Els Relats conjunts de juny viatgen, aparentment, al passat. L’administrador del Blog la Cerdanya des de Can Fanga intentarà demostrar la vigència d’aquest personatge.
Mosaic romà d’Ulisses, Segle II
Ulisses romania amb les orelles tapades, només tenia ulls per seguir la ruta. Res el deturaria ni el faria canviar d’idea, malgrat trobar-se envoltat de sirenes que emetien la seva tonada eixordadora.
La llum del sol que s’alçava per llevant barrejava amb lluïssors, ara blavoses ara vermelloses, els primers rajos del dia. L’astre rei feia amb ells un joc irisat a l’entorn del nostre viatger, que estava més pendent d’altres càntics. Mentalment repassava les darreres paraules en grec que havia memoritzat.
El repte era gegantí, fer honor al nom que la seva família li havia assignat per seguir la nissaga. No sabia per què, però finalment optà per l’hel·lenisme i, sense un domini de la llengua, poc podia amarar-se d’aquell esperit mil·lenari.
Aparcà la moto davant de l’EOI de Drassanes, es tragué el casc i els cascos. Entrà nerviós a recepció per revisar la llista d’admessos. Allà era el seu nom, podia començar en breu el nivell A de Grec. Sospirà alleujat després de la perillosa travessa per la ciutat. Les sirenes d’ambulàncies, policia i bombers no el desviaren ni un centímetre del seu objectiu, per molt que omplissin el mar de vehicles d’uns riscos afegits als desplaçament per la gran ciutat .
A casa meva també se senten molt sovint les sirenes de les ambulàncies, m’hi has fet pensar. És una de les coses que més em fa odiar on visc.
Molt bo!
Comprovo que aquest Ulisses no és de la família Ulisses.
pobre Ulisses l’actual és clar
Una altra odissea, ni millor ni pitjor, diferent. 😀
Ben trobat!!
Aquí cadascú té la seva pròpia odissea!