Parlo un espanyol estrany ( Excusez-moi monsieur gendarme )

Fa alguns estius passejant per la Balsaroneta ( centre històric de l’Alguer ) vaig veure unes turistes italianes que, davant d’una placa d’un carrer, deien amb to contrariat i despectiu que estava escrita en espanyol.

Fa un parell de dies a un gendarme retirat li va cridar l’atenció que cinc persones parlessin un espanyol estrany mentre compraven a un supermercat del sud de París.  Per la seva formació en la religió republicana francesa tot el que no és llengua d’estat és patuès i, per tant, una manera estranya de parlar la LLENGUA, la de França o la de l’estat veí.

A vegades tinc la sensació de que la meva llengua, a més de no tenir nom, és com l’aigua: transparent, inodora, insípida i, també, invisible i insonora.

Quan resulta que parlem una llengua que no té nom, no està de més recordar els versos de Salvador Espriu:

..però hem viscut per salvar-vos els mots

Per retornar el nom de cada cosa…