El 14 d’abril té una nova accepció. Des d’ahir passà a ser també l’aniversari de la trobada de blogaires lletraferits, això sí, ningú va prendre mal, ja que el veí de dalt dominà l’escena amb seny i mà esquerra. Tampoc es tractava d’un grup de debat abrandat d’aquells que arriben a les mans. Bé, de fet no sóc omniscient i no puc assegurar que sota les estovalles de les grans taules literàries les mans arribessin a altres fites més prosaiques.
I això qui ho paga? Hagués dit en Josep Pla, fent veure que es gratava la butxaca, però no deixant anar ni la xavalla. Doncs cadascú del seu patrimoni amb il-lu-si-ó. Una trobada presencial al Raval no és cosa per deixar passar per alt, si no després vénen les lamentacions.
Al restaurant Horiginal, en una nit que s’inicià amb pluja, llamps i trons , feu acte de presència la Gerònima. Tot i que més tard que la resta de representants, no s’ho va voler perdre encara que arribés ben passat el lliurament d’acreditacions. Amb una personalitat abassegadora entrà de ple a la festa (per cert, no m’estranyaria gens que a la seva cartera dugués un exemplar del Carnet Jove en vigor) La representació del Maresme també va ser destacada, tant que hi sortien capgrossos com bolets. Les delegacions d’algunes comarques , en canvi, eren testimonials, però d’un pes qualitatiu gens menyspreable. Ara pla, em deixava el Gironès, que aportà una llum especial, i el Montserratí com un far que donava un toc de centralitat geogràfica a l’aplec. Nogensmenys la representació majoritària era de Can Fanga, tant que fins i tot algunes de les persones quan es presentaven feien referència a períodes o arrels al Cap i Casal que els han deixat una empremta inesborrable.
Una de les últimes activitats del programa feia témer que l’acte derivés cap el punt estrella dels casals per a la gent gran amb el perill que Hisenda hi intervingués, però les pors es van esvair , l’acte acabà amb un bingo blogaire amb premis en espècies, on els números eren substituïts per “nicks” que omplen i demostren la vitalitat de la xarxa del veïnat.
En aquell joc, uns en tenien tots els números per a ser estomacats, però la pau hi regnà. Sembla mentida com una piruleta fa callar les polèmiques i paranoies 68, que no van acudir a la cita, però per a les quals ja estàvem preparats ja que hi comptàvem amb una advocada a Barcelona. Des de l’Horiginal, un lloc per nosaltres sota un fanal blau, seiem a un banc amb vistes, on filant prim s’hi veia l’Illa Roja i l’Aquari des del mar, mentre que de fons si pareu bé l’orella sentíem la música d’un ramet de Violettes.
Ara davant l’ordinador dubto si miràvem el Mar i el cel o entre els núvols s’hi veien Bocins de lluna. A l’hora que si miro les prestatgeries de casa, que sembla un “cuchitril literario”, visc i llegeixo. Sense voler ser tiquis-miquis, s’hi apleguen alguns contes prescindibles, entre un munt de llibres llegits i per llegir amb més de mil paraules escrites en post-its trets de la paperera. Allà hi retrobo , com la rateta escombrant cap a caseta, les preocupacions econòmiques de la Kika, les desventures de la Khalina (somriu és el millor que pots fer), les col·leccions de moments i de poemes. Tot i més, hi cap al guant de l’Allie.
Sense cap mena de dubte, Malerudeveure-us, va ser too much. 🙂
Relació de blogaires participants
Això sí que és una bona crònica del sopar, Rafel!
Va ser un plaer retrobar-te.
Que macooooooo!!!
M’has arribat al cor!
Un plaer Rafel!
trobada de blocaries en persona! on ses vist això!
Ja no caldrà que cpontinuï, jo! 😉
un plaer conèixer-tte, Rafel!
fe de rates: conèixer-te (o coneixe’t, o com vulguis) 😀
Justament ahir hi havia una trobada de quellegistes. No me’n vaig assabentar d’aquesta, em pensava que era una trobada virtual. Quina enveja!
Ho has narrat molt i molt bé Rafel!!!! una trobada esplèndida !mira que no fer propaganda del teu llibre Línia groga!!! ja en faré una ressenya quan el tingui llegit….ens veiem company de neixement! ( de lloc de naixença millor dit)
Fantàstica trobada!
Un plaer tornar a coincidir i a més a més, marxar amb nova lectura!
Una abraçada, Rafel!
Gràcies Carme, per a mi també.
Gerònima el plaer va ser meu, vas ser l’alegria del bingo 😉
Pons, és que som uns provocadors.
Per a mi també Montse, ja ens veurem als focs.
Gràcies per la visita Helena, no passa res si és impossible tocar totes les tecles de la xarxa, imagina’t si la música es fa real.
Moltes gràcies Elfree, ja vaig fer una mica de propaganda, però no volia robar protagonismes als veïns de dalt.
Igualment Marta, sempre és bo posar cara i veu a la xarxa i més si és per a retrobar-se.
Un privilegi una comunitat tan reeixida 🙂
Rafel una crónica concisa i encertada. Directa al cor…
Com sempre és un plaer trobar-te i retrobar-te…
No et vaig agraïr la dedicatòria del llibre. Aprofito i ho faig ara..
Et deixo unes rosselles que he trobat pel camí…;¬)
Una abraçada
Rafel, no et vaig poder conèixer prou bé la nit del sopar, però em vaig quedar amb el nom del teu blog i penso seguir-te a partir d’ara, va valer molt la pena compartir amb tots vosaltres taula i nit. Rep una abraçada
Gràcies Clídice, un privilegi compartir taula amb tu.
Gràcies Barbollaire, seguirem fem fotos de retrobades i primaveres.
Benvinguda Carina, no ens va tocar la mateixa taula, però compartim xarxa i un fantàstic veïnat a dalt. Una abraçada.
Que bonic Rafel!!!
Un gust conèixer gent com vosaltres!
Fins aviat!
Va ser una nit fantàstica de debó, però és que amb tanta gent maca i estupenda no era massa difícil aconsseguir que ens ho passéssim tan bé, oi? Un petó ben gran, un plaer de coneixer-te a tu i a la resta d’amics, muacsssssss 🙂
Ostres, que bo el teu testimoni! Es ben be que cadascú hi ha posat la seva cullerada. Totes interessants i totes ben diferents, encara que, per suposat, l’essència de la bona experiència està en totes elles.
Per cert, ara que et conec una mica més, he entrat a tafanejar-te i he vist el teu llw6è, és un recull d’activitats que fas a l’escola? un bloc professional?
Gràcies Laura, realment ha estat una molt bona experiència. Potser va faltar la gimcana per acabar-se de conèixer i poder parlar amb tothom, però el temps no donava per a més.
Pel que fa a l’altre blog, és de l’escola i també hi fico cullerada amb altres mestres. Però el de la Cerdanya és totalment independent del vessant professional.
Una bona crònica del sopar