Vagi per avançat que els meus articles en aquest bloc rarament tracten de temes educatius: escoles de la Cerdanya , endevinalla de tardor . N’hi ha blocs a cabassos d’educadors i educadores que en parlen sobre el tema, que ho fan molt bé i jo m’estimo més que l’orientació d’aquest bloc tingui un caire més personal.
Un cop avisats, vull fer esment que una de les satisfaccions més grans de veure créixer nois i noies és quan llurs ments van paral·leles als cossos i a vegades els avancen amb escreix. Gràcies a les iniciatives blocaires d’en Jesús Maria Tibau (Tens un racó dalt del món) he tingut la “insensatesa” de portar les seves desdefinicions a l’aula . Analitzar la llengua, aprendre nou lèxic, definir les paraules i recrear-les ha format part de les activitats que he realitzat.
Una mare de pocs “estudis” i força lucidesa insistia al seu fill que estudiés i treballés a l’escola a fi i efecte d’evitar que el cervell s’assequés. Jo, modestament, intento reprendre aquest fil tot potenciant la creativitat, la curiositat, treure-li el suc a les paraules i jugar amb elles, retratar el detall d’un instant fugisser…
Les activitats d’aquests dies es podrien definir com d’activitats desdefinitòries . Per cert, a què espera l’IEC per incloure aquesta paraula al catàleg de neologismes?
L’epidèmia, o millor dit, pandèmia que s’encomana més ràpid i amb més extensió, ha començat i aquí hi ha alguns símptomes:
Què és un ESTOITX ?
Solució: Calaix per guardar esternuts
Llampega: una pega que de nit fa llum.
Deshola: dir adéu.
Plastissarra: pissarra on es pot escriure amb plastidecor.
Esmorteir: es va morir ahir.
Olinfinit: arbre mil·lenari
Expintor: pintor extingit
Or-dinador: or que engreixa menjant.
DESDEFINICIONS
Les autoritats sanitàries i educatives en recomanen un ús moderat
Quan un parla de l’Altaveu sap que és a Sant Boi, si es tracta del festival de Música Viva ha de fer cap a Vic, si és la Fira d’espectacles d’Arrel Tradicional s’apropa a Manresa, si veu anunciat el Festival Internacional de Música Popular Tradicional va a raure a Vilanova i si sent a parlar del Barnasants …. va bé per anar a Sants!
Aquest festival va néixer fa 15 anys a Sants, però a mida que ha anat sumant edicions ha anat de rebaixes i només ha deixat alguna actuació testimonial a la vila que el va veure néixer. Les Cotxeres de Sants acullen algunes de les cites. La resta i gran majoria d’actuacions es fan fora, com per exemple a Terrassa, Badalona o Girona.
Això no treu l’alta qualitat dels grups i cantants que hi actuen, però palesa una manca d’infraestructures culturals de diferents formats i una manca de sensibilitat envers la vila ( ara barri de Barcelona) que va donar origen a aquest festival.
Potser els patrocinadors i institucions consideren que no vesteix gaire? Potser és la manca de locals dignes a Sants?
Mentre, l’antiga dita que feia referència a viatgers que quan davant de diversos camins preguntaven “Vaig bé per anar a Sants? ” , pren actualitat quan algú vol anar a alguna espectacle d’aquest festival i ha pres un camí equivocat.
Així doncs, si hi veniu, feu-ho amb temps i un bon plànol.
… sentí com alguna cosa llefiscosa i calenta sobre la seva cara, navegant encara en la inconsciència. Obrí feixugament els ulls i un gos llepava el seu rostre. No sabia on era, el cap li feia un mal de mil dimonis i tremolava de fred. La gelor li clavava agulles per tot el seu cos mentre girant la vista observà de terra estant un carreró fosc, brut i pudent.
Havia començat a nevar i la llum del cercle lunar il·luminava esvaïda a causa de les volves que voleiaven i creuaven la seva trajectòria.
S’aixecà amb dificultats i s’espolsà l’abric com va poder. En arribar a la riba del Miljacka hi veié reflectits els llums del barri vell com tristos ninots que dansaven sobre les aigües. Les aigües fressaven per la llera pujades de to, baixaven tèrboles en la negror de la nit sarajevina.
Abans de creuar pel pont de l’emperador ( assassinat), un flaix li arribà a la ment i es va posar a revisar les butxaques. En cap d’elles hi troba res , les tenia ben buides, escurades. No hi duia documentació ni diners ni tampoc les claus de l’hotel, el cor se li accelerà.
Caminant d’esma creuà el pont , encara foradat per la caiguda de projectils, i arribà a la parada de tramvies davant per davant de la Vijećnica (Biblioteca).
* En Jesús Maria Tibau ens ha proposat al seu bloc de fer un poema que inclogui el títol del seu llibre: Una sortida digna. per fer una posterior edició del recull de poemes.No tinc prou paraules per agrair-li propostes d’aquest tipus. Com ell diu al seu bloc Una sortida digna :
Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l’any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l’edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l’expressió “una sortida digna“, el títol del meu darrer recull de contes.
….I els núvols de tempesta no venien per casualitat. Quan ja era hora foscant sona el timbre amb insistència i el nostre protagonista només encertà a veure una ombra que s’esmunyia carrer enllà. Li semblà veure que havia deixat alguna cosa a la porta . Baixà a la cancel·la i veié un gran sobre que sobresortia de la bústia.
Aquest cop no eren dues ampolles de vi Kosher, però dins el voluminós sobre hi havia una peça de tela rectangular. La tela era blanca amb una sanefa de signes jueus. Un petit saquet contenia una clau gran amb una aparença molt antiga, també hi havia un petit pergamí amb una adreça : 7 Begovica ulica (Sarajevo)
Efectivament, la població de Llo a l’Alta Cerdanya és la solució de la 7a endevinalla. És a prop de Sallagosa i a un quart d’hora de Puigcerdà. Els banys es troben vora les gorges del Segre que conduïen per un camí de contrabandistes cap a Núria a través del Coll de Finestrelles. Les seves aigües no són tan sulfuroses com les de Dorres
És recomanable el circuit ( Sentiers de l’Emile) que comença a l’església, passa pel banys, creua el Segre i després s’enfila passant pel Mas Patiràs ( on fan formatges). Llavors es pot fer una curta desviació per les restes de l’ermita de Sant Andreu, que és un magnífic mirador de la Cerdanya, i finalment, baixar a Llo passant per les torres que hi resten. ( Apta per totes les edats ) 1 hora i mitja.
A l’Alta Cerdanya us podeu banyar en ple hivern. És un poble que en un no res ja està dit. Dalt del turó hi ha les restes de l’ermita de Sant Andreu a la qual s’hi arriba per una via ferrata o per un plaent camí engorjat.
Encara hi resten algunes torres i una magnífica església romànica.
La solució la tindreu el dissabte 23 de gener. Pacienci
Solució: Calaix per guardar esternuts
