Temple de Kom Ombo, dinastia ptolemàica, segle II a.C.
Aquest cop va anar massa lluny i, a més, estava perdent facultats.
L’intent de vendre com a autèntica la troballa d’un camp arqueològic egipci acabà amb el venedor engarjolat. La part superior de la falsificació era prou acurada, però la segona part, la inferior, no podia ser més destralera. El trio de guitarres podia passar. Posant imaginació, també passaven d’incògnit els de les aspiradores intentant captar les ones televisives, però la Marilyn Monroe amb la falda aixecada i movent-se al ritme de les sortides d’aire de ventilació del metro a “La tentación vive arriba” no podia colar de cap de les maneres.
Si ets un falsificador has de ser molt acurat! Em fa gràcia anar descobrint què hi veieu en els gravats, cadascú hi veu coses diferents! Jo no m’he volgut picar els dits.
Si que sembla la Marilyn!! hahaha
Ostres! és que posar a la Marilyn és ser molt agosarat!
És que es tractava de l’obra d’un egipci profeta.
no es pot falsificar i pensar en altres coses……
Colons, quin sidral que ha muntat el falsificaire 😉 I quantes neurones esmerçades en interpretar els símbols!
d.
Hi falta una L al darrer comentari meu…
Hahaha! No m’havia fixat en la Marilyn! Molt bo i un fart de riure…
Hahaha això els hi passa per no saber història.
Ha, ha, ha… Molt bona aquesta!
Hahaha la Marilyn, doncs si! Era com una predicció dels egipcis que veien el futur, una de les escenes més boniques del cinema… podria “colar”, no?