Aquest és el renom que tradicionalment s’ha donat als lliviencs. Però tal com han anat les coses les darreres dècades a la vila de Llívia, no sembla un renom molt adient, tret que la crisi recuperi de polsegoses golfes dites, actituds i maneres de ser superades.
La muntanya de Llívia des d'Estavar
De moment donades les circumstàncies a Llívia fan cara de pa de ral.
Temps enrere, com tots els cerdans, ja tenien fama de ser de Ca l’Estret, però les onades de segons residents va portar alguns a ser de Ca l’Escampa. Si més no , una ullada de les cases tancades* gairebé tot l’any dóna la sensació de que un bon rapat són de Cal Bundanci i que fan els diners a garberes.
Si a tot això afegim que algunes comunitats de propietaris no permeten estendre la roba fora i s’han de fer servir assecadores per decret, arribem a la conclusió que a la Cerdanya se’ls ha intentat fer viure a la manera de Cal Pixa-rellisques.
Ja ho deixaven anar ben clar unes dones de la Tor de Querol, les quals en assistir a una inauguració a una esglesi a càrrec del Conseller General de Pirineus Orientals digueren : Hem arribat els primers i encara restarem dempeus.
- Tenien aires de noblesa, gent de pergamins i de pocs diners. Anaven a captar pels pobles de Cerdanya i demanaven per l’amor de Déu una caritat, encar que només fos deixar-los llepar els tupins.
- El cantant nordcatalà Jordi Barre a la cançó Torna a venir Vicens fa referència a les cases mortes que només viuen dos mesos a l’any.
- Fer cara de pa de ral: fer mala cara.
- Ser de Ca l’Estret: Estalviar massa, ser garrepes.
- Ser de Ca l’Escampa: Persones malversadores i poc estalviadores.
- Rapat: grapat
- Garberes: apilats en gran quantitat
- Ser de Cal Bundanci; Ser molt ric ( Haver abundància). Bé, això no es nota a l’edifici de l’escola.
- Esglesi: Església ( pronunciat a l’Alta Cerdanya)
- Ser de cal Pixa-rellisques: Molt primmirat i massa presumptuós. Aquest personatges existeixen, els molesta el so de les campanes i els fems de les vaques.
Agraïments també a l’Enric Quílez per la seva tasca de recollir el llenguatge popular cerdà i de la seva tasca per viure-hi dignament a la Cerdanya
Jo per aquí baix he sentit sempre que fer cara de pa de ral, era tenir una cara molt rodona i grossa… és curiós que tingui sentits diferents, segons el lloc.
El meu avi ho deia això de fas cara de pa de ral però més aviat en el sentit que comenta la Carme una cara ben rodona i gran…..curiós i interessant el lèxic d’arreu de Catalunya…en un lloc escombra en altres granera…
Hola, Rafa:
Això de “cara de pa de ral” sempre ho he entès com a cara rodona, ampla. No és sinònim de mala cara, ans al contrari, sempre s’associa amb fer cara simpàtica.
He notat també que moltes paraules que acaben en “ia”, en suprimeixen la “a”. Abundància (Bundanci), església (esglesi), Llívia (Llivi)… Fixa-t’hi.
Esperem veure-us aquestes vacances de Nadal, sigui a Girona o a Salt.
Dissabte vinent dinarem amb un personatge de la Cerdanya a Santa Pau (Garrotxa).
Una abraçada. JOSEP I Mª LLUÏSA.-
Al Pallars de l’escombra en diuen l’ escampa. La iaia, sempre em deia “au nena passa l’escampa”
Gràcies per l’aportació Montse, una expressió plena de sentit.