138è joc literari Bloc de Jesús Tibau
(Una història de 199 paraules)
Vaig arribar d’Àfrica amb promesa de feina estable, ben remunerada i en estret contacte amb públic familiar. Passat l’estret tot es va desfer com un castell de sorra. El Circ Catacrac va presentar un ERO i vaig ser regulat.
Vagant per la platja vaig trobar l’acomodador que compartia la meva dissort. Estirats a la sorra, ell va anar cobrint la meva pell fins que només treia cap la trompa.
Uns passavolants que passejaven anys i panxa van deixar unes monedes. Ens va arribar per un kebab i una bala de palla.
Resseguírem el litoral des de Torrevella, sempre que el compliment de la llei de costes ens ho permetia, a desgrat nostre havíem de deixar de sentir la sal de la costa i passar per camps.
Arribàvem de matinada a una platja i començava a cobrir-me de sorra. Al vespre fèiem comptes dels ajuts socials rebuts i endrapàvem el que podíem.
Decebedor va ser el pas per Marina d’Ivori, molta façana però poca sorra. Passàrem El Sénia , acompanyat de l’acomodador, que per cert es deia Haníbal. Seguint l’indicador, vam fer cap a Tortosa; allà no hi havia platja , només roquetes… però vam trobar dalt d’aquell món un racó digne.
Gràcies per participar de nou!!!
Ha, ha, ha ! Molt ben trobat i adaptat al país i al món d’avui. Genial !
Felicitats!!!
Relat excel·lent i ple de sorpreses.
Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris Jesús, Josep M. i Isabel, ja sabeu de qui és en bona part la “culpa”.
Isabel t’he fet cas amb allò de les poesies escolars i ha estat un èxit, gràcies.
Cal adaptar-se a qualsevol situació i traure’n profit. Jo també els llance unes monedes perquè puguen fer-se un bon entrepà de cuixot i d’herba tendra.
Salut i Terra
Intentarem traure’n profit, Francesc.
Salut, terra i bon profit
Genial! Enginyós i divertit! Felicitats! M’agrada aquest elefant.
🙂