La llibertat guiant el poble (Relats conjunts)

Eugène Delacroix, 1830, La llibertat guiant el poble

Relats conjunts ens proposa participar a partir d’aquesta mítica imatge.

En temps d’èpica i d’indignació, de repressió i de solidaritat, d’esperança i d’aquells que volen el retorn al fosc passat, vull homenatjar als que guiaren i guien el poble cap a la llibertat. Aquest cop incloc un fragment del llibre Cendres del passat (Ed. juny 2014), ambientat a Sants (Barcelona) a finals dels 60:

Aquells dies a la parròquia hi havia una gran ebullició. Entrava i sortia gent molt atrafegada. Portaven capses, embalums i grans teles blanques, llençols vells; altres venien amb pots de pintura, brotxes i corrons.

Algun conflicte important s’estava coent a les fàbriques del metall i de l’automoció. Les reunions sovintejaven. Sentia dir a algú que si la fàbrica SEAT esternudava, Barcelona agafaria un refredat considerable.

El partit destinà en Jacques per participar en la lluita des de l’interior. Aquell dia era el primer que treia el nas en aquelles trobades.

En Jacques era allà, estirant un llençol d’un costat a l’altra de la sala.

A l’altra extrem, des de la porta estant, la Clara s’ho mirava amb curiositat.

—Què, ajudes o t’estaràs d’estaquirot tota la tarda? Treu-te l’hàbit i baixa a la terra! —li va dir mentre li picava l’ullet amb un punt de malícia.

A la Clara li vingueren al cap sense voler unes imatges èpiques i desvergonyides a causa del comentari poca-solta i la mirada maliciosa d’en Jacques. S’imaginava voltada de fumeres, cridòria i explosions, es veia brandant un pinzell i un pot de pintura vermella, dirigint el poble a la revolta. Si de veritat s’hagués tret l’hàbit, deixant un pit lliure, Delacroix hauria tornat a fer un tapís per redissenyar la història obrera de Barcelona, fent de la Clara una nova icona transportada directament des del Louvre.

Jacques la feu baixar dels altars dient:

—Has de resseguir aquestes lletres amb el pinzell, compte que no caiguin gotes a fora. Ah, i recorda que comissions va amb dues esses! —li recordà amb èmfasi.

Read Full Post »

TAST LITERARI… VINS I RODOREDA

Els personatges de Mercè Rodoreda reviuran l’1 d’abril a Sants (Barcelona)

Maridats a Vinarres amb vins de la terra. Al carrer de Sant Medir 34 us esperen Aloma, la Colometa i altres personatges creats per l’escriptora. Tasteu-los de nou amb la participació de l’administrador de La Cerdanya des de Can Fanga.

 

Read Full Post »

Què he llegit el 2016 (Lectures recomanades, unes més que d’altres)

Passades aquestes festes energètiques, us faig a mans una relació de lectures que he fet al llarg de l’any passat.
Uf !!! No tot el que voldria. Els blogs han passat a ser una primera referència, malgrat una certa decadència del món blogaire, per culpa del Twitter i dels WhatsApp? Vés a saber!

 

En espera de més suggeriments, aquí les teniu:

1. El nostre pitjor enemic de Jesús M. Tibau
2. Vint-i-cua de Daniel Ruíz-Trillo
3. Los niños se aburren los Domingos de Jean Stafford
4. Sangre de barro de Maribel Medina
5. Gente tòxica de Bernardo Stamateas
6. Le bourreau de Puigcerdà de Daniel Hernández
7. Liaisons mortelles de Daniel Hernández
8. Barcelona negra d’Ernesto Mallo
9. Sociedad negra d’Andreu Martín
10. Gent letal de John Locke
11. El joc dels miralls d’Andrea Camilleri
12. Reyes de Alejandría de José Carlos Llop
13. El poeta del poble d’Andreu Carranza
14. Completament sonat de Gilles Legardinier
15. Victus d’Albert Sánchez Piñol
16. Novelas de la carretera (3) de Jack Kerouac
17. Eixam de Sandra Comas
18. La filla estrangera de Najat El Hachmi
19. Kiribati de Maria Antònia Massanet
20. Batec de Maria Antònia Massanet
21. M’he empassat la lluna de Marta Pérez Sierra
22. L’elefant desapareix de Haruki Murakami
23. L’home del llac d’Arnaldur Indridason

Read Full Post »

LA NOVA CAVERNA

Les cendres reposaven sota l’olivera.

Mesos després, arribà el vent que portava projectes d’adequació de l’entorn.

L’ordre imperativa de no tocar sota cap concepte el record lligat a les arrels es difuminà. La paraula no escrita es va refent en el camí d’una boca a l’altra.

Les subcontrates obliden el fil pel laberint. Les cendres van i vénen amb els moviments de terres. El transportista revisa el full de ruta. La construcció d’una nova area comercial als afores precisa canvis en la disposició dels terrenys.

Una desconeguda troballa dificulta la construcció de l’aparcament soterrani. Cal portar més i més tones de terra per reomplir aquella desconeguda boca oberta al subsòl.

Un núvol terrós amaga de nou la caverna.

De nou, el que el client veurà, serà una ombra projectada reflex de la realitat. 

 *A José Saramago

Read Full Post »

Teniu Barra/Llibre… el dissabte 11 de juny

Coincidint amb el 7è aniversari del blog La Cerdanya des de Can Fanga el dissabte 11 de juny hi teniu Barra/Llibre.

Cendres del passat clou la seva gira literària per Catalunya. El dissabte 11 de juny a les 13 hores hi sou convidats al vermut-presentació d’aquesta novel·la de ficció històrica.

Acompanyant les pesquises de l’arxiver, un dels protagonistes trepitjà fa dècades aquest espai del barri de Sants, avui llibreria a la Plaça d’Osca. 

Read Full Post »

Tancament de llibreries (Relat negre )

VEÏNATGE CRIMINAL       Relat en 150 paraules

l

A una llibreria de la Barceloneta d’arrelada tradició negra i criminal no tot acabà amb l’abaixada de persiana.
La veïna de sobre, desconfiada de mena, avisà els mossos que des de feia dies pujava una pudor sospitosa. Li donaven llargues, que si els pescadors guarden estris vells, que l’olor es confon amb la del carrer mariner… Amb sorna li preguntaven si potser no es tractava de peix podrit. La bandejaven més ocupats en rebre queixes d’apartaments turístics il•legals.
Finalment, decidí baixar al local tancat al públic. Al primer truc ningú respongué, al segon, la porta s’obrí barrejant foscor i fortor. Tafanera de mena, superà la por i s’endinsà a la penombra vigilada per fantasmagòriques fileres de llibres. Traïdora, l’escala que conduïa al soterrani fou de nou trampa invisible.
No sabem si amb el canvi de propietari o, la patrulla, amb el canvi de guàrdia trobarien el cos o… dos.

Read Full Post »

Per Sant Jordi, apadrina un escriptor (de Sants)

Si el dissabte consideres que vas bé per anar a Sants em trobareu a la fira del carrer. A Cotxeres de Sants i a la llibreria Vicky, podreu conversar, endur-vos exemplars signats personalitzadament i apadrinar un escriptor autoeditat.

Read Full Post »

Save the writer

El nom que titula l’article és el d’una organització encara no existent, però a la que se li giraria feina des del primer dia.  Després d’un exitós fracàs de vendes a una botiga de Barcelona, l’autor de can Fanga decidí retirar els exemplars i optà per altres vies i espais de venda. El que va anar de poc, fou que li cobressin a caixa els exemplars que havia deixat en dipòsit. Aquesta situació kafkiana ha estat la guinda al pastís despés d’haver estat retirat el llibre de prestatgeries i “perdut” per la botiga fins a ser rescatat.

La vida de l’escriptor a voltes és dura, si afegim autoeditat i no professional s’hi posa un punt de masoquisme. Tot i així els apadrinadors, a part, de sol·licitar-lo per internet, el podeu trobar físicament a les llibreries:

Barcelona: La Ciutat Invisible (C/Riego 16), Papereria Vicky (C/Sants 149), La Memòria (Plaça de la Vila de Gràcia), A Peu de Pàgina (Major de Sarrià)

Puigcerdà: Llibreria Viladesau ( C/Major) i Llibreria-Impremta Cadí (Plaça del Call)

Alp: Llibreria Canal ( C/Central )

Perpinyà: Llibreria Torcatis (Rue Mailly)

PD. Com podeu observar, els exemplars de Cendres del passat deixaran d’estar a la venda a Abacus (Creu Coberta 93-Mercat d’Hostafrancs)

Read Full Post »

L’11, a la llibreria de la mostra

L’11 de setembre, la Línia groga passarà i tindrà una estació sota l’Arc del Triomf de Barcelona. Encara més, les Cendres del passat arribaran des de la Cerdanya al cor de Can Fanga.

Em podreu trobar a la Mostra d’Entitats dels Països Catalans  a Barcelona. A l’espai Llibreria signaré exemplars dels llibres Cendres del passat i Línia groga, un batec sota la ciutat d’11’30 a 12’30 hores o, si encara no els teniu, us en podeu fer allà mateix amb un nou exemplar.

Línia groga a la premsa i a la xarxa

Cendres del passat a la xarxa

Read Full Post »

EL LECTOR MÉS FIDEL

La presència a la fira del llibre Altitude de Font Romeu et permet conèixer nous inesperats lectors.

El gos vagava aparentment perdut per la fira. Bordava especialment alterat davant la parada de l’escriptor novell. Fins i to ensumava per sota les decoratives faldilles de la taula com per assegurar-se que allò era natural, sense imitació, trampa ni cartró.
No semblava especialment interessat en les darreres novetats, no per això aparentava ser un gos illetrat. Continuà la seva trajectòria caòtica fent una ullada detallada sobre les publicacions de natura i excursionisme. Aquesta etapa fou entretinguda, si bé no acabava de trobar el nivell adequat a les seves capacitats aeròbiques. Bordà una bona estona girant el morro, ara vers els llacs glacials, ara vers la flora d’una amagada vall pirinenca. Pel que fa a aquest últim indret, respectà el fet que fos un espai natural protegit i, retirant-se unes passes a la dreta, marcà la pota del següent “stand” de “best-sellers” anunciats en “prime time”.
Les piles de llibres el protegiren de ser vist realitzant aquell acte transgressor i revolucionari. L’acció canina subversiva deixà una persistent olor desagradable en la primera carpa visitada. La següent visita fou a l’espai comú de l’organització. Calia un canvi de sentit treballat i passà del de l’olfacte, al del gust. Tot i que podem dir que l’instint feia que es deixés portar pel primer dels sentits. El personal s’havia disseminat i les safates amb els darrers aperitius es mostraven temptadores, allà solitàries i abandonades a la seva sort. No féu fàstics a les torradetes d’escalivada gratinada, però s’hi abraonà sobre les dues darreres llesquetes amb pernil de muntanya, les quals eren per a ell tot un Bocatto di cardinale. Com que ja feia estona que havia deixat de bordar, passà desapercebut acabant les darreres engrunes de l’aperitiu de benvinguda. Només les olives farcides d’anxova no foren del seu gust. Tampoc gosà tastar el combatiu vi dels Aspres ni el dolcet Muscat de Rivesaltes. Una petita basseta d’aigua fresca era pel gos el millor elixir dels déus.
Un cop assedegats els sentits de l’olfacte i del gust, tastà el sentit del tacte. Però, no va ser del seu gust. La secció de novel·la negra el tornà aposar en el lloc de la dura vida dels gossos. Unes quantes trepitjades del públic badoc que cercava emocions fortes foren el primer plat. La part referent al gènere policíac es posà dura. Una parella d’agents de l’autoritat el foragità amb poca amabilitat, un parell de tocs al llom li recordaren que el millor que podia fer era sortir amb la cua entre cames.
Calia tenir una bona vista per no sortir de la fira del llibre amb mal sabor de boca. Dubtà si la secció d’escriptors consagrats era la millor opció per continuar la visita. Aquest cop, l’encertà, els agafà de bones i fou acollit com a una mascota. El fet d’acabar de rebre un valuós premi literari havia posat de molt bon humor a l’escriptor guanyador. Però com que ningú regala res sense rebre res a canvi d’alguna compensació, fou triat una estona com a font d’inspiració de relats curts animals. Quan es cansà de ser la musa, reféu el camí cercant llibres més propers als seus interessos canins.
Fou una recerca inútil, vagà entre guies de minerals, reculls de flora, relats ensucrats, ficcions històriques, cançoners patriòtics, poesia experimental… acabà la volta zigzaguejant amb la llengua a fora, però sense trobar res sobre animals domèstics.
Marxà amb les orelles abaixades i la mirada perduda, decepcionat per l’absència en una fira literària de les darreres novetats en estudis sobre les races canines. Mentre sortia del recinte, els altaveus proclamaven als quatre vents que en breus instants es faria a l’annex firal una exhibició pràctica de gossos de rescat a muntanya. Però, malgrat la fina oïda pròpia del seu gènere, ja no sentí des de la distància l’anunci de l’activitat complementària de la festa del llibre de muntanya.
Malauradament, el gos lletraferit es perdé la presentació del nou volum dedicat a gossos de rescat a muntanya.

Read Full Post »