L’Arlequí ens proposa al seu blog Antaviana un microconte a partir d’aquesta imatge.
Les fletxes de direcció prengueren un camí blanc en cercle. El GPS havia esdevingut inútil andròmina i només un decidit batec d’ales li va fer, de nou, saber dibuixar petjades en el cel.
Me n’hi vaig, a veure si m’animo!
El teu m’agrada molt! Petjades en el cel, em sembla preciós… és curiós que aquesta tarda abans de veure això he escrit un poema que també és de petjades.
Un micro conte preciós que deixa una petjada de record.
Un micro conte que conte una macro imaginació…bo!
hi aniré més tard a veure si m’animo
Un micrconte molt bonic, Rafel, Gràcies! Ja he penjat l’enllaç en aquest nou post: http://www.rcanovalls.blogspot.com/2012/02/digues.htm