Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘relats’

Relats conjunts de gener del 2018 ens proposa què ens suggereix aquesta imatge. L’equip d’nvestigació de la Cerdanya des de can Fanga s’ha desplaçat a la Terra ferma per treure llum sobre aquest afer.

https://www.ara.cat/cultura/tecnics-Sixena-Museu-Lleida-emportar-sels_0_1922207840.html

Gabriel Yoly, Segle XVI, Fragments del Retaule de Santa Anna

 

─Aficionats!

L’últim cop que sentiren això, sortiren d’un teatre amb el cap cot i la cua entre cames.

Això no els desanimà ni els apartà de la faràndula. Farem una obra que tot el món recordarà, es conjuraren, i per fi serà un reconeixement unànime.

Només tenien uns dies per assajar i el temps se’ls tirava a sobre. De fet, la companyia no havia de fer massa, només impostura i silenci. Les paraules les posaria una gran professional retirada amb ganes de fer un últim gran servei al país. La dona tenia do de gents i sabia posar-se el públic a la butxaca.

Les feines d’assaig foren intenses, a més de repintar el camió amb un impressionant rètol que deia Mudanzas El Molino i adquirir a bon preu un cotxe segona mà matriculat a Osca, també la impressora en 3D treia fum.

El dia d’ “autos”, la caravana reptà per la boira i s’arribà a les 3 de la matinada a Lleida. Amb una perorada amb ferm accent aragonès i un llenguatge corporal convincent, la Maña entrà aviat, seguida d’una silenciosa brigada verd olivera, a la sala de les peces en litigi. La comitiva hi accedí després d’una aclucada d’ull al grup que defensava l’entrada.

Les caixes no entraren buides ni, molt menys, sortiren buides. El canvi de cromos hi durà una mitja hora. La boira seguia abraçant la nit.

La caravana s’endinsà en ella fins a fer-se fonedissa vora  el pantà de Santa Anna.

Lita Claver i la companya de teatre amateur El Molino feren l’actuació de la seva vida.

Ara, les obres fan una estada temporal en lloc segur. Qui sap si a Roma, Bèlgica o només ho sap la Verge de Núria.

A les 4 de la matinada varen arribar els “professionals” de l’art. Procediren a embalar multitud de peces que el temps desgastarà prematurament i mostraran a la llum les vergonyes d’uns expedients indignes.

Read Full Post »

La proposta del Relats conjunts de novembre és un bon clatellot (Una heroica galeta)

Batman slapping Robin, clàssic generador de mems.

 

BATMAN I ROBIN (La mosca i el Nobel)

Aha, Robin, t’he trobat llegint Margaret Atwood!

—Glups!

La mosca que tant t’empipava no era real. En realitat no saps si era el seu vol caòtic per la cuina o les ombres que darrerament se’m creuen per la retina.

El cert és que disposat a fer-me una llesca de pa, l’ombra acompanyada d’un mut brunzit m’ha desconcentrat per segons. He hagut d’aturar la sang que ha rajat després d’una fiblada a la pell. (Què et feia pensar que els herois no es fan un pa amb tomàquet ni que mai s’han tallat llescant el pa?)

Per tots els dimonis, no sé si podré netejar el guant ensangonat. Mentre, el pessigolleig al lòbul de l’orella m’avisa que la mosca segueix la trajectòria empipadora o, en passar-me el dit gratant, desapareix aquella picor produïda per la circulació sanguínia.

Imagina’t que la mosca no existeix i que jo hagués contestat afirmativament al forn quan em demanaven si volia el pa tallat. Imagina’t, Robin, que l’aparició voladora per intermitències hagués acabat amb un cop sec amb el drap brut, però humit amb el que tragines per casa.

La presència molesta no passa inadvertida per la imaginació de ningú. Tanques els ulls i la veus glossada per en Miguel Hernández, els obres i la veus fent camins peripatètics per cal·ligrames salvatians. Imagina’t que passes del somni a la realitat i se’t desperta l’anestèsia. (Qui ha dit que els ajudants dels herois no tenen càries?)

Imagina’t que la mosca que m’ha picat no és real. Encara atordit havies vist engrunes de pa a la cuina i un rastre de fines gotetes vermelles en direcció al lavabo. En entrar sense avisar, et rebé una cleca monumental que omple la vinyeta amb l’onomatopeia.

Imagina’t que la taqueta negra al centre de la rajola és una mosca agonitzant que gira sobre si mateixa o tal vegada un borrissol fosc de la tovallola giravoltat pel corrent d’aire.

Imagina’t Robin, que la mosca no existia ni que l’incipient dolor que sents a la mandíbula demana hora pel dentista.

Imagina’t que l’heroi al que segueixes a ulls clucs s’ha fos entre les pàgines de Margaret Atwood.

Read Full Post »

Relats conjunts ens proposa una nova participació.

Un cap de ruc com a targeta de presentació i una vella túnica foradada com a  uniforme de feina.

Amb aquesta fila m’haig de veure cada dia a un racó del soc fent de reclam del venedor de salep. Quan està a punt d’acabar-se-li, haig d’estar amatent per anar a buscar-ne més. Els dies freds d’hivern, els enfredorits clients li’n treuen de les mans. No val a badar, s’ha de tenir un altre cossi ple per no aturar les vendes.

Dins, a la cuina de la rebotiga, torno a revifar el foc fins que trenca el bull a una olla gegantina. Llavors, s’ha d’abocar sense que caigui ni una sola gota en el cossi de ceràmica que porto, a continuació, ben fumejant a l’exterior.

En acabar la jornada dormo ajagut amb la resta del bestiar dins el soterrani d’una puixant casa otomana.

Com vaig arribar a aquest atzucac?

Els déus egipcis em castigaren per no saber dissuadir els lladres de tombes que s’aprofitaven de la decadència dels faraons i dels seus successors. Humiliat, vaig ser transformat d’esfinx a, literalment, home ruc. Cansat de ser l’ase dels cops, vaig cercar una nova vida nord enllà, a l’imperi turc.

La màscara amb la que tapava el nou rostre em protegia i alhora provocava la desconfiança i el rebuig de la gent. Només un modest venedor  s’avingué a donar-me feina. Però, espavilat de mena, m’obligà a estar-me a cara descoberta a la porta del negoci. La meva imatge és un reclam per atraure clientela d’un venedor de salep que no té res de ximple.

Read Full Post »

Els Relats conjunts de juny viatgen, aparentment, al passat. L’administrador del Blog la Cerdanya des de Can Fanga intentarà demostrar la vigència d’aquest personatge.

Mosaic romà d’Ulisses, Segle II

Ulisses romania amb les orelles tapades, només tenia ulls per seguir la ruta. Res el deturaria ni el faria canviar d’idea, malgrat trobar-se envoltat de sirenes que emetien la seva tonada eixordadora.

La llum del sol que s’alçava per llevant barrejava amb lluïssors, ara blavoses ara vermelloses, els primers rajos del dia. L’astre rei feia amb ells un joc irisat a l’entorn del nostre viatger, que estava més pendent d’altres càntics. Mentalment repassava les darreres paraules en grec que havia memoritzat.

El repte era gegantí, fer honor al nom que la seva família li havia assignat per seguir la nissaga. No sabia per què, però finalment optà per l’hel·lenisme i, sense un domini de la llengua, poc podia amarar-se d’aquell esperit mil·lenari.

Aparcà la moto davant de l’EOI de Drassanes, es tragué el casc i els cascos. Entrà nerviós a recepció per revisar la llista d’admessos. Allà era el seu nom, podia començar en breu el nivell A de Grec. Sospirà alleujat després de la perillosa travessa per la ciutat. Les sirenes d’ambulàncies, policia i bombers no el desviaren ni un centímetre del seu objectiu, per molt que omplissin el mar de vehicles d’uns riscos afegits als desplaçament per la gran ciutat .

Read Full Post »

Estació central de Ciutat de Quebec

A l’inici de deixar anar algunes píndoles ferroviàries no em pensava que es comencés a omplir la farmàcia. Fins i tot el Relats Conjunts de maig n’ha fet un suplement monogràfic específic sobre els viatges en tren.

Així que remenant per arxius, hemeroteques i records n’he trobat un bon grapat de referències al món blogaire. Un en deixo un tast dels companys de viatge que m’he trobat:

Tens un racó dalt del tren: el de Tortosa a La Cava. Serà un conte d’en Tibau, però fou entranyable.

Col·lecció de viatges: teniu finestres per triar tots els colors i els paisatges.

En cada altaveu que has entès: poesia per entendre millor el nostre viatge.

Si dubto és que sóc, si he dubtat he perdut el tren: no val a badar per a agafar el tren adequat.

Bona nit i tapa’t al tren llitera: un llarg trajecte a vegades pel sud i a vegades per muntanyes, nord enllà.

La peixera: lectures a l’autobús.

Xarel·10: endevina a quina hora arribaràs.

Garbí 24: t’atreveixes a pujar? Un viatge “apassionant”.

El que em passa pel cap per la finestra: viatges poètics.

Pon’s blog: el lloc ideal per a que noi conegui noia, viceversa i totes les combinacions possibles.

La línea de Wallace: comunicació resseguint la Mediterrània.

Blog de l’Assumpta: per a viatgers documentats.

El trenet de sa lluna: rutes primaverals per Mallorca.

Tumateix llibres: un tren biblioteca imprescindible.

Truquem al gegant del pi?: arribant a la maduresa.

Cantireta: maquineta a tot vapor des de Verdú.

Fons d’armari: Poc equipatge i fondes pinzellades pallareses.

Propera estació,  Antaviana: somnis literaris on participar.

Trens des de l’Alguer: un pont de mar blava que els fa possibles.

Fita: trens d’alta muntanya des de la ciutat.

Andana vuit8vuitena: tren amb sortida i arribada a Sants

Versos d’heura i de lluna: trajecte pels versos de Marta Pérez

 

BON VIATGE!!!

 

Read Full Post »

“MÁS MADERA…”

Amb en Groucho Marx s’inicià la decadència dels trens de fusta…

Aquí teniu l’escena mítica.

 

FESTA O RES A CELEBRAR?

Les copes del tren bar no necessiten cap excusa per brindar.

 

TRAM EN OBRES

Les contínues contraccions i dilatacions dels vagons portaren els passatgers a reclamar l’epidoral.

Read Full Post »


LA NATALITAT BAIXA ↓

El col·lapse de vehicles donà pas a un pla B. El tren per sota el carrer d’Aragó era la solució, però no prou per evitar trencar aigües al ventre de la ciutat, exactament nou mesos menys un dia.

 

“L’HORA” DELS ADÉUS

El comiat es va fer etern. Una incidència tènica mantingué el tren retingut a l’andana una hora llarga.

 

ELS VIATGES AMB SAU

Els canvis d’horaris i les prioritats als trens d’alta velocitat han deixat de banda el tren de mitja nit.

 

 

Read Full Post »

CONTE RUS

El tren transiberià inicià amb dificultats la marxa un glaçat dia de gener. Els maquinistes, que no es coneixien, parlaren del temps; d’alguna manera havien de trencar el gel.

 

UNA BECAINA

El viatger s’adormí bressolat pel paisatge.

 

UNIFORMACIÓ LABORAL

La paciència del revisor arribà al límit. Treballar a un tren turístic ple de guiris no l’obligava a substituir la gorra per un acolorit barret de mexicà.

 

 

 

 

Read Full Post »

NO EM RATLLIS

Després d’aguantar al del costat conversant mitja hora pel mòbil, la pantalla reflectia gràficament el seu estat d’ànim.

DESVIAMENT COMPRENSIBLE

El tren d’alta velocitat alentí el pas per fer marrada i aturar-se a una estació feta al mig del no-res, però a uns terrenys acabats de requalificar.

SERVEIS MÍNIMS

A causa de diverses incidències als trens llançadores, el gruix d’estudiants informàtics hagueren d’arribar a la Uni en arxiu comprimit.zip

 

 

Read Full Post »

Relats conjunts ens proposa comentar l’obra El cavaller irritant. Trencant la línia editorial d’aquest blog, no farem un nanorelat ferroviari, sinó que ho deixarem en relat.

https://de.wikipedia.org/wiki/Berthold_Woltze

Berthold Woltze, 1874, Der lästige Kavalier

 

 

La filla del pastor protestant, que no de ramats, plorava en silenci al tren.

Al seu cap ressonaven els advertiments catastrofistes que el seu pare l’havia inculcat tota la vida en tot allò que feia referència al progrés. Ancorat a una altra època, cada novetat era un sotrac.

“És un invent que el carrega el diable”, “t’absorbeix l’ànima i et fa el seu esclau”, “et separa perdudament de l’obra de Déu”, “és una relaxació intolerable de la moral”, “per més voltes que li donis és una temptació diabòlica”…

Tots els severs advertiments paterns tornaven un i altre cop al seu cap, mentre la mirada líquida es perdia entre els campanars que guaitaven la rectitud de grangers i poblets agrícoles. Fins aquell any, no havia sortit mai de la casa del rector que dominava des d’un turó les terres colonitzades.

Dies enrere la decisió d’abandonar el petit vilatge per anar a diari als estudis superiors fou pel pastor com arrencar-li un queixal de viu en viu. Tradicionalista de mena, considerava que per anar a l’institut no havia d’utilitzar l’infamant cavall de ferro que solcava les praderes. Les altres autoritats terrenals i una dona amb més paciència que Job el convenceren que era la millor i més segura manera de desplaçar-se diàriament de casa als estudis. Aquella llibertat aconseguida a contracor provocava en la noia remordiments cada cop que s’enfilava per l’escala i ocupava el seient de segona classe, més apte per a dames decents…

Aliè a les cabòries, pel passadís, un cavaller vingut a menys, oferia la seva mercaderia. Però en arribar a la seva alçada canvià el discurs, passant dedididament a l’atac.

La joveneta que el sentia, però no gosava mirar-se’l, no sabia si resistiria la temptació de Llucifer vestit d’home. El preu del pecat que l’oferia aquell insistent venedor ambulant tan tocat i posat era el càstig amenaçant amb que se l’havia educat… Els cants de sirena es repetien i ella era al punt del naufragi.

Va nena són només 3 monedes, totes les teves companyes ja el tenen. Et quedaràs amb les ganes de tenir-lo?

Des de l’abús d’una insultant diferència d’edat, utilitzava mil i una fórmules per fer caure la fruita madura.

La jove amb una mà premia el mocador, a l’altra li tremolava el moneder. A punt d’entrar al túnel, a la caldera cremava el carbó que s’escolava per les escletxes de les finestres i omplia l’aire de socarrim.

Au, decideix-te, llença’t, pensa que l’Spinner que t’ofereixo és un model Edison millorat.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »