A Roma ja fa temps també que les campanyes de reciclatge es duen a terme, però els resultats continuen sent molt minsos. Si ja molta gent, que les ha vistes de tots els colors, de dia va a la seva per la ciutat eterna, quan arriba la nit es deixen de cromatismes i totes les vaques són negres.
Arribat a aquest punt, passejar-se per la riba del Tíber sota l’atenta mirada de la Lluna amb una ampolla de Lambrusco, a més de romanticisme, té un cert glamur. Però el problema és quan ja està ben escurada i un es fa la pregunta: Envàs, on vas? Bé, de fet el protagonista romà que no estava per jocs de paraules, fent tentines es preguntava: Scatola dove vai?
Així doncs, una mica atabalat i desorientat, va deixar el vidre com va poder al primer contenidor que trobà a mà, la veritat sigui dita.
George Méliès, El viatge a la lluna, 1902
Relats conjunts ens ha proposat un viatge a la Lluna
Molt desorientat anava el romà per deixar el vidre en aquest ‘contenidor’!
Sí, és que amb tants colors i de nit…
Molt divertit, per cert on va?
És com una loteria.
ja deia jo que amb tanta cançoneta de l’envàs on vas acabaria per passar un despiste com aquest! genial!
Sembla que la música va per un costat i la lletra per un altre.
haha, hi ha moments en què l’envàs se’n va per lliure, no es pot estar per a tot en tot moment. Sort que no va prendre mal ningú 😉
Sí, s’ha d’anar alerta amb els vidres trencats. Llavors, són envàs?
M’ha fet molta gràcia com has ajuntat els temes! Jaja! Molt bona i entretinguda proposta! 😉
Moltes gràcies Nymnia, benvinguda.
No, si al final està comprovat que les campanyes publicitàries no serveixen per a gran cosa… Pobra lluna, que tan aviat la fant servir de referent romàntic com de receptacle per a ampolles!
Molt enginyós.
És que ens tenen una mica desorientats.
amb la borratxera era complicat..el tap a l’orgànic, el vidre al wert,l’etiqueta al blau i el precinte metàl·lic al de rebuig. Fer això a altes hores i amb l’ampolla buida ha de tenir molt de mèrit…..tan que potser les tres noies de bones cames venen a dormir amb un mateix per el bon comportament.
Garbí, et fa res si només parlen italià? 😉