M’ exalta el nou i m’enamora el vell. Escrit a un dels seus primers reculls poètics, Sol i de dol, és una divisa amb la que m’hi sento molt identificat, encara que hi ha moments en els que haig de reconèixer que m’atabala el nou i m’ensarrona el vell.
Observador com sóc de petits detalls i coses senzilles, també el poeta buscà entre símbols de misèria la riquesa i la bellesa : “Cerc el que lluu entre pedra i calçobre…”
Hi trobem certs punts de coincidència entre els temps que ens toca viure i els que visqué Foix. Tot allò li feia/ens fa acordar raó i follia, avantguarda i clàssics. Hi havia /hi ha una societat en la que la cultura catalana no s’hi desenvolupava sobre un edifici de normalitat i solidesa. Abans com ara , beure dels clàssics per, tot capgirant el present, bastir un futur que ens enamori.
El primer que llegeixo.
M’ha agradat. No sabia que en tortell poltrona havia treballat a la pastisseria ni que fossin parents.
Bon homenatge, Rafel, a veure si en fem un munt.
Jo tampoc no ho sabia, que fossin parents. M’has alegrat eñl dia.
Em quedo amb el teu últim paràgraf i, ées clar, amb l’anècdota d’en Tortell Poltrona.
Molt encertat comentari!
Bona aportació i descoberta.
Salut!