Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llegendes’

La llum del sol penetrava punxeguda i sense vergonya com una estaca. Les estances del casal centenari s’omplien d’una claror a la qual no estaven avesades.

???????????????????????????????

L’home s’observà lleganyós al mirall, s’afaità, amb parsimònia, evitant, això sí, el més mínim tall. Les galtones es mostraven més enrojolades que mai, d’un color molt viu. A primer cop d’ull, res feia predir majors maldecaps, però tots aquests elements no feien res més que afegir cada cop més preocupació. Els fets, palpables i tossuts, l’empenyien a una retirada honrosa a temps.

Un vampir no es pot permetre certs luxes.

Read Full Post »

home nassos

Any rere any perdé la seva innocència buscant infructuosament l’home dels nassos. Cada 31 de desembre es perdia per carrerons a la recerca d’un personatge nascut de l’enganyifa dels adults i de l’imaginari infantil. Fins que un dia, sentí l’àvia mirant-se un discurs d’un capitost; asseguda a la butaca, l’increpava abrandada dient: Quins nassos que té!

  televisió

Afegiu a la pantalla personatge a la vostra voluntat.

Read Full Post »

Cada 31 de desembre, any rere any,  conservà la seva innocència amb la colla del barri cercant pels carrers, infructuosament, l’home que tenia tants nassos com dies té l’any. El tenia molt més a prop del que es pensava. Una nit, quan a la pantalla televisiva el monarca feia el tradicional discurs de Nadal, la seva àvia mentre s’eixugava les mans amb un drap de cuina, no s’està de dir: —quins nassos que té!

Una mica incrèdul encara, pregunta a l’àvia: àvia, no em diràs ara també que els reis són els p…

* Manteniu aquest producte lluny dels infants.

Read Full Post »

Ara pla, poca broma amb aquestes mosques, una val per sis. Encara que vagin acompanyades de  la flor d’aquells que resten bocabadats emmirallant-se el seu propi rostre. Però vés per on, hi ha una ciutat que les té en molt alta estima.

          

Read Full Post »

Truca esbufegant a la meva porta cercant refugi. Com la cançó de l’enfadós, cada vint-i-tres d’abril, un tal Jordi l’empaita sense treva.

L’Alcalde ha donat ordre d’escometre’l i tant li fa que  l’estudi d’impacte ambiental ho desaconselli. Vol requalificar el seu hàbitat, tant si vols com si no vols,  i ell es pensa que el negoci de les mans no se li escaparà.

També on Sant Pere va perdre el barret, se sent el plany d’una princesa. La infanta díscola n’està farta de ser moneda de canvi a reality shows ; abans l’enviïn a ser plat de segona, ha fotut el camp corrents.

El drac acompanyat d’una dama nòrdica amb els cabells embullats per la corredissa em demanen que no tremoli.  Quequejant jo li dic: —És que sempre m’havien dit que eres un indesitjable i que has d’acceptar el lloc que t’han assignat.

Em respon que la llança li fa mal i que les roses ja no neixen de la seva sang, els hivernacles s’han deslocalitzat i gairebé totes són d’importació.

Encara tremolós li dic que desconeixia el seu problema i que la premsa no se’n fa ressò . Ell respon que els  mitjans no li deixen parlar i que el volen tancar a una gàbia de silenci.

Encara no del tot convençut els obro la porta i els dic :

Oh, benvinguts passeu, passeu, casa meva és casa vostra i … també del banc.

Aquest cop l’alcalde que es fregava les mans especulant, s’ha picat de dents i treu foc pel queixals.

Perquè ara junts li pugem els colors i li traiem la son.

El drac m’encén la llar de foc i ara serem nosaltres els que restarem en pau, au!

(Una història d’islandeses i feres ferotges)

Read Full Post »

Reviscolat Pegàs tardoral

assaciat a la font Pirene,

amb braó encalçarà Gerió.

≈ ≈ ≈ ≈ ≈ ≈

Desmaiat raig de ponent

abrusa la seva crinera,

Ícar de la posta de sol

surant l’empaitarà,  sublim,

per riberes de socarrada fullaraca.

Read Full Post »

« Newer Posts