Aquí us faig a mans un nou recull de dites i expressions que corren per la Cerdanya, mai se sap si aviat les trobareu prenent vida a alguna novel·la d’en Rafel Casas:
Ser l’herenci de Bell-lloc, que jo no la cobri i tu tapoc.
Ermita de Bell-lloc sota la boira.
Pondre’s el sol a mitdia: que significa estar de mala sort.
I l’equivalent a venir d’Arbeca és : Semblar d’Aristot, mentre que semblar d’Estana és que diu beneiteries.
Per molts anys podem fer semblantes obres amb els mateixos manobres:Que dans les prochaines années, nous puissions faire les mêmes oeuvres avec les mêmes manoeuvres.
Ser com els de Naüja, que posen el cap sota la pluja.
L’únic que puc dir és que allà no tenen poble que se salvi!
Ui Xexu, cert que el trinxat és típic d’allà, però es refereixen a la col i la patata (trumfa) 🙂
Bellver i Prullans
nuvis i amants.
Fita
Benvingut Xavier amb una dita que desconeixia.
Avui ja me’n puc anar a dormir 😉
Aferradetes!
Bona nit, sa lluna. 😉
Els dels manobres ja l’havia sentit dir, i em va fer molta gràcia. Els altres són nous per mi. Molt curiós.
Esperem la teva novel·la!
Gràcies Glòria, és bona la dels manobres, oi?
interessants i curioses…..per quan un altre llibre ?
Aviat, espero.